-
<p>Thomas Sankara continua sent una figura revolucionària de primer ordre per al joven africà en lluita. Durant el seu pas breu però fulgurant al capdavant de Burkina Faso, interromput pel seu assassinat el 1987, el jove oficial va marcar la història del país i de l’Àfrica, així com la memòria de les lluites antiimperialistes.</p> <p>En aquest recull es poden trobar, més enllà dels discursos principals de Sankara, discursos inèdits. A banda de fer un balanç regular a la revolució, aborda temes molt importants per a ell: el neocolonialisme, l’alliberament de les dones, la lluita contra el deute, la defensa del medi ambient i la lluita contra la desertització o el moviment de països no alineats.</p> <p>A banda d’aquests discursos, convenientment contextualitzats per Bruno Jaffré, especialista en la revolució burkinesa i biògraf de Sankara, s’inclouen, per completar-ne la perspectiva, una biografia del dirigent burkinès, la presentació del seu projecte polític i un balanç sobre el seu assassinat. Una obra completa que permet fer-se una idea profunda de l’experiència revolucionària inaudita que hi va haver a Burkina Faso, i del seu líder, Thomas Sankara.</p> <p>«No és una pèrdua de temps, en aquest període de commemoració, rellegir Sankara per apropiar-se de la seva reflexió, que en molts temes (ecologia, feminisme, deute...) va estar avançat al seu temps, i també del seu balanç: fracassos de vegades dramàtics i èxits molt de temps subestimats.» —Rémi Carayol, <em>Le Monde Diplomatique</em></p> -
<p>Mikel Laboa, el cantant basc més admirat i estimat, és el reflex d’una època, d’una geografia i d’una societat. Són innegables el seu instint per apropiar-se de la tradició, el seu coratge transgressor i la seva capacitat per convertir en una catarsi el dolor de la comunitat, a través de la seva veu.</p> <p>Però com enfrontar-se al repte de dibuixar la vida d'un xaman? És impossible explicar d'una manera rigorosa allò que habia estat juganer i transgressor. Fugint dels models de les biografies habituals, en aquesta novel·la gràfica, els autors prenen com a companys de viatge, l'esperit, l'ànim i l'humor de les cançons de Laboa, convidant-nos a fer una capbussada allà on el corrent dolç del rierol de la realitat es barreja amb les aigües marines de la imaginació.</p> <p><em>Jo no soc Mikel Laboa</em> és un còmic sobre la vida i obra del cantautor basc escrit per Harkaitz Cano i Unai Iturriaga i il·lustrat per Joseba Larratxe (Josevisky). Publicat originàriament en èuscar i castellà i publicat per Elkar, aquesta n’és una molt bona traducció de Jon Elordi.</p> -
<p>Aquest llibre parteix d’una doble constatació: afirma la importància que ha tingut per a la voluntat popular de la nació catalana el moviment polític que, covat al llarg d’uns anys de grans mobilitzacions, es manifestà d’una manera oberta i contundent el Primer d’Octubre de 2017; i, en contraposició, mostra la clara involució d’Espanya com a estructura de poder immergida en una crisi democràtica creixent.</p> <p>Per a entendre el present, però, convé aprofundir en els fets esdevinguts d’ençà dels anys seixanta del segle passat. Partint d’aquesta conjuntura, i sense abandonar del tot la perspectiva històrica, se situen els antecedents i la trajectòria del moviment d’alliberament nacional dels Països Catalans, i s’aporten les claus que constaten que l’Estat espanyol és irreformable en les condicions presents.</p> <p>En els capítols darrers, l’autor, un referent de l’independentisme, ens exposa un camí cap a la conquesta de la República Catalana Independent. I ho fa amb una proposta de línies d’acció que supera diverses limitacions ideològiques actuals, com la incapacitat d’analitzar correctament el sistema espanyol de dominació, la impossibilitat de desempallegar-se de les pràctiques autonomistes o el temor a la repressió.</p> <p>«Entre els guiatges personals que un assumeix com a definitius en la lluita per l’alliberament nacional i social de Catalunya, el d’en Carles Castellanos, n’ha sigut molt, d’important. I després de llegir el llibre, el qualificaria de guiatge perenne.»</p> -
<p>This is the story of two internationalist volunteers who followed in the footsteps of our friend and comrade Anna Campbell and became part of the Rojava revolution. Anna left her home in England and travelled to northeast Syria —the Rojava region of Kurdistan— to join the women fighters of the YPJ in the battle against the Islamic State. One year after, she was killed in the Turkish invasion of Afrin.</p> <p>Between us we spent three years there, working alongside Kurdish revolutionaries and other internationalists from around the world, and getting to know the movement that our dear friend decided was worth fighting for.</p> <p>Witnessing and taking part in a revolution in progress made us all the more determined to bring the lessons of the Kurdistan Freedom Movement home. This book is about some of those lessons, about what it means to struggle for freedom and to insist on hope even in the darkest of times. </p> <p>Through stories and reflections, we've tried to bring the revolution to life, and translate some of the big ideas of the movement to our context. This is our love letter to revolution, an attempt to build a brisge between worlds, and a call to arms.</p> <p>«We wanted to bring (the Rojava) revolution home through stories of both the epic and the mundane, through day to day moments in all of their messiness and poetry. In a world where earnestness is looked down on, this book is where we give ourselves permission to fall in love with a revolution. This book is a product of shared moments with hundreds of comrades, of tales hundreds of years old, of the novels we read as children, of militant struggles old and new, and of an ongoing conversation that’s happening right now. We didn’t start it and we certainly aren’t trying to finish it. But the more people contribute the richer we can build the future. This is what we are committed to be a part of.»</p> -
<p>En moments de feblesa, el nacionalisme espanyol sospira amargament. Però quan se sent fort, anhela posar fi a l'anomalia catalana. Si bé no ho ha aconseguit, hi ha fet avenços significatius. Un dels més importants és el d'haver imposat el seu relat. I si per sortir victoriosos d'un enfrontament dialèctic, cal no assumir el marc mental dels adversaris, els catalans hem caigut en el parany de quatre grapes tot desatenent aquesta premissa. </p> <p>Fins i tot en els anys en què al Principat una bona part de la població ha fet sentir el seu desig d'independència, la retòrica hegemònica del sobiranisme s'ha impregnat' d'una tonalitat inequívocament espanyola. En restringir, per exemple, la reivindicació nacional a les «quatre províncies», en naturalitzar el castellà com una llengua catalana o en marginar les referències als drets històrics i al dret a existir amb plenitud i llibertat. </p> <p>Aquest llibre constitueix un al·legat antidesnacionalitzador motivat per l ensorrament discursiu, les inconsistències i les impotències de la política nostrada, i cerca rearmar intel·lectualment el nostre poble. Sense una narrativa sòlida i fonamentada que ens mostri la justícia de la nostra causa, no podrem disputar la batalla d'idees. Ara cal recuperar el terreny perdut. Perquè el pensament, com la política, quan no el fas, te'l fan.</p> -
<p>De Pau Claris a Lerroux. De l’heroi de la defensa de les institucions catalanes durant la Guerra dels Segadors (1640-1659) al dirigent republicà de retòrica demagògica i ferotgement anticatalanista. Aquesta antítesi, que també és una metàfora, és el fil conductor de la història del procés d’espanyolització de Catalunya que ens presenta l’historiador Xavier Deulonder i Camins. </p> <p>Amb una obra que abasta el període comprès entre la Monarquia Hispànica i la Segona República Espanyola, l’autor esgrana el seguit de fets socials, polítics i econòmics que expliquen la instauració del projecte nacional espanyol a Catalunya. Un projecte bastit sobre dos pilars inseparables: l’estructura centralista del poder, i la castellanització lingüística i cultural. </p> <p>Finalment, Deulonder també aporta una gènesi del concepte «lerrouxisme». Així, el lector s’aproximarà a la narrativa espanyolista de rebuig frontal als signes d’identitat dels catalans promoguda pel fundador del Partido Republicano Radical, una figura que resulta imprescindible per comprendre la vida política barcelonina dels primers anys del segle XX.</p> -
<p>Los esfuerzos por "derrotar al terrorismo" de ETA o "resolver el conflicto vasco", según las distintas interpretaciones, se demoraron más de tres décadas. Este libro nos presenta un relato detallado de este camino hasta la declaración del fin definitivo de la actividad armada de ETA en octubre de 2011, y una revisión actualizada del proceso hasta nuestros días.</p> <p>Se ofrece una reconstrucción de la historia de la organización, un tratamiento único de las complejidades políticas del conflicto y los escenarios de futuro. El caso vasco ha sido citado como ejemplo de los peligros de 'hablar con terroristas'. Basándose en una extensa investigación, Teresa Whitfield argumenta que, si bien las negociaciones no prosperaron, uno de los elementos del proceso de paz que complementó la acción policial y la condena social fue una forma inusual de mediación indirecta.</p> -
<p>L’obra de James Connolly representa l’intent més reeixit d’unir la lluita republicana per l’alliberament nacional d’Irlanda amb la lluita de la classe obrera. Organitzador polític i sindical infatigable, els seus textos resulten sorprenentment pioners i alhora actuals. El combat contra l’imperialisme i el capitalisme, la crítica de la monarquia i la vinculació del republicanisme i la sobirania nacional amb la garantia material dels mitjans d’existència social del conjunt de la ciutadania mitjançant la constitució d’una república socialista independent, els límits dels miratges autonomistes, la denúncia de la burgesia irlandesa i de les pràctiques xovinistes de les cúpules del moviment obrer britànic com a còmplices de l’opressió nacional o els riscos de la partició d’Irlanda són alguns dels motius que travessen aquests escrits.</p> <p>Selecció d'articles d'Àngel Ferrero i Daniel Escribano. Introducció de Daniel Escribano.</p> -
<p>Hay muy poco escrito sobre la identidad cántabra. Ni siquiera parece que haya un consenso sobre qué significa la cantabricidad. Por eso, el trabajo de Adrián G. Gómez abre puertas. Tras situar el debate en disputa sobre la identidad y sus significados, el autor se acerca a todas las expresiones de la política formal de la Comunidad Autónoma para extraer las narrativas —esencialistas y laxas— alrededor del sentimiento de pertenencia a Cantabria. Un libro para abrir el apetito investigativo, un texto gasolina para encender los debates que no forman parte de las primeras planas.</p> -
<p><em>El procés de Burgos. Revolució i viure!</em> És un còmic de Mikel Antza i Adur Larrea sobre l’anomenat Procés de Burgos, el consell de Guerra que va jutjar, entre el 3 i el 9 de desembre del 1970, setze persones, acusades, entre altres delictes, de pertànyer a l’organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA). El procés, alhora que va suposar un desprestigi al règim franquista, va situar la lluita del poble basc a l’escena internacional.</p> <p><em>Burgos. Desembre de 1970. Els jutges militars franquistes jutjaran setze militants d’ETA. Sis d’ells s’enfronten a la pena de mort. Què fer per salvar les seves vides? Com es pot donar a conèixer al món la repressió del País Basc? </em></p> <p>Però no només això… Aquesta novel·la gràfica, publicada en la commemoració del 50è aniversari del Procés de Burgos, ha estat creada per Mikel Antza (pseudònim de Mikel Albisu Iriarte) i l’il·lustrador Adur Larrea al voltant d’un dels fets més decisius de la història del País Basc, i que d’alguna manera va marcar un punt d’inflexió en la pèrdua de suport internacional del franquisme.</p> <p>L’anomenat Procés de Burgos fou el consell de Guerra que va jutjar, entre el 3 i el 9 de desembre del 1970, setze persones, acusades, entre altres delictes, de pertànyer a l’organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA), i que marcaria un abans i un després en la història del franquisme. Els fets jutjats representaven un atac al règim totalitari del general Franco, i tot i que no van mancar veus que demanaven un judici civil per a jutjar delictes civils, finalment, fou la justícia militar l’encarregada del procés. Tanmateix, cridava l’atenció l’elevat nombre d’encausats, així com les penes sol·licitades: sis penes de mort i 752 anys de presó.</p> -
<p>Este texto pretende ser crónica y aprendizaje de la historia más reciente de la Otra América Latina. Aquella historia que pueden relatar, y que construyen, los movimientos sociales de las últimas décadas: las mujeres y los hombres de las barriadas populares, de las favelas, de las periferias de las grandes y las pequeñas ciudades, de los campos y las selvas… en suma, quienes siempre quedaron en los márgenes del sistema dominante. </p> <p>Hombres y mujeres anónimas, campesinado que sobrevive en valles, altiplanos o bosques tropicales. Piqueteros que exigen trabajo y condiciones dignas de vida, y madres con pañuelo blanco que demandan por sus hijas e hijos desaparecidos. Mujeres empoderadas que pugnan por sociedades despatriarcalizadas libres de las violencias machistas y equitativas. Mujeres y hombres afroamericanos e indígenas que exigen acabar con el racismo y ver no solo reconocidos sus derechos sino la real posibilidad de ejercerlos. </p> <p>Es así la historia de las grandes mayorías de esa Nuestra América que sigue pidiendo, demandando, empujando, exigiendo acabar con el colonialismo y con el modelo de dominación neoliberal del último medio siglo, para poder construir colectivamente sociedades democráticas y justas. Un verdadero nuevo continente. </p> <p>«Algún día América tendrá una voz de continente, una voz de pueblo unido. Una voz que será respetada y oída; porque será la voz de los pueblos dueños de su propio destino».<br /> — Salvador Allende</p> -
<p>El coneixement d’una llengua, més enllà de l’aprenentatge reglat, és la suma d’experiències que ens ajuden a entendre’n la funció social. En aquest llibre, resultat del bagatge acumulat durant anys d’estudi, l’autor ens presenta un objectiu doble: dominar adequadament la llengua i familiaritzar-nos amb els conceptes bàsics de la sociolingüística.</p> <p>Les llengües són un testimoni imprescindible de la història de la humanitat i, com a tals, cal preservar-les. Amb aquest convenciment se’ns desbrossa el camí cap a la consciència lingüística, un procés de conscienciació d’especial importància en situacions d’opressió i minorització, com és la que pateix el català.</p> <p>Volem una llengua viva. Però no n’hi ha prou amb la repetició d’aquesta proclama: la vitalitat depèn de factors que van més enllà de la intenció individual; ha de ser un esforç d’afermament i d’intel·ligència col·lectius. Perquè l’única llengua que es perd és la que no es defensa, i per a defensar-la cal conèixer-la.</p> <p>«Carles Castellanos ens proposa un projecte d’alliberament lingüístic. Com tot alliberament, no és precisament una tasca fàcil, i per això és especialment útil una guia per estar alerta i no caure en els paranys, atès que, com diu l’autor, trobarem molts obstacles per a la presa de consciència» —Pròleg de <strong>Carme Junyent</strong></p>
CONSULTA CONDICIONS DE DISTRIBUCIÓ!ENVIAMENTS GRATUÏTS A PARTIR DE 60€FES-TE VÍRICA I DONA SUPORT AL PROJECTE VIRUS TANCA DEL 10 AL 25 D'AGOSTAPROFITA ARA PER REALITZAR LA TEVA COMANDA
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuïdora
Legal
© Creative Commons. • Desenvolupament de Coma Comunicación Creativa per Edita
Editorial
Distribuïdora
Legal
© Creative Commons. • Desenvolupament de Coma Comunicación Creativa per Edita