-
<p>Presentem una de les obres cabdals del pensament anticolonial. Fanon és un dels intel·lectuals que més ha treballat l’anàlisi crítica de la colonització política, ideològica i cultural. <em>Els condemnats de la terra</em>, publicada el 1961, després de la seva mort, és la seva obra més emblemàtica i es considera el seu testament polític. L’alliberament nacional, per a Fanon, anava molt més enllà de la independència dels poders colonials, implicava un procés d’autoalliberament i reconeixement.</p> <p>L’anàlisi d’'Els condemnats de la terra' i la seva proposta política continuen tenint una vigència indiscutible, un clàssic per a tot moviment revolucionari. El llibre inclou a més una valuosa anàlisi del trauma del colonitzat en el marc del sistema colonial. L'edició en català conserva el pròleg de l’intel·lectual francès Jean-Paul Sartre i n'afegeix un d'actual de la historiadora i professora karo moret-miranda.</p> <p>«Les nacions europees es rebolquen en l’opulència més ostentosa. El benestar i el progrés d’Europa han estat construïts amb la suor i els cadàvers dels negres, els àrabs, els indis i els grocs. Hem decidit no oblidar-ho.» <br /> —Frantz Fanon</p> <p>«Descobrir Fanon és internar-se en una metodologia ambivalent. Fanon en un mateix text escriu per als dos contrincants del joc colonial: colonitzadors i colonitzats, i sobre els seus estats mentals, i és potser aquí on radica la major de les complexitats i les seves respectives controvèrsies.» <br /> —karo moret-miranda, epiloguista</p>
-
<p>Eva Serra i Puig (1942-2018) va ser una intel·lectual militant. Historiadora principalment de l'època moderna, va contribuir a obrir noves perspectives sobre la història agrària i la història de les institucions catalanes, partint de les eines del marxisme i aportant visions trencadores i suggeridores sobre les nostres característiques com a poble al llarg dels segles. </p> <p>En el camp pròpiament polític, Eva Serra pertany a la generació que va aixecar l'independentisme des de la precarietat i li va anar obrint espai en la societat catalana fins a esdevenir una autèntica alternativa popular. </p> <p>Tots dos vessants queden trenats en una mateixa vida de militància i reflexió, que maldava per fer que l'estudi teòric tingués una efectivitat política pràctica. </p>
-
<p>Una compilación de voces diversas que aportan nuevos elementos al debate actual sobre la independencia.<br /> Tierra de Nadie es un libro colectivo con contribuciones de feministas y activistas LGTBI que explora las relaciones entre los feminismos y la independencia. Voces diversas reflexionan sobre los procesos de liberación nacional, centrado en el caso catalán, y aportan propuestas que pueden acontecer entonces por un debate fructífero en torno las identidades, las soberanías, la lengua y la cultura, la participación política, la economía o la solidaridad internacionalista.<br /> Con textos de:<br /> Nira Yuval-Davis (pròleg), Maria Olivares, Aina Torres Rexach, Montserrat Otero Vidal, Aida Cortès i Monera, Meral Çiçek. Tona Gusi, Mercè Otero Vidal, Maria Rodó de Zárate, Nerea Eizagirre Telleria, Özgür Güneş Öztürk, Sara Cuentas Ramírez, Helena Miguélez-Carballeira, Marta Jorba, Teresa Forcades i Vila, Núria Comerma i Cortada, Nora Miralles Crespo, Fina Birulés, Daniela Ortiz, Bàrbara Ramajo Garcia, Núria Sadurní Balcells, Fatiha El Mou, Marta Estella Clota, Emylse Mas Mir, Júlia Serrasolsas, Bel Olid, Paul Preciado, Laura Macaya-Andres, Miquel Missé. Marc Garriga, Rosa Ferrer Mulet, Natza Farré, Encarna Bodelón González, Betlem C. Bel, Laia Estrada, Anna Gabriel i Sabaté, Mª Josep Martínez, Marina Sánchez Cid, Mireia Foradada, Carla Vall, Patsili Toledo Vásquez, Marina Sagastizabal , Jule Goikoetxea, Maria Rovira, Sabrina Sánchez, Estela Rodríguez Godoy, Imma Milan, Ares Batlle, Ainhoa Etxaide Amorrortu, Montserrat Cervera, Amaia Pérez Orozco.</p>
-
<p>Terra de Ningú és un llibre col·lectiu amb contribucions de feministes i activistes LGTBI que explora les relacions entre els feminismes i la independència. Veus diverses reflexionen sobre els processos d’alliberament nacional, centrat en el cas català, i aporten propostes que poden esdevenir llavors per un debat fructífer entorn les identitats, les sobiranies, la llengua i la cultura, la participació política, l’economia o la solidaritat internacionalista.</p>
-
<p>La més coneguda de les dites kurdes afirma que els kurds no tenen més amics que les muntanyes. I és que no es pot trobar cap altra nació que hagi estat tan amagada, ignorada i menyspreada.<br /> <br /> El Kurdistan és la nació sense estat més gran del món. El seu nom significa ‘terra dels kurds’ i aquesta terra està avui esquarterada entre els estats de Turquia, l’Iran, l’Iraq i Síria.<br /> <br /> Avui coneixem el Kurdistan pels últims intents d’acords de pau amb l’Estat turc, i sobretot per la resistència armada i heroica de les guerrilleres kurdes davant l’avenç del grup fonamentalista Estat Islàmic a Kobanê.<br /> <br /> L’obra Kurdistan. El poble del Sol, ens desgrana la història política d’aquest poble, amb una introducció sobre els seus orígens històrics i la seva composició ètnico-religiosa, i centrant-se en el període contemporani i les seves múltiples lluites i revoltes contra els diferents estats que l’han volgut fer desaparèixer.</p>
-
<p>L’objectiu d’aquesta introducció a la història dels Països Catalans és oferir uns elements per a endinsar-se en el coneixement de la formació i el desenvolupament de la nació catalana, descrivint-ne les estructures socials i intentant sempre d’analitzar els fets des d’un enfocament global.</p> <div> <p>L’obra és una interpretació concreta de la història esdevinguda als Països Catalans, des dels temps dels primers pobladors fins a l’època contemporània, i en cada capítol no s’ha volgut pas amagar l’orientació que inspira els autors. Com és prou sabut, tota història respon a una orientació ideològica ben determinada, per molt que es vulgui disfressar aquest inevitable alineament. Així doncs, tota interpretació històrica, tota selecció i ordenació de fets, té relació amb una visió social determinada.</p> <p>Els autors de l’obra han procurat sempre de mantenir-se en un nivell de rigor màxim en la descripció dels fets passats, i alhora no han volgut mai reduir la seva tasca a una simple enumeració. Conscientment, han volgut avançar en el camí de fer una introducció a una història nacional i popular i, en aquest sentit, hi destaquen aquells factors que donen testimoniatge d’una continuïtat del nostre país, i d’aspectes d’una unitat nacional, així com de la resistència popular a la submissió.</p> </div>
-
<p>De la irrupció d’ETA fins al cessament de la seva activitat armada, passant pel naixement de Sortu, l’Esquerra Abertzale ha tingut el poder d’influència per instal·lar en l’agenda espanyola un conflicte nacional de manera permanent. És l’èxit de tot un moviment amb una particular forma d’organitzar-se, i d’una ideologia, unes pràctiques polítiques i uns objectius que són una referència per a moviments d’arreu del món.</p> <p>El treball que teniu a les mans parla d’aquest fenomen i de la seva capacitat per connectar amb una part important de la ciutadania basca desplegant un discurs i unes pràctiques ben allunyades de la política tradicional. A partir del relat de dirigents i de militants de base es descriu la trajectòria històrica, estratègica i vital de l’Esquerra Abertzale.</p> <p>De l’Esquerra Abertzale se n’ha parlat molt. Sovint, a causa de l’ombra que de manera constant ETA ha projectat sobre ella. Ens referim a la presumpta relació i/o coordinació entre ETA i l’Esquerra Abertzale civil, un vincle que no és fàcil d’escatir completament. La clandestinitat dels seus activistes, els interessos amagats o declarats de mitjans de comunicació i de partits polítics, la desinformació i el context polític –sempre cruel–, no ajuden a treure’n del tot l’entrellat. Parlem d’un espai sociopolític divers i múltiple. ETA és Esquerra Abertzale, però no tota l’Esquerra Abertzale és ETA.</p> <p>Aquest llibre demostra que només es pot entendre l’Esquerra Abertzale si s’estudia de forma dinàmica, tenint en compte la relació i les interconnexions que es donen entre tots aquests grups i els seus discursos, i també els fets històrics que ha viscut. Aquesta radiografia de l’Esquerra Abertzale. S’ha escrit a vuit mans, combinant l’aportació acadèmica amb la periodistica.</p>
-
<p>Charles Taylor, profesor titular de filosofía y ciencias políticas de la Universidad de McGill, es ampliamente conocido po sus aportaciones en una amplia gama de materias: filosofía de la psicología y el lenguaje, epistemología de las ciencias humanas, estudio del pensamietno alemás desde el siglo <span class="caps">XVIII</span> hasta nuestros días, interpretación de la civilización moderna y desarrollo de una filosofía política original.</p> <p>En esta obra se recogen sus trabajos más importantes sobre el federalismo y el nacionalismo en Canadá, analizando las complejas y conflictivas relaciones entre el Quebec francés y el Canadá inglés y exponiendo las bases de un modelo de sociedad que trate de respetar las exigencias de lo que él llama “diversidad profunda”</p> <p>Además, como señala Javier de Lucas, Taylor plantea dos hilos conductores que atraviesan el libro: la prioridad de pensar a fondo el pluralismo como elemento de legitimiidad democrática y la importancia del disenso.</p> <p>El conocimiento de estas reflexiones puede ser de gran utilidad en un momento como el actual en el que el marco jurídico-político está cuestionado como modelo satisfactorio para encajar la plurinacionalidad del estado español.</p>
-
<p>En aquesta magna obra, Francesc Serra rescata de l’anonimat els veritables herois del 1714, els quals, amb noms i cognoms, ens parlen de com varen lluitar en una guerra decisiva per al futur de la nació. Un conflicte en què els catalans, abandonats per les potències internacionals, varen continuar sols la lluita, conscients del que comportaria la rendició.</p> <p>L’historiador Francesc Serra, especialista en aquest període, ens presenta el resultat de les seves darreres investigacions, amb moltes informacions encara inèdites. Més d’un centenar de biografies dels lluitadors per les llibertats nacionals en contra de la política centralitzadora de Felip V, el primer Borbó de la Monarquia Hispànica. Per les pàgines del llibre desfilen vides extraordinàries, algunes de patriotes que el temps havia relegat a l’oblit.</p> <p>L’obra dignifica la memòria de tots aquells catalans que fa 300 anys varen lluitar per defensar les llibertats del país. Tres segles després, encara en plena ofensiva contra la nació catalana pels hereus dels que varen voler esborrar Catalunya del mapa, cal tenir ben present la perseverança i l’esforç de tots aquests herois del 1714 que varen defensar Catalunya fins a les últimes conseqüències.</p>
-
<p><em>Terra Lliure: punt de partida (1979-1995)</em>. Una biografia autoritzada és obra de quatre protagonistes de l’experiència clandestina que va col·locar l’independentisme polític català a la palestra. Els quatres autors van formar part d’aquesta organització armada en diferents etapes, com desenes d’altres persones, amb l’objectiu de dinamitzar i clarificar un moviment polític perseguit i marginat durant els anys de l’anomenada Transició.<br /> <br /> No es tracta d’un llibre de batalletes. Ni es tracta tampoc d’un assaig polític ni d’un conjunt de memòries. <em>Terra Lliure: punt de partida (1979-1995)</em> aporta noves informacions, moltes de desconegudes, sobre l’existència d’aquesta organització armada i una anàlisi dels seus errors i dels seus encerts. Però l’interessant d’aquesta biografia política és, amb tota certesa, el fet que per primer cop s’explica des de dins la història Terra Lliure i la relació amb el moviment independentista durant totes les seves etapes.</p>
-
<p>El 14 de noviembre de 1975 se consumó una de las mayores vergüenzas históricas de la España contemporánea. El último Gobierno de Franco, traicionando la promesa que había hecho a los habitantes del territorio y el reiterado compromiso adquirido ante las Naciones Unidas, cedió la administración colonial del Sáhara occidental a Marruecos y Mauritania a partir del 27 de febrero de 1976, haciendo imposible con ello el ejercicio del derecho a la autodeterminación del pueblo saharaui.</p> <p>Desde entonces el Sáhara sigue siendo el último territorio africano pendiente de descolonizar y el problema se ha enquistado convirtiéndose, primero, en una guerra entre Marruecos y los saharauis —Mauritania fue pronto derrotada por éstos— y luego en un problema endémico con negativas consecuencias para todas las partes implicadas: para Marruecos, a quien la comunidad internacional niega la legitimidad de su ocupación militar; para las Naciones Unidas, incapaces de resolver el entuerto; para España porque, lejos de haberse librado del mismo, el contencioso sigue envenenando las relaciones con su vecino meridional; y, por supuesto, para el pueblo saharaui, separado de su patria por un muro tan inhumano como lo fue el de Berlín y lo es el de Cisjordania, y obligado a un interminable y desesperanzado exilio.</p> <p>El autor vivió como periodista y desde el propio Sáhara los momentos clave de aquellos hechos y relata lo ocurrido con la viveza del que ha sido testigo presencial, e incluso involuntario protagonista, de acontecimientos históricos.</p> <p>Un testimonio de primera mano a cargo de alguien que estuvo allí y que, al cabo de 35 años, nos desvela, por vez primera, la auténtica realidad de lo que sucedió aquel otoño de 1975.</p>
-
<p>La nit del 19 de maig de 1972 un grup de joves a la punta oest de la Diagonal de Barcelona distreu una parella de vigilants. En aquells moments, explota una bomba sota les columnes del monument A los caídos. El soroll travessa tota la ciutat. L’endemà, els feixistes hi posen flors mentre exigeixen detencions i mà dura. La bomba, la pedra esmicolada, és l’expressió d’un poble envaït, executat, silenciat. Un poble que expressa de manera contundent el fàstic, la ràbia i els anhels.</p> <p>Aquesta obra ens explica la trepidant història del Front d’Alliberament Català. En el seu si, un grup de joves s’aboca a la lluita clandestina sense esperar res de concret: desitjant només la llibertat. Un grup que serà perseguit, jutjat i dispersat. Que patirà la tortura, la presó, la traïció i l’exili. Un grup, una veu, que cridarà a través d’atemptats contra símbols feixistes la seva convicció en una Catalunya lliure i igualitària. Que pensarà en el Macià que intentà alliberar Catalunya i en el Companys que la voldrà sobirana; i somiarà en la independència, com tants altres abans i després. Aquesta és la seva crònica. Sí, no hi ha dubte que la història pot ser vibrant.</p> <p>Aquest llibre dóna veu a una lluita tants cops silenciada. Deixeu-vos submergir en la clandestinitat de la mà dels mateixos que la van patir. La lluita armada a Catalunya existí. El FAC n’és el millor testimoni.</p>