Liberación nacional

  • Cròniques

    13,00
    <p>El llibre que teniu a les mans sota el t&iacute;tol de Cr&ograve;niques recull tot un seguit d'articles de Manuel de Pedrolo publicats al llarg dels anys 80 al Diario de Barcelona i al diari Avui, i que foren publicats anteriorment, per separat, com a Cr&ograve;niques colonials i Cr&ograve;niques d&rsquo;una ocupaci&oacute;. En aquests articles, Manuel de Pedrolo hi denuncia les conseq&uuml;&egrave;ncies que per als Pa&iuml;sos Catalans es derivaren d'aquella transici&oacute; de pactes i ren&uacute;ncies, i alhora mostra el seu comprom&iacute;s inequ&iacute;voc amb la lluita per l'alliberament nacional, per la independ&egrave;ncia, dels Pa&iuml;sos Catalans. D&rsquo;aquesta manera, els textos de Pedrolo que conformen aquest llibre descriuen, d'una banda, la mis&egrave;ria pol&iacute;tica dels primers anys d'aquella reforma&nbsp;i la seua consolidaci&oacute;, que signific&agrave; la frustraci&oacute; de bona part d'aquelles expectatives nacionals i socials covades en la dura lluita contra la dictadura, i de l'altra, l'ascens i l'expansi&oacute; d'un independentisme d'esquerres i combatiu que intentaria plantejar alternatives i combatre el nou escenari pol&iacute;tic fruit de la malanomenada transici&oacute; al llarg dels anys vuitanta. Amb Cr&ograve;niques Edicions el Jonc ofereix als seus lectors el primer t&iacute;tol del que ser&agrave; la Biblioteca Manuel de Pedrolo que, amb el suport inestimable de la Fundaci&oacute; Manuel de Pedrolo, pret&eacute;n recuperar l'obra i sobretot l'actitud pol&iacute;tica i vital d'un autor que, en paraules seves, mai renunci&agrave; a la plenitud de la seua cultura, &eacute;s a dir, a bastir un discurs i una pr&agrave;ctica independentista.</p>
  • <div class="field field-name-field-ressenya field-type-text-with-summary field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item even"> <p>La Plataforma pel Dret a Decidir del Pa&iacute;s Valenci&agrave; (PdaD) &eacute;s un espai c&iacute;vic de debat i acci&oacute;. Un espai en qu&egrave; la ciutadania valenciana reflexiona sobre la realitat pol&iacute;tica del moment i fa projectes de pa&iacute;s. El proc&eacute;s de pa&iacute;s participatiu no pot ser sin&oacute; transversal: apel&middot;la a tothom que vulga defensar la dignitat individual i col&middot;lectiva i aposta per un Pa&iacute;s Valenci&agrave; solidari i divers.</p> <p>Amb el llibre<em> El Pa&iacute;s Valenci&agrave; que volem</em>, la PDaD vol precisament aportar opinions, an&agrave;lisis i idees sobre la situaci&oacute; actual del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, valorar les oportunitats de futur i descriure l&rsquo;avenir desitjat i imaginat.</p> <p>Sense pretendre que siga una representaci&oacute; de tots els aspectes de la societat valenciana, les idees que hi apareixen s&oacute;n peces del trencaclosques que &eacute;s el futur d&rsquo;un poble; i les paraules amb qu&egrave; est&agrave; expressat s&oacute;n el nou relat cap a la sobirania del Pa&iacute;s Valenci&agrave;.</p> </div> </div> </div>
  • <p>Aquest llibre &eacute;s la segona part d&rsquo;un altre, <em>Visca la Terra i Visca l&rsquo;Anarquia</em>, publicat en aquesta mateixa col&middot;lecci&oacute;, en qu&egrave; l&rsquo;autor exposava els seus pensaments, les seves teories, sobre l&rsquo;anarquisme i el fet nacional als Pa&iuml;sos Catalans. <em>Visca la Terra i Visca l&rsquo;Anarquia (2)</em> consta de dues parts.</p> <p>La primera amb el t&iacute;tol &ldquo;L&rsquo;anarquisme cataluny&egrave;s i el Proc&eacute;s&rdquo;, inclou un llarg text in&egrave;dit titulat originalment &ldquo;1-3 Octobre 2017, the Anarchist and Disobedience in Catalonia&rdquo; que Jordi Mart&iacute; Font va escriure per al Congr&eacute;s &ldquo;Anarchism and the National Question-Contemporany Perspectives&rdquo; que hi havia de tenir lloc a Leiden (Pa&iuml;sos Baixos) del 18 al 21 de mar&ccedil; de 2020 per&ograve; que la COVID-19 va impedir que es realitz&eacute;s.</p> <p>La segona part, amb el t&iacute;tol &ldquo;Un anarquista a la cort del rei Proc&eacute;s&rdquo;, aplega articles escrits per l&rsquo;autor, de 2017 a 2020, sobre el &ldquo;Proc&eacute;s&rdquo; d&rsquo;alliberament nacional desenvolupat a l&rsquo;espai cataluny&egrave;s. &Eacute;s la continuaci&oacute; de la secci&oacute; inclosa en el llibre Visca la Terra i Visca l&rsquo;Anarquia. El llibre inclou dos pr&ograve;legs, de Carlos Taibo, Parla de nacionalisme d&rsquo;Estat&rdquo;, i de Carme Abril &ldquo;Juntes farem nostra la nit&rdquo;.</p> <p>La portada ha estat creada, tal com el primer volum, per la dissenyadora Nerea Borrell.</p>
  • <p>Rosa Luxemburg (1871-1918) luch&oacute; toda su vida contra el capitalismo salvaje y su secuela de hambre, explotaci&oacute;n y pobreza. Previ&oacute; y denunci&oacute; los g&eacute;rmenes de la sociedad de consumo y previ&oacute; y denunci&oacute; el nacional socialismo (o social patriotismo, como ella lo llamaba); y previ&oacute; y advirti&oacute; contra la deriva autoritaria de la Revoluci&oacute;n de Octubre. Pero, &iquest;qui&eacute;n fue realmente Rosa Luxemburg? &iquest;Por qu&eacute; la conocemos tan poco y tan mal? &iquest;Por qu&eacute; su obra, y especialmente sus escritos sobre la &ldquo;Cuesti&oacute;n Nacional&rdquo; han llegado al p&uacute;blico a cuentagotas, de forma fragmentada y terriblemente mutilada? La respuesta es que fue una revolucionaria sumamente cr&iacute;tica, sagaz, valiente y honesta y, por ello, inc&oacute;moda. Inc&oacute;moda para poderosos y patronos, que la enviaron una y otra vez a la c&aacute;rcel; inc&oacute;moda para &ldquo;socialistas de Estado&rdquo;, que propiciaron su asesinato; e inc&oacute;moda para el estalinismo, que teji&oacute; un velo de silencio sobre su persona y su obra. Hoy, en cambio, nos damos cuenta de que su pensamiento es quiz&aacute;, de entre los marxistas de su generaci&oacute;n, el m&aacute;s moderno.</p>
  • <p>El mejor libro para conocer de forma r&aacute;pida toda la historia de Catalu&ntilde;a desde los m&aacute;s remotos tiempos hasta hoy. Se trata de una visi&oacute;n rigurosa y amena dirigida a todos los p&uacute;blicos, que el lector podr&aacute; leer con facilidad y en poco tiempo. La obra del profesor Sobrequ&eacute;s acerca el pasado catal&aacute;n, desde su prehistoria hasta hoy, a los catalanes sin excepci&oacute;n y a aquellos forasteros que, al visitar Catalu&ntilde;a, quieran tener un conocimiento general de lo que ha sido este pa&iacute;s a lo largo de sus miles de a&ntilde;os de existencia. Esta breve historia tiene como objetivo presentar c&oacute;mo se configur&oacute; una naci&oacute;n dotada de Estado propio, que tuvo un papel destacado en Europa durante siglos. Y tambi&eacute;n explicar de qu&eacute; manera este Estado fue agredido a lo largo de dos siglos hasta ser destruido el 11 de septiembre de 1714 y la posterior lucha de los catalanes por renacer de sus cenizas y recuperar su lugar en la historia.</p>
  • EPOCA

    14,00
    <p>Durant la d&egrave;cada dels setanta, en el decurs dels darrers anys de la dictadura i al llarg del proc&eacute;s de transici&oacute; que es clogu&eacute; amb la reforma pol&iacute;tica espanyola i la mutaci&oacute; del r&egrave;gim franquista en una monarquia parlament&agrave;ria, una colla d&rsquo;activistes independentistes catalans organitzaren la resist&egrave;ncia armada al r&egrave;gim i al pacte de ren&uacute;ncies i claudicacions posterior, amb la constituci&oacute; d&rsquo;una organitzaci&oacute; militar clandestina i secreta, disposada a actuar al servei del pa&iacute;s quan els seus serveis fossin requerits.</p> <p>El grup que en una de les r&agrave;tzies repressives de qu&egrave; fou objecte va ser batejat per la policia espanyola amb el nom d&rsquo;Ex&egrave;rcit Popular Catal&agrave; (EPOCA), suposava el nexe de continu&iuml;tat hist&ograve;rica entre el vell separatisme resistent, bastit durant el primer ter&ccedil; de segle XX, amb l&rsquo;oposici&oacute; antifranquista i el nou independentisme modern que s&rsquo;estaven gestant, gr&agrave;cies a la influ&egrave;ncia dels moviments d&rsquo;alliberament nacional, que arreu del planeta emprenien el cam&iacute; de la lluita anticolonialista i antiimperialista.</p> <p>Amb <em>EPOCA, l&rsquo;ex&egrave;rcit a l&rsquo;ombra</em>, Edicions el Jonc pret&eacute;n recuperar la hist&ograve;ria oblidada d&rsquo;aquella colla d&rsquo;activistes que van lliurar-se a la causa de la just&iacute;cia i de l'alliberament dels Pa&iuml;sos Catalans, situant la seva lluita, despr&eacute;s de molts anys d&rsquo;ostracisme, al lloc que pertoca en la mem&ograve;ria col&middot;lectiva del pa&iacute;s.</p>
  • <p>Malgrat existir des de l&rsquo;any 1987 i disposar ja d&rsquo;una llarga traject&ograve;ria pol&iacute;tica, no fou fins a la irrupci&oacute; als principals mitjans de comunicaci&oacute; del pa&iacute;s el maig de 2007, amb l&rsquo;obtenci&oacute; d&rsquo;unes desenes d&rsquo;actes de regidor, i quatre anys m&eacute;s tard amb la seva consolidaci&oacute; en obtenir-ne un centenar, que la sigla CUP aparegu&eacute; amb for&ccedil;a en l&rsquo;escenari pol&iacute;tic i medi&agrave;tic del pa&iacute;s.</p> <p>Per&ograve;, qu&egrave; &eacute;s la Candidatura d&rsquo;Unitat Popular i quin &eacute;s l&rsquo;espai pol&iacute;tic que representa, m&eacute;s enll&agrave; dels t&ograve;pics i de les an&agrave;lisis simplistes que sovint s&rsquo;utilitzen per classificar-la? Quins s&oacute;n els fonaments en els quals se&rsquo;n sustenta el corpus ideol&ograve;gic i quina n&rsquo;ha estat l&rsquo;evoluci&oacute; al llarg de la seva exist&egrave;ncia?</p> <p>Unitat Popular. La construcci&oacute; de la CUP i l&rsquo;independentisme d&rsquo;esquerres intenta respondre aquestes q&uuml;estions i repassar els moments m&eacute;s importants en la vida d&rsquo;aquesta organitzaci&oacute; pol&iacute;tica i de l&rsquo;independentisme d&rsquo;esquerres modern al conjunt dels Pa&iuml;sos Catalans. A m&eacute;s, tamb&eacute; pret&eacute;n ser un instrument valu&oacute;s per con&egrave;ixer, de primera m&agrave;, qu&egrave; ha dut aquesta for&ccedil;a a convertir-se, sens cap mena de dubte, en una de les m&eacute;s puixants, arrelades i il&middot;lusionants de la realitat pol&iacute;tica catalana.</p>
  • <p>A les acaballes del franquisme, un grup de joves catalanistes i revolucionaris van fundar el Partit Socialista d&rsquo;Alliberament Nacional dels Pa&iuml;sos Catalans (PSAN). Un partit que es va estendre arreu dels Pa&iuml;sos Catalans i que va ser el referent de l&rsquo;independentisme catal&agrave; durant tota una d&egrave;cada. Un partit en el qual es van emmirallar moltes altres organitzacions que han vingut m&eacute;s tard.</p> <p>A trav&eacute;s del llibre de Roger Buch es pot resseguir el periple viscut pel PSAN, nascut en temps de gran agitaci&oacute; pol&iacute;tica i que ha esdevingut un dels partits m&eacute;s emblem&agrave;tics de la tortuosa hist&ograve;ria de d&rsquo;independentisme catal&agrave;. Un partit que, si b&eacute; no va aconseguir els seus objectius, va marcar tota una generaci&oacute; de militants.</p> <p>Per&ograve;, per qu&egrave; no es va poder consolidar el PSAN? Qu&egrave; resta avui d&rsquo;aquella &laquo;Independ&egrave;ncia, Socialisme i Pa&iuml;sos Catalans&raquo; que proclamava? Roger Buch ens explica les claus dels &egrave;xits i els fracassos del PSAN i l&rsquo;evoluci&oacute; pol&iacute;tica posterior dels militants i dirigents.</p>
Ir a Arriba