Liberación nacional

  • <p>Presentem una de les obres cabdals del pensament anticolonial. Fanon &eacute;s un dels intel&middot;lectuals que m&eacute;s ha treballat l&rsquo;an&agrave;lisi cr&iacute;tica de la colonitzaci&oacute; pol&iacute;tica, ideol&ograve;gica i cultural. <em>Els condemnats de la terra</em>, publicada el 1961, despr&eacute;s de la seva mort, &eacute;s la seva obra m&eacute;s emblem&agrave;tica i es considera el seu testament pol&iacute;tic. L&rsquo;alliberament nacional, per a Fanon, anava molt m&eacute;s enll&agrave; de la independ&egrave;ncia dels poders colonials, implicava un proc&eacute;s d&rsquo;autoalliberament i reconeixement.</p> <p>L&rsquo;an&agrave;lisi d&rsquo;'Els condemnats de la terra' i la seva proposta pol&iacute;tica continuen tenint una vig&egrave;ncia indiscutible, un cl&agrave;ssic per a tot moviment revolucionari. El llibre inclou a m&eacute;s una valuosa an&agrave;lisi del trauma del colonitzat en el marc del sistema colonial. L'edici&oacute; en catal&agrave; conserva el pr&ograve;leg de l&rsquo;intel&middot;lectual franc&egrave;s Jean-Paul Sartre i n'afegeix un d'actual de la historiadora i professora karo moret-miranda.</p> <p>&laquo;Les nacions europees es rebolquen en l&rsquo;opul&egrave;ncia m&eacute;s ostentosa. El benestar i el progr&eacute;s d&rsquo;Europa han estat constru&iuml;ts amb la suor i els cad&agrave;vers dels negres, els &agrave;rabs, els indis i els grocs. Hem decidit no oblidar-ho.&raquo; <br /> &mdash;Frantz Fanon</p> <p>&laquo;Descobrir Fanon &eacute;s internar-se en una metodologia ambivalent. Fanon en un mateix text escriu per als dos contrincants del joc colonial: colonitzadors i colonitzats, i sobre els seus estats mentals, i &eacute;s potser aqu&iacute; on radica la major de les complexitats i les seves respectives controv&egrave;rsies.&raquo; <br /> &mdash;karo moret-miranda, epiloguista</p>
  • <p>Eva Serra i Puig (1942-2018) va ser una intel&middot;lectual militant. Historiadora principalment de l'&egrave;poca moderna, va contribuir a obrir noves perspectives sobre la hist&ograve;ria agr&agrave;ria i la hist&ograve;ria de les institucions catalanes, partint de les eines del marxisme i aportant visions trencadores i suggeridores sobre les nostres caracter&iacute;stiques com a poble al llarg dels segles.&nbsp;</p> <p>En el camp pr&ograve;piament pol&iacute;tic, Eva Serra pertany a la generaci&oacute; que va aixecar l'independentisme des de la precarietat i li va anar obrint espai en la societat catalana fins a esdevenir una aut&egrave;ntica alternativa popular.&nbsp;</p> <p>Tots dos vessants queden trenats en una mateixa vida de milit&agrave;ncia i reflexi&oacute;, que maldava per fer que l'estudi te&ograve;ric tingu&eacute;s una efectivitat pol&iacute;tica pr&agrave;ctica.&nbsp;</p>
  • <p>Una compilaci&oacute;n de voces diversas que aportan nuevos elementos al debate actual sobre la independencia.<br /> Tierra de Nadie es un libro colectivo con contribuciones de feministas y activistas LGTBI que explora las relaciones entre los feminismos y la independencia. Voces diversas reflexionan sobre los procesos de liberaci&oacute;n nacional, centrado en el caso catal&aacute;n, y aportan propuestas que pueden acontecer entonces por un debate fruct&iacute;fero en torno las identidades, las soberan&iacute;as, la lengua y la cultura, la participaci&oacute;n pol&iacute;tica, la econom&iacute;a o la solidaridad internacionalista.<br /> Con textos de:<br /> Nira Yuval-Davis (pr&ograve;leg), Maria Olivares, Aina Torres Rexach, Montserrat Otero Vidal, Aida Cort&egrave;s i Monera, Meral &Ccedil;i&ccedil;ek. Tona Gusi, Merc&egrave; Otero Vidal, Maria Rod&oacute; de Z&aacute;rate, Nerea Eizagirre Telleria, &Ouml;zg&uuml;r G&uuml;ne&#351; &Ouml;zt&uuml;rk, Sara Cuentas Ram&iacute;rez, Helena Migu&eacute;lez-Carballeira, Marta Jorba, Teresa Forcades i Vila, N&uacute;ria Comerma i Cortada, Nora Miralles Crespo, Fina Birul&eacute;s, Daniela Ortiz, B&agrave;rbara Ramajo Garcia, N&uacute;ria Sadurn&iacute; Balcells, Fatiha El Mou, Marta Estella Clota, Emylse Mas Mir, J&uacute;lia Serrasolsas, Bel Olid, Paul Preciado, Laura Macaya-Andres, Miquel Miss&eacute;. Marc Garriga, Rosa Ferrer Mulet, Natza Farr&eacute;, Encarna Bodel&oacute;n Gonz&aacute;lez, Betlem C. Bel, Laia Estrada, Anna Gabriel i Sabat&eacute;, M&ordf; Josep Mart&iacute;nez, Marina S&aacute;nchez Cid, Mireia Foradada, Carla Vall, Patsili Toledo V&aacute;squez, Marina Sagastizabal , Jule Goikoetxea, Maria Rovira, Sabrina S&aacute;nchez, Estela Rodr&iacute;guez Godoy, Imma Milan, Ares Batlle, Ainhoa Etxaide Amorrortu, Montserrat Cervera, Amaia P&eacute;rez Orozco.</p>
  • <p>Terra de Ning&uacute; &eacute;s un llibre col&middot;lectiu amb contribucions de feministes i activistes LGTBI que explora les relacions entre els feminismes i la independ&egrave;ncia. Veus diverses reflexionen sobre els processos d&rsquo;alliberament nacional, centrat en el cas catal&agrave;, i aporten propostes que poden esdevenir llavors per un debat fruct&iacute;fer entorn les identitats, les sobiranies, la llengua i la cultura, la participaci&oacute; pol&iacute;tica, l&rsquo;economia o la solidaritat internacionalista.</p>
  • <p>La m&eacute;s coneguda de les dites kurdes afirma que els kurds no tenen m&eacute;s amics que les muntanyes. I &eacute;s que no es pot trobar cap altra naci&oacute; que hagi estat tan amagada, ignorada i menyspreada.<br /> <br /> El Kurdistan &eacute;s la naci&oacute; sense estat m&eacute;s gran del m&oacute;n. El seu nom significa &lsquo;terra dels kurds&rsquo; i aquesta terra est&agrave; avui esquarterada entre els estats de Turquia, l&rsquo;Iran, l&rsquo;Iraq i S&iacute;ria.<br /> <br /> Avui coneixem el Kurdistan pels &uacute;ltims intents d&rsquo;acords de pau amb l&rsquo;Estat turc, i sobretot per la resist&egrave;ncia armada i heroica de les guerrilleres kurdes davant l&rsquo;aven&ccedil; del grup fonamentalista Estat Isl&agrave;mic a Koban&ecirc;.<br /> <br /> L&rsquo;obra Kurdistan. El poble del Sol, ens desgrana la hist&ograve;ria pol&iacute;tica d&rsquo;aquest poble, amb una introducci&oacute; sobre els seus or&iacute;gens hist&ograve;rics i la seva composici&oacute; &egrave;tnico-religiosa, i centrant-se en el per&iacute;ode contemporani i les seves m&uacute;ltiples lluites i revoltes contra els diferents estats que l&rsquo;han volgut fer desapar&egrave;ixer.</p>
  • <p>L&rsquo;objectiu d&rsquo;aquesta introducci&oacute; a la hist&ograve;ria dels Pa&iuml;sos Catalans &eacute;s oferir uns elements per a endinsar-se en el coneixement de la formaci&oacute; i el desenvolupament de la naci&oacute; catalana, descrivint-ne les estructures socials i intentant sempre d&rsquo;analitzar els fets des d&rsquo;un enfocament global.</p> <div> <p>L&rsquo;obra &eacute;s una interpretaci&oacute; concreta de la hist&ograve;ria esdevinguda als Pa&iuml;sos Catalans, des dels temps dels primers pobladors fins a l&rsquo;&egrave;poca contempor&agrave;nia, i en cada cap&iacute;tol no s&rsquo;ha volgut pas amagar l&rsquo;orientaci&oacute; que inspira els autors. Com &eacute;s prou sabut, tota hist&ograve;ria respon a una orientaci&oacute; ideol&ograve;gica ben determinada, per molt que es vulgui&nbsp;disfressar aquest inevitable alineament. Aix&iacute; doncs, tota interpretaci&oacute; hist&ograve;rica, tota selecci&oacute; i ordenaci&oacute; de fets, t&eacute; relaci&oacute; amb una visi&oacute; social determinada.</p> <p>Els autors de l&rsquo;obra han procurat sempre de mantenir-se en un nivell de rigor m&agrave;xim en la descripci&oacute; dels fets passats, i alhora no han volgut mai reduir la seva tasca a una simple enumeraci&oacute;. Conscientment, han volgut avan&ccedil;ar en el cam&iacute; de fer una introducci&oacute; a una hist&ograve;ria nacional i popular i, en aquest sentit, hi destaquen aquells factors que donen testimoniatge d&rsquo;una continu&iuml;tat del nostre pa&iacute;s, i d&rsquo;aspectes d&rsquo;una unitat nacional, aix&iacute; com de la resist&egrave;ncia popular a la submissi&oacute;.</p> </div>
  • <p>De la irrupci&oacute; d&rsquo;ETA fins al cessament de la seva activitat armada, passant pel naixement de Sortu, l&rsquo;Esquerra Abertzale ha tingut el poder d&rsquo;influ&egrave;ncia per instal&middot;lar en l&rsquo;agenda espanyola un conflicte nacional de manera permanent. &Eacute;s l&rsquo;&egrave;xit de tot un moviment amb una particular forma d&rsquo;organitzar-se, i d&rsquo;una ideologia, unes pr&agrave;ctiques pol&iacute;tiques i uns objectius que s&oacute;n una refer&egrave;ncia per a moviments d&rsquo;arreu del m&oacute;n.</p> <p>El treball que teniu a les mans parla d&rsquo;aquest fenomen i de la seva capacitat per connectar amb una part important de la ciutadania basca desplegant un discurs i unes pr&agrave;ctiques ben allunyades de la pol&iacute;tica tradicional. A partir del relat de dirigents i de militants de base es descriu la traject&ograve;ria hist&ograve;rica, estrat&egrave;gica i vital de l&rsquo;Esquerra Abertzale.</p> <p>De l&rsquo;Esquerra Abertzale se n&rsquo;ha parlat molt. Sovint, a causa de l&rsquo;ombra que de manera constant ETA ha projectat sobre ella. Ens referim a la presumpta relaci&oacute; i/o coordinaci&oacute; entre ETA i l&rsquo;Esquerra Abertzale civil, un vincle que no &eacute;s f&agrave;cil d&rsquo;escatir completament. La clandestinitat dels seus activistes, els interessos amagats o declarats de mitjans de comunicaci&oacute; i de partits pol&iacute;tics, la desinformaci&oacute; i el context pol&iacute;tic &ndash;sempre cruel&ndash;, no ajuden a treure&rsquo;n del tot l&rsquo;entrellat. Parlem d&rsquo;un espai sociopol&iacute;tic divers i m&uacute;ltiple. ETA &eacute;s Esquerra Abertzale, per&ograve; no tota l&rsquo;Esquerra Abertzale &eacute;s ETA.</p> <p>Aquest llibre demostra que nom&eacute;s es pot entendre l&rsquo;Esquerra Abertzale si s&rsquo;estudia de forma din&agrave;mica, tenint en compte la relaci&oacute; i les interconnexions que es donen entre tots aquests grups i els seus discursos, i tamb&eacute; els fets hist&ograve;rics que ha viscut. Aquesta radiografia de l&rsquo;Esquerra Abertzale. S&rsquo;ha escrit a vuit mans, combinant l&rsquo;aportaci&oacute; acad&egrave;mica amb la periodistica.</p>
  • <p>Charles Taylor, profesor titular de filosof&iacute;a y ciencias pol&iacute;ticas de la Universidad de McGill, es ampliamente conocido po sus aportaciones en una amplia gama de materias: filosof&iacute;a de la psicolog&iacute;a y el lenguaje, epistemolog&iacute;a de las ciencias humanas, estudio del pensamietno alem&aacute;s desde el siglo <span class="caps">XVIII</span> hasta nuestros d&iacute;as, interpretaci&oacute;n de la civilizaci&oacute;n moderna y desarrollo de una filosof&iacute;a pol&iacute;tica original.</p> <p>En esta obra se recogen sus trabajos m&aacute;s importantes sobre el federalismo y el nacionalismo en Canad&aacute;, analizando las complejas y conflictivas relaciones entre el Quebec franc&eacute;s y el Canad&aacute; ingl&eacute;s y exponiendo las bases de un modelo de sociedad que trate de respetar las exigencias de lo que &eacute;l llama &ldquo;diversidad profunda&rdquo;</p> <p>Adem&aacute;s, como se&ntilde;ala Javier de Lucas, Taylor plantea dos hilos conductores que atraviesan el libro: la prioridad de pensar a fondo el pluralismo como elemento de legitimiidad democr&aacute;tica y la importancia del disenso.</p> <p>El conocimiento de estas reflexiones puede ser de gran utilidad en un momento como el actual en el que el marco jur&iacute;dico-pol&iacute;tico est&aacute; cuestionado como modelo satisfactorio para encajar la plurinacionalidad del estado espa&ntilde;ol.</p>
  • <p>En aquesta magna obra, Francesc Serra rescata de l&rsquo;anonimat els veritables herois del 1714, els quals, amb noms i cognoms, ens parlen de com varen lluitar en una guerra decisiva per al futur de la naci&oacute;. Un conflicte en qu&egrave; els catalans, abandonats per les pot&egrave;ncies internacionals, varen continuar sols la lluita, conscients del que comportaria la rendici&oacute;.</p> <p>L&rsquo;historiador Francesc Serra, especialista en aquest per&iacute;ode, ens presenta el resultat de les seves darreres investigacions, amb moltes informacions encara in&egrave;dites. M&eacute;s d&rsquo;un centenar de biografies dels lluitadors per les llibertats nacionals en contra de la pol&iacute;tica centralitzadora de Felip V, el primer Borb&oacute; de la Monarquia Hisp&agrave;nica. Per les p&agrave;gines del llibre desfilen vides extraordin&agrave;ries, algunes de patriotes que el temps havia relegat a l&rsquo;oblit.</p> <p>L&rsquo;obra dignifica la mem&ograve;ria de tots aquells catalans que fa 300 anys varen lluitar per defensar les llibertats del pa&iacute;s. Tres segles despr&eacute;s, encara en plena ofensiva contra la naci&oacute; catalana pels hereus dels que varen voler esborrar Catalunya del mapa, cal tenir ben present la perseveran&ccedil;a i l&rsquo;esfor&ccedil; de tots aquests herois del 1714 que varen defensar Catalunya fins a les &uacute;ltimes conseq&uuml;&egrave;ncies.</p>
  • <p><em>Terra Lliure: punt de partida (1979-1995)</em>. Una biografia autoritzada &eacute;s obra de quatre protagonistes de l&rsquo;experi&egrave;ncia clandestina que va col&middot;locar l&rsquo;independentisme pol&iacute;tic catal&agrave; a la palestra. Els quatres autors van formar part d&rsquo;aquesta organitzaci&oacute; armada en diferents etapes, com desenes d&rsquo;altres persones, amb l&rsquo;objectiu de dinamitzar i clarificar un moviment pol&iacute;tic perseguit i marginat durant els anys de l&rsquo;anomenada Transici&oacute;.<br /> <br /> No es tracta d&rsquo;un llibre de batalletes. Ni es tracta tampoc d&rsquo;un assaig pol&iacute;tic ni d&rsquo;un conjunt de mem&ograve;ries.&nbsp;<em>Terra Lliure: punt de partida (1979-1995)</em>&nbsp;aporta noves informacions, moltes de desconegudes, sobre l&rsquo;exist&egrave;ncia d&rsquo;aquesta organitzaci&oacute; armada i una an&agrave;lisi dels seus errors i dels seus encerts. Per&ograve; l&rsquo;interessant d&rsquo;aquesta biografia pol&iacute;tica &eacute;s, amb tota certesa, el fet que per primer cop s&rsquo;explica des de dins la hist&ograve;ria Terra Lliure i la relaci&oacute; amb el moviment independentista durant totes les seves etapes.</p>
  • <p>El 14 de noviembre de 1975 se consum&oacute; una de las mayores verg&uuml;enzas hist&oacute;ricas de la Espa&ntilde;a contempor&aacute;nea. El &uacute;ltimo Gobierno de Franco, traicionando la promesa que hab&iacute;a hecho a los habitantes del territorio y el reiterado compromiso adquirido ante las Naciones Unidas, cedi&oacute; la administraci&oacute;n colonial del S&aacute;hara occidental a Marruecos y Mauritania a partir del 27 de febrero de 1976, haciendo imposible con ello el ejercicio del derecho a la autodeterminaci&oacute;n del pueblo saharaui.</p> <p>Desde entonces el S&aacute;hara sigue siendo el &uacute;ltimo territorio africano pendiente de descolonizar y el problema se ha enquistado convirti&eacute;ndose, primero, en una guerra entre Marruecos y los saharauis &mdash;Mauritania fue pronto derrotada por &eacute;stos&mdash; y luego en un problema end&eacute;mico con negativas consecuencias para todas las partes implicadas: para Marruecos, a quien la comunidad internacional niega la legitimidad de su ocupaci&oacute;n militar; para las Naciones Unidas, incapaces de resolver el entuerto; para Espa&ntilde;a porque, lejos de haberse librado del mismo, el contencioso sigue envenenando las relaciones con su vecino meridional; y, por supuesto, para el pueblo saharaui, separado de su patria por un muro tan inhumano como lo fue el de Berl&iacute;n y lo es el de Cisjordania, y obligado a un interminable y desesperanzado exilio.</p> <p>El autor vivi&oacute; como periodista y desde el propio S&aacute;hara los momentos clave de aquellos hechos y relata lo ocurrido con la viveza del que ha sido testigo presencial, e incluso involuntario protagonista, de acontecimientos hist&oacute;ricos.</p> <p>Un testimonio de primera mano a cargo de alguien que estuvo all&iacute; y que, al cabo de 35 a&ntilde;os, nos desvela, por vez primera, la aut&eacute;ntica realidad de lo que sucedi&oacute; aquel oto&ntilde;o de 1975.</p>
  • <p>La nit del 19 de maig de 1972 un grup de joves a la punta oest de la Diagonal de Barcelona distreu una parella de vigilants. En aquells moments, explota una bomba sota les columnes del monument A los ca&iacute;dos. El soroll travessa tota la ciutat. L&rsquo;endem&agrave;, els feixistes hi posen flors mentre exigeixen detencions i m&agrave; dura. La bomba, la pedra esmicolada, &eacute;s l&rsquo;expressi&oacute; d&rsquo;un poble enva&iuml;t, executat, silenciat. Un poble que expressa de manera contundent el f&agrave;stic, la r&agrave;bia i els anhels.</p> <p>Aquesta obra ens explica la trepidant hist&ograve;ria del Front d&rsquo;Alliberament Catal&agrave;. En el seu si, un grup de joves s&rsquo;aboca a la lluita clandestina sense esperar res de concret: desitjant nom&eacute;s la llibertat. Un grup que ser&agrave; perseguit, jutjat i dispersat. Que patir&agrave; la tortura, la pres&oacute;, la tra&iuml;ci&oacute; i l&rsquo;exili. Un grup, una veu, que cridar&agrave; a trav&eacute;s d&rsquo;atemptats contra s&iacute;mbols feixistes la seva convicci&oacute; en una Catalunya lliure i igualit&agrave;ria. Que pensar&agrave; en el Maci&agrave; que intent&agrave; alliberar Catalunya i en el Companys que la voldr&agrave; sobirana; i somiar&agrave; en la independ&egrave;ncia, com tants altres abans i despr&eacute;s. Aquesta &eacute;s la seva cr&ograve;nica. S&iacute;, no hi ha dubte que la hist&ograve;ria pot ser vibrant.</p> <p>Aquest llibre d&oacute;na veu a una lluita tants cops silenciada. Deixeu-vos submergir en la clandestinitat de la m&agrave; dels mateixos que la van patir. La lluita armada a Catalunya exist&iacute;. El FAC n&rsquo;&eacute;s el millor testimoni.</p>
Ir a Arriba