Liberación nacional

  • <p>Des d&rsquo;Emilio Bot&iacute;n fins a Standard &amp; Poor&rsquo;s alertaven que les amenaces democratitzadores contra el r&egrave;gim eren dues: el proc&eacute;s catal&agrave; i un possible tomb pol&iacute;tic a l&rsquo;Estat. Visibilitzats (i sap greu) la incapacitat, l&rsquo;abast i les limitacions de la segona (a qui tant s&rsquo;ha combatut des del mateix Estat), nom&eacute;s queda l&rsquo;esquerda catalana com a marc operatiu i com a opci&oacute; de ruptura democr&agrave;tica que superi els cadenats del 78. Ning&uacute; va dir que fos f&agrave;cil, per&ograve; m&eacute;s dif&iacute;cil i refotut ser&agrave; quedar-nos igual i al mateix lloc. Mem&ograve;ria i esperan&ccedil;a, ahir com avui, cal obrir per baix i a la perif&egrave;ria el que pretenen tornar a tancar per dalt i al centre. Qui vulgui fer-ho trobar&agrave; estris; qui no, excuses.</p> <p>El m&oacute;n ens mira. Veus desobedients sobre l&rsquo;autodeterminaci&oacute; i emancipaci&oacute; de Catalunya &eacute;s un recull de 35 articles de diferents activistes internacionals i nacionals sobre l&rsquo;autodeterminaci&oacute; de Catalunya.</p> <p>&nbsp;</p>
  • <div class="field field-name-field-ressenya field-type-text-with-summary field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item even"> <p>La Plataforma pel Dret a Decidir del Pa&iacute;s Valenci&agrave; (PdaD) &eacute;s un espai c&iacute;vic de debat i acci&oacute;. Un espai en qu&egrave; la ciutadania valenciana reflexiona sobre la realitat pol&iacute;tica del moment i fa projectes de pa&iacute;s. El proc&eacute;s de pa&iacute;s participatiu no pot ser sin&oacute; transversal: apel&middot;la a tothom que vulga defensar la dignitat individual i col&middot;lectiva i aposta per un Pa&iacute;s Valenci&agrave; solidari i divers.</p> <p>Amb el llibre<em> El Pa&iacute;s Valenci&agrave; que volem</em>, la PDaD vol precisament aportar opinions, an&agrave;lisis i idees sobre la situaci&oacute; actual del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, valorar les oportunitats de futur i descriure l&rsquo;avenir desitjat i imaginat.</p> <p>Sense pretendre que siga una representaci&oacute; de tots els aspectes de la societat valenciana, les idees que hi apareixen s&oacute;n peces del trencaclosques que &eacute;s el futur d&rsquo;un poble; i les paraules amb qu&egrave; est&agrave; expressat s&oacute;n el nou relat cap a la sobirania del Pa&iacute;s Valenci&agrave;.</p> </div> </div> </div>
  • <p><em><font face="Tahoma" size="2">El pensament i l'acci&oacute;. De Marx a Gramsci en Joan Fuster</font></em><font face="Tahoma" size="2"> t&eacute; la intenci&oacute; d'aproximar el lector a la influ&egrave;ncia que el pensament marxista, i especialment el gramsci&agrave;, tingu&eacute; en les reflexions de l'escriptor de Sueca. No &eacute;s casual que Edicions El Jonc dediqui un llibre a aquest tema, ja que tant Fuster com Gramsci han estat dos referents fonamentals per a l'esquerra dels Pa&iuml;sos Catalans. La proposta nacional del primer i la reformulaci&oacute; del marxisme per part del segon marcaren, sense cap mena de dubte, les l&iacute;nies t&agrave;ctiques i estrat&egrave;giques de les diferents cultures pol&iacute;tiques dels nostres pa&iuml;sos. <br /> <br /> Amb un to divulgatiu i alhora acad&egrave;mic, el llibre que teniu a les mans servir&agrave; al lector novell en la tem&agrave;tica per tenir una perspectiva general de tots dos autors i a l'especialitzat per continuar, o tancar, amb el debat sobre la recepci&oacute; real que Gramsci tingu&eacute; tant en Fuster com en els partits marxistes de casa nostra.</font></p>
  • <p>Els CDR es van crear arran del refer&egrave;ndum de l&rsquo;1 d&rsquo;Octubre. A partir d&rsquo;aleshores es van estendre r&agrave;pidament amb un model local i assambleari que ha estat capa&ccedil; d&rsquo;autoorganitzar milers de persones d&rsquo;arreu del territori i de sensibilitats pol&iacute;tiques diverses. Per&ograve;, quins van ser els seus antecedents? En qu&egrave; es diferencien de l&rsquo;hist&ograve;ric associacionisme ve&iuml;nal? S&oacute;n un nou 15-M o la llavor d&rsquo;una transformaci&oacute; que vol anar m&eacute;s enll&agrave;? L&rsquo;historiador, periodista i activista social Xavier Milian tracta de donar resposta a aquests interrogants en un llibre prologat pel polit&ograve;leg Jordi Mu&ntilde;oz.</p>
  • <p>El autor da la vuelta a los t&oacute;picos sobre un &laquo;problema vasco&raquo; y, desmitificando la historia, nos propone audazmente la cara desnuda de la verdad en un lenguaje sencillo y muy propio para los estudiantes, a los que generalmente se enga&ntilde;a en las aulas, de las que tantas veces salen m&aacute;s ignorantes que cuando entraron en ellas.</p>
  • <p><em>El proc&eacute;s de Burgos. Revoluci&oacute; i viure!</em> &Eacute;s un c&ograve;mic de Mikel Antza i Adur Larrea sobre l&rsquo;anomenat Proc&eacute;s de Burgos, el consell de Guerra que va jutjar, entre el 3 i el 9 de desembre del 1970, setze persones, acusades, entre altres delictes, de pert&agrave;nyer a l&rsquo;organitzaci&oacute; armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA). El proc&eacute;s, alhora que va suposar un desprestigi al r&egrave;gim franquista, va situar la lluita del poble basc a l&rsquo;escena internacional.</p> <p><em>Burgos. Desembre de 1970. Els jutges militars franquistes jutjaran setze militants d&rsquo;ETA. Sis d&rsquo;ells s&rsquo;enfronten a la pena de mort. Qu&egrave; fer per salvar les seves vides? Com es pot donar a con&egrave;ixer al m&oacute;n la repressi&oacute; del Pa&iacute;s Basc? </em></p> <p>Per&ograve; no nom&eacute;s aix&ograve;&hellip; Aquesta novel&middot;la gr&agrave;fica, publicada en la commemoraci&oacute; del 50&egrave; aniversari del Proc&eacute;s de Burgos, ha estat creada per Mikel Antza (pseud&ograve;nim de Mikel Albisu Iriarte) i l&rsquo;il&middot;lustrador Adur Larrea al voltant d&rsquo;un dels fets m&eacute;s decisius de la hist&ograve;ria del Pa&iacute;s Basc, i que d&rsquo;alguna manera va marcar un punt d&rsquo;inflexi&oacute; en la p&egrave;rdua de suport internacional del franquisme.</p> <p>L&rsquo;anomenat Proc&eacute;s de Burgos fou el consell de Guerra que va jutjar, entre el 3 i el 9 de desembre del 1970, setze persones, acusades, entre altres delictes, de pert&agrave;nyer a l&rsquo;organitzaci&oacute; armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA), i que marcaria un abans i un despr&eacute;s en la hist&ograve;ria del franquisme. Els fets jutjats representaven un atac al r&egrave;gim totalitari del general Franco, i tot i que no van mancar veus que demanaven un judici civil per a jutjar delictes civils, finalment, fou la just&iacute;cia militar l&rsquo;encarregada del proc&eacute;s. Tanmateix, cridava l&rsquo;atenci&oacute; l&rsquo;elevat nombre d&rsquo;encausats, aix&iacute; com les penes sol&middot;licitades: sis penes de mort i 752 anys de pres&oacute;.</p>
  • <p>Presentem una de les obres cabdals del pensament anticolonial. Fanon &eacute;s un dels intel&middot;lectuals que m&eacute;s ha treballat l&rsquo;an&agrave;lisi cr&iacute;tica de la colonitzaci&oacute; pol&iacute;tica, ideol&ograve;gica i cultural. <em>Els condemnats de la terra</em>, publicada el 1961, despr&eacute;s de la seva mort, &eacute;s la seva obra m&eacute;s emblem&agrave;tica i es considera el seu testament pol&iacute;tic. L&rsquo;alliberament nacional, per a Fanon, anava molt m&eacute;s enll&agrave; de la independ&egrave;ncia dels poders colonials, implicava un proc&eacute;s d&rsquo;autoalliberament i reconeixement.</p> <p>L&rsquo;an&agrave;lisi d&rsquo;'Els condemnats de la terra' i la seva proposta pol&iacute;tica continuen tenint una vig&egrave;ncia indiscutible, un cl&agrave;ssic per a tot moviment revolucionari. El llibre inclou a m&eacute;s una valuosa an&agrave;lisi del trauma del colonitzat en el marc del sistema colonial. L'edici&oacute; en catal&agrave; conserva el pr&ograve;leg de l&rsquo;intel&middot;lectual franc&egrave;s Jean-Paul Sartre i n'afegeix un d'actual de la historiadora i professora karo moret-miranda.</p> <p>&laquo;Les nacions europees es rebolquen en l&rsquo;opul&egrave;ncia m&eacute;s ostentosa. El benestar i el progr&eacute;s d&rsquo;Europa han estat constru&iuml;ts amb la suor i els cad&agrave;vers dels negres, els &agrave;rabs, els indis i els grocs. Hem decidit no oblidar-ho.&raquo; <br /> &mdash;Frantz Fanon</p> <p>&laquo;Descobrir Fanon &eacute;s internar-se en una metodologia ambivalent. Fanon en un mateix text escriu per als dos contrincants del joc colonial: colonitzadors i colonitzats, i sobre els seus estats mentals, i &eacute;s potser aqu&iacute; on radica la major de les complexitats i les seves respectives controv&egrave;rsies.&raquo; <br /> &mdash;karo moret-miranda, epiloguista</p>
  • <p>En aquesta magna obra, Francesc Serra rescata de l&rsquo;anonimat els veritables herois del 1714, els quals, amb noms i cognoms, ens parlen de com varen lluitar en una guerra decisiva per al futur de la naci&oacute;. Un conflicte en qu&egrave; els catalans, abandonats per les pot&egrave;ncies internacionals, varen continuar sols la lluita, conscients del que comportaria la rendici&oacute;.</p> <p>L&rsquo;historiador Francesc Serra, especialista en aquest per&iacute;ode, ens presenta el resultat de les seves darreres investigacions, amb moltes informacions encara in&egrave;dites. M&eacute;s d&rsquo;un centenar de biografies dels lluitadors per les llibertats nacionals en contra de la pol&iacute;tica centralitzadora de Felip V, el primer Borb&oacute; de la Monarquia Hisp&agrave;nica. Per les p&agrave;gines del llibre desfilen vides extraordin&agrave;ries, algunes de patriotes que el temps havia relegat a l&rsquo;oblit.</p> <p>L&rsquo;obra dignifica la mem&ograve;ria de tots aquells catalans que fa 300 anys varen lluitar per defensar les llibertats del pa&iacute;s. Tres segles despr&eacute;s, encara en plena ofensiva contra la naci&oacute; catalana pels hereus dels que varen voler esborrar Catalunya del mapa, cal tenir ben present la perseveran&ccedil;a i l&rsquo;esfor&ccedil; de tots aquests herois del 1714 que varen defensar Catalunya fins a les &uacute;ltimes conseq&uuml;&egrave;ncies.</p>
  • <p>La nova edici&oacute; d'aquest llibre d'Andreu Nin, publicat per primera vegada durant la Segona Rep&uacute;blica, &eacute;s una de les formulacions pioneres de la relaci&oacute; entre el moviment nacional catal&agrave; i el moviment obrer de Catalunya. Lluita obrera i lluita per l'alliberament nacional es relacionen de manera molt estreta en el pensament de l'autor. <em>Els moviments d'emancipaci&oacute; nacional</em> &eacute;s un llibre, &uacute;nic en el seu g&egrave;nere, en qu&egrave; s'estudien i es critiquen les distintes posicions dels cl&agrave;ssics del marxisme i dels corrents principals del moviment obrer davant el problema de les nacionalitats. Tots els exemplars d'aquesta obra varen ser destru&iuml;ts quan els ex&egrave;rcits de Franco ocuparen Catalunya. L'edici&oacute; de 1970 es va haver de fer a l'exili i tingu&eacute; una difusi&oacute; molt redu&iuml;da.</p> <p>Per tant, la present reedici&oacute; &eacute;s un aut&egrave;ntic esdeveniment editorial, i ha estat enriquida amb l'estudi preliminar del professor Pelai Pag&egrave;s, que se suma al de Wilebaldo Solano de l'edici&oacute; de Par&iacute;s de 1970.</p> <p>EN RESUM &mdash; Es tracta de la primera edici&oacute; a Catalunya d'un llibre que fou destru&iuml;t per Franco el 1939. &mdash; Ens dona una visi&oacute; clara de la relaci&oacute; entre el moviment nacional catal&agrave; i el moviment obrer a Catalunya &mdash; &Eacute;s l'obra d'un marxista assassinat pels comunistes. &mdash; Traductor de Dostoievski, Tx&egrave;khov i Tolstoi al catal&agrave;. &mdash; Va fundar Esquerra Comunista, que el 1935 es va unir al BOC per constituir el POUM. &mdash; Una reedici&oacute; molt esperada i imprescindible per entendre els conflictes pol&iacute;tics durant la Rep&uacute;blica i la Guerra Civil.</p>
  • <p>Quan ens acostem als antecedents de l&rsquo;esclat sobiranista que avui dia ocupa un lloc central dins l&rsquo;agenda pol&iacute;tica del nostre pa&iacute;s, resulta fins a cert punt sorprenent constatar com una de les primeres i, sens dubte, m&eacute;s clares reivindicacions hist&ograve;riques favorables a la independ&egrave;ncia de Catalunya sorg&iacute; a l&rsquo;&iacute;lla de Cuba.<br /> <br /> Ens referim concretament a les expressions expl&iacute;cites recollides entre l&rsquo;octubre del 1906 i l&rsquo;abril del 1907 a las p&agrave;gines de la publicaci&oacute; de Santiago Fora grillons! i, nom&eacute;s uns mesos m&eacute;s tard, el setembre del mateix any 1907, a l&rsquo;article primer dels estatuts fundacionals del Catalunya. Grop Nacionalista Radical d&rsquo;aquesta mateixa ciutat oriental de l&rsquo;illa, on s&rsquo;afirmava taxativament que &ldquo;el preferente objeto y finalidad de esta entidad es, y ha de ser, trabajar con ah&iacute;nco para obtener la absoluta Independencia de Catalunya&rdquo;.<br /> <br /> L&rsquo;historiador Ferm&iacute; Rubiralta analitza els antecedents, circumst&agrave;ncies de la fundaci&oacute; i la traject&ograve;ria del Catalunya. Grop Nacionalista Radical fins a l&rsquo;any 1932, quan el pas del temps doni una m&iacute;nima maduresa al sempre poc consistent separatisme y amb la constituci&oacute; de la Generalitat republicana es produeixi una breu per&ograve; important modificaci&oacute; del panorama pol&iacute;tic catal&agrave;.</p>
  • <p>Dice Iulen de Madariaga: &quot;La principal preocupaci&oacute;n de la mayor&iacute;a de los fundadores de ETA fue &eacute;sta: &laquo;Tenemos que hacer algo&raquo;. Y me explico: durante el siglo pasado, hacia 1950 y los a&ntilde;os posteriores, no ve&iacute;amos m&aacute;s que la tragedia de la sociedad vasca. Se hab&iacute;a perdido la guerra de 1936-37, el euskera estaba agonizante, la independencia del pa&iacute;s borrada totalmente del mapa, y una lista interminable de ruinas.</p> <p>Como es l&oacute;gico, no sab&iacute;amos por d&oacute;nde empezar a reparar tanta destrucci&oacute;n. &quot;<em>En honor a la verdad</em>&quot; es la autobiograf&iacute;a de Iulen de Madariaga, abogado y pol&iacute;tico vasco que, junto con Jos&eacute; Luis &Aacute;lvarez Emparantza Txillardegi, Jos&eacute; Mar&iacute;a Benito del Valle, Manu Agirre, I&ntilde;aki Gaintzarain, Alfonso Irigoyen, Rafa Albizu i I&ntilde;aki Larramendi, fund&oacute; ETA a mediados del siglo XX. Su autobiograf&iacute;a, pues, es tambi&eacute;n una historia de ETA. Como dice el periodista Antoni Batista en el pr&oacute;logo: &laquo;De la 'memoria' a la 'historia' s&oacute;lo existe la m&iacute;nima distancia de dos prefijos, y las une el com&uacute;n denominador de la inclusi&oacute;n de lo personal en lo colectivo. En el caso de Madariaga, bien podemos afirmar que su texto es una memoria de la historia: es la historia contada en la primera persona de quien antes de escribirla, la hizo.&raquo;</p>
Ir a Arriba