-
<p>Des d’Emilio Botín fins a Standard & Poor’s alertaven que les amenaces democratitzadores contra el règim eren dues: el procés català i un possible tomb polític a l’Estat. Visibilitzats (i sap greu) la incapacitat, l’abast i les limitacions de la segona (a qui tant s’ha combatut des del mateix Estat), només queda l’esquerda catalana com a marc operatiu i com a opció de ruptura democràtica que superi els cadenats del 78. Ningú va dir que fos fàcil, però més difícil i refotut serà quedar-nos igual i al mateix lloc. Memòria i esperança, ahir com avui, cal obrir per baix i a la perifèria el que pretenen tornar a tancar per dalt i al centre. Qui vulgui fer-ho trobarà estris; qui no, excuses.</p> <p>El món ens mira. Veus desobedients sobre l’autodeterminació i emancipació de Catalunya és un recull de 35 articles de diferents activistes internacionals i nacionals sobre l’autodeterminació de Catalunya.</p> <p> </p>
-
<div class="field field-name-field-ressenya field-type-text-with-summary field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item even"> <p>La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (PdaD) és un espai cívic de debat i acció. Un espai en què la ciutadania valenciana reflexiona sobre la realitat política del moment i fa projectes de país. El procés de país participatiu no pot ser sinó transversal: apel·la a tothom que vulga defensar la dignitat individual i col·lectiva i aposta per un País Valencià solidari i divers.</p> <p>Amb el llibre<em> El País Valencià que volem</em>, la PDaD vol precisament aportar opinions, anàlisis i idees sobre la situació actual del País Valencià, valorar les oportunitats de futur i descriure l’avenir desitjat i imaginat.</p> <p>Sense pretendre que siga una representació de tots els aspectes de la societat valenciana, les idees que hi apareixen són peces del trencaclosques que és el futur d’un poble; i les paraules amb què està expressat són el nou relat cap a la sobirania del País Valencià.</p> </div> </div> </div>
-
<p><em><font face="Tahoma" size="2">El pensament i l'acció. De Marx a Gramsci en Joan Fuster</font></em><font face="Tahoma" size="2"> té la intenció d'aproximar el lector a la influència que el pensament marxista, i especialment el gramscià, tingué en les reflexions de l'escriptor de Sueca. No és casual que Edicions El Jonc dediqui un llibre a aquest tema, ja que tant Fuster com Gramsci han estat dos referents fonamentals per a l'esquerra dels Països Catalans. La proposta nacional del primer i la reformulació del marxisme per part del segon marcaren, sense cap mena de dubte, les línies tàctiques i estratègiques de les diferents cultures polítiques dels nostres països. <br /> <br /> Amb un to divulgatiu i alhora acadèmic, el llibre que teniu a les mans servirà al lector novell en la temàtica per tenir una perspectiva general de tots dos autors i a l'especialitzat per continuar, o tancar, amb el debat sobre la recepció real que Gramsci tingué tant en Fuster com en els partits marxistes de casa nostra.</font></p>
-
<p>El autor da la vuelta a los tópicos sobre un «problema vasco» y, desmitificando la historia, nos propone audazmente la cara desnuda de la verdad en un lenguaje sencillo y muy propio para los estudiantes, a los que generalmente se engaña en las aulas, de las que tantas veces salen más ignorantes que cuando entraron en ellas.</p>
-
<p><em>El procés de Burgos. Revolució i viure!</em> És un còmic de Mikel Antza i Adur Larrea sobre l’anomenat Procés de Burgos, el consell de Guerra que va jutjar, entre el 3 i el 9 de desembre del 1970, setze persones, acusades, entre altres delictes, de pertànyer a l’organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA). El procés, alhora que va suposar un desprestigi al règim franquista, va situar la lluita del poble basc a l’escena internacional.</p> <p><em>Burgos. Desembre de 1970. Els jutges militars franquistes jutjaran setze militants d’ETA. Sis d’ells s’enfronten a la pena de mort. Què fer per salvar les seves vides? Com es pot donar a conèixer al món la repressió del País Basc? </em></p> <p>Però no només això… Aquesta novel·la gràfica, publicada en la commemoració del 50è aniversari del Procés de Burgos, ha estat creada per Mikel Antza (pseudònim de Mikel Albisu Iriarte) i l’il·lustrador Adur Larrea al voltant d’un dels fets més decisius de la història del País Basc, i que d’alguna manera va marcar un punt d’inflexió en la pèrdua de suport internacional del franquisme.</p> <p>L’anomenat Procés de Burgos fou el consell de Guerra que va jutjar, entre el 3 i el 9 de desembre del 1970, setze persones, acusades, entre altres delictes, de pertànyer a l’organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA), i que marcaria un abans i un després en la història del franquisme. Els fets jutjats representaven un atac al règim totalitari del general Franco, i tot i que no van mancar veus que demanaven un judici civil per a jutjar delictes civils, finalment, fou la justícia militar l’encarregada del procés. Tanmateix, cridava l’atenció l’elevat nombre d’encausats, així com les penes sol·licitades: sis penes de mort i 752 anys de presó.</p>
-
<p>Presentem una de les obres cabdals del pensament anticolonial. Fanon és un dels intel·lectuals que més ha treballat l’anàlisi crítica de la colonització política, ideològica i cultural. <em>Els condemnats de la terra</em>, publicada el 1961, després de la seva mort, és la seva obra més emblemàtica i es considera el seu testament polític. L’alliberament nacional, per a Fanon, anava molt més enllà de la independència dels poders colonials, implicava un procés d’autoalliberament i reconeixement.</p> <p>L’anàlisi d’'Els condemnats de la terra' i la seva proposta política continuen tenint una vigència indiscutible, un clàssic per a tot moviment revolucionari. El llibre inclou a més una valuosa anàlisi del trauma del colonitzat en el marc del sistema colonial. L'edició en català conserva el pròleg de l’intel·lectual francès Jean-Paul Sartre i n'afegeix un d'actual de la historiadora i professora karo moret-miranda.</p> <p>«Les nacions europees es rebolquen en l’opulència més ostentosa. El benestar i el progrés d’Europa han estat construïts amb la suor i els cadàvers dels negres, els àrabs, els indis i els grocs. Hem decidit no oblidar-ho.» <br /> —Frantz Fanon</p> <p>«Descobrir Fanon és internar-se en una metodologia ambivalent. Fanon en un mateix text escriu per als dos contrincants del joc colonial: colonitzadors i colonitzats, i sobre els seus estats mentals, i és potser aquí on radica la major de les complexitats i les seves respectives controvèrsies.» <br /> —karo moret-miranda, epiloguista</p>
-
<p>En aquesta magna obra, Francesc Serra rescata de l’anonimat els veritables herois del 1714, els quals, amb noms i cognoms, ens parlen de com varen lluitar en una guerra decisiva per al futur de la nació. Un conflicte en què els catalans, abandonats per les potències internacionals, varen continuar sols la lluita, conscients del que comportaria la rendició.</p> <p>L’historiador Francesc Serra, especialista en aquest període, ens presenta el resultat de les seves darreres investigacions, amb moltes informacions encara inèdites. Més d’un centenar de biografies dels lluitadors per les llibertats nacionals en contra de la política centralitzadora de Felip V, el primer Borbó de la Monarquia Hispànica. Per les pàgines del llibre desfilen vides extraordinàries, algunes de patriotes que el temps havia relegat a l’oblit.</p> <p>L’obra dignifica la memòria de tots aquells catalans que fa 300 anys varen lluitar per defensar les llibertats del país. Tres segles després, encara en plena ofensiva contra la nació catalana pels hereus dels que varen voler esborrar Catalunya del mapa, cal tenir ben present la perseverança i l’esforç de tots aquests herois del 1714 que varen defensar Catalunya fins a les últimes conseqüències.</p>
-
<p>La nova edició d'aquest llibre d'Andreu Nin, publicat per primera vegada durant la Segona República, és una de les formulacions pioneres de la relació entre el moviment nacional català i el moviment obrer de Catalunya. Lluita obrera i lluita per l'alliberament nacional es relacionen de manera molt estreta en el pensament de l'autor. <em>Els moviments d'emancipació nacional</em> és un llibre, únic en el seu gènere, en què s'estudien i es critiquen les distintes posicions dels clàssics del marxisme i dels corrents principals del moviment obrer davant el problema de les nacionalitats. Tots els exemplars d'aquesta obra varen ser destruïts quan els exèrcits de Franco ocuparen Catalunya. L'edició de 1970 es va haver de fer a l'exili i tingué una difusió molt reduïda.</p> <p>Per tant, la present reedició és un autèntic esdeveniment editorial, i ha estat enriquida amb l'estudi preliminar del professor Pelai Pagès, que se suma al de Wilebaldo Solano de l'edició de París de 1970.</p> <p>EN RESUM — Es tracta de la primera edició a Catalunya d'un llibre que fou destruït per Franco el 1939. — Ens dona una visió clara de la relació entre el moviment nacional català i el moviment obrer a Catalunya — És l'obra d'un marxista assassinat pels comunistes. — Traductor de Dostoievski, Txèkhov i Tolstoi al català. — Va fundar Esquerra Comunista, que el 1935 es va unir al BOC per constituir el POUM. — Una reedició molt esperada i imprescindible per entendre els conflictes polítics durant la República i la Guerra Civil.</p>
-
<p>Quan ens acostem als antecedents de l’esclat sobiranista que avui dia ocupa un lloc central dins l’agenda política del nostre país, resulta fins a cert punt sorprenent constatar com una de les primeres i, sens dubte, més clares reivindicacions històriques favorables a la independència de Catalunya sorgí a l’ílla de Cuba.<br /> <br /> Ens referim concretament a les expressions explícites recollides entre l’octubre del 1906 i l’abril del 1907 a las pàgines de la publicació de Santiago Fora grillons! i, només uns mesos més tard, el setembre del mateix any 1907, a l’article primer dels estatuts fundacionals del Catalunya. Grop Nacionalista Radical d’aquesta mateixa ciutat oriental de l’illa, on s’afirmava taxativament que “el preferente objeto y finalidad de esta entidad es, y ha de ser, trabajar con ahínco para obtener la absoluta Independencia de Catalunya”.<br /> <br /> L’historiador Fermí Rubiralta analitza els antecedents, circumstàncies de la fundació i la trajectòria del Catalunya. Grop Nacionalista Radical fins a l’any 1932, quan el pas del temps doni una mínima maduresa al sempre poc consistent separatisme y amb la constitució de la Generalitat republicana es produeixi una breu però important modificació del panorama polític català.</p>
-
<p>Dice Iulen de Madariaga: "La principal preocupación de la mayoría de los fundadores de ETA fue ésta: «Tenemos que hacer algo». Y me explico: durante el siglo pasado, hacia 1950 y los años posteriores, no veíamos más que la tragedia de la sociedad vasca. Se había perdido la guerra de 1936-37, el euskera estaba agonizante, la independencia del país borrada totalmente del mapa, y una lista interminable de ruinas.</p> <p>Como es lógico, no sabíamos por dónde empezar a reparar tanta destrucción. "<em>En honor a la verdad</em>" es la autobiografía de Iulen de Madariaga, abogado y político vasco que, junto con José Luis Álvarez Emparantza Txillardegi, José María Benito del Valle, Manu Agirre, Iñaki Gaintzarain, Alfonso Irigoyen, Rafa Albizu i Iñaki Larramendi, fundó ETA a mediados del siglo XX. Su autobiografía, pues, es también una historia de ETA. Como dice el periodista Antoni Batista en el prólogo: «De la 'memoria' a la 'historia' sólo existe la mínima distancia de dos prefijos, y las une el común denominador de la inclusión de lo personal en lo colectivo. En el caso de Madariaga, bien podemos afirmar que su texto es una memoria de la historia: es la historia contada en la primera persona de quien antes de escribirla, la hizo.»</p>