-
<p>Escribir este libro, dice el autor, «es abrir una herida. Asumir con responsabilidad la historia de una pena. Escribir para mí siempre ha tenido que ver con intentar visibilizar los cuerpos menospreciados y ninguneados en el devenir histórico. Escribí este manifiesto para hablar de mi intimidad, de cómo un proceso de inmigración, en el fin del mundo, abrió las grietas de mi piel. Este manifiesto es una búsqueda de reconciliación, también, con cómo en la isla dominicana mi familia y los contextos heterosociales y machistas donde nací y crecí se relacionaban con el color de su piel —a la de mi madre referencio—, con su pelo, con su personalidad y de cómo ella, por su valentía aprendió a sobrevivir en un mundo tan racista y misógino. Este <em>Manifiesto Antirracista</em> contiene las luxaciones que buscan en mi propio cuerpo una reivindicación, una reparación micropolítica. Toda esta responsabilidad en los planos personales de mis afectos más próximos aspira a ser una aportación a todas las resistencias actuales e históricas que intentan desdibujar la concepción de que hay entre los seres humanos una supuesta supremacía racial. Este Manifiesto es una nueva oración yoruba, además, las 21 divisiones del vudú dominicano invitando a una fiesta colorida donde se llora, pero también se baila.»</p> -
<p>El llenguatge oficial sobre la igualtat homes-dones és un repertori de violències: assetjament, violació, maltractament, feminicidi. Aquestes paraules designen una cruel realitat. Però no en dissimulen una altra? La de les violències que es cometen amb la complicitat de l’Estat. En aquesta obra, Françoise Vergès denuncia la tendència securitària de la lluita contra el sexisme. En focalitzar-nos sobre els «homes violents», eludim preguntar-nos sobre els orígens d’aquesta violència. Per a l’autora, no hi ha cap dubte: el capitalisme racial, els populismes ultraconservadors, la destrucció dels països del Sud per les guerres i els saqueigs imperialistes, els milions de persones exiliades i la recrudescència carcerària posen les masculinitats al servei d’una política de mort. Contra l’esperit del temps, Françoise Vergès ens insta a rebutjar l’obsessió punitiva de l’Estat, en benefici d’una justícia reparadora.</p> <p>«Davant d’aquesta allau de violències sistèmiques, als mecanismes i als discursos estatals de «protecció» els costa dissimular les lògiques de racialització que els sustenten. N’hi ha prou de figurar-se la distància infranquejable entre, d’una banda, la inflació dels discursos sobre la protecció de les dones i de la gent més vulnerable i, de l’altra, les mesures i les lleis que incrementen brutalment la precarietat i la violència institucional. Aquests contrastos tracen una frontera entre qui pot i ha de ser protegit i qui no pot o no ha de ser-ho. Aquesta divisió entre una humanitat que tindria dret a la protecció i una altra que en pot ser exclosa (gairebé per natura) continua sent, per a mi, una divisió tangible, organitzadora del món social. Parlar de protegir les dones de les violències sistèmiques no es pot concebre d’acord amb un plantejament binari, de dones víctimes i homes botxins, en què es tractaria de confiar el rol de protector a l’estat mascle, violador, atès que els feminicidis són l’expressió última d’un contínuum de poder que comença per la imposició de les desigualtats socials i econòmiques, l’assetjament sexual, les violències sexuals i les representacions sexistes que estructuren l’imaginari social i l’espai públic».</p> -
<p>Aquí había un espacio donde la negritud participaba en la configuración de la identidad europea... Un continente de mercadillos argelinos, chamanismo surinamés, reggae alemán y castillos árabes. Sí, todo esto también formaba parte de Europa ... Con mi piel morena y mi pasaporte británico -que todavía es un billete de entrada a la Europa continental en el momento de escribir este artículo- salí en busca de los afropeans, en una fría mañana de octubre.</p> <p><em>Afropean</em> es un documental sobre el terreno en el que los europeos de ascendencia africana hacen malabarismos con sus múltiples lealtades y forjan nuevas identidades. Se trata de un mapa alternativo del continente, que lleva al lector a lugares como Cova Da Moura, el barrio de chabolas de Cabo Verde en las afueras de Lisboa con su propia economía sumergida, y Rinkeby, la zona de Estocolmo que es un ochenta por ciento musulmana. Johny Pitts visita la antigua Universidad Patrice Lumumba de Moscú, donde los estudiantes de África Occidental siguen aprovechando los lazos de la Guerra Fría con la URSS, y Clichy Sous Bois, en París, que dio origen a los disturbios de 2005, todo ello presentando a los afrodescendientes como protagonistas de su propia historia.</p> -
<p>'Com alliberar-nos' és un esforç per tornar a connectar les arrels fondes de l’anàlisi i la pràctica del feminisme negre amb els esforços contemporanis d’organització. De la mateixa manera que el marxisme va convertir-se en una eina per a l’anàlisi crítica en els cercles acadèmics dels anys vuitanta i noranta del segle xx, el feminisme ne-gre també va trobar el seu lloc en els cercles acadèmics a mesura que els moviments polítics que n’havien propiciat l’impuls van començar a abandonar el carrer.</p> <p>La irrupció del feminisme negre va ser determinant per obrir espais a la recerca intel·lectual i a una investigació més profunda de les vides de les persones oprimi-des dins del món acadèmic d’una manera més general. Però el feminisme negre és també una guia cap a l’acció i l’alliberament polítics. Si separem l’anàlisi política de les lluites i els moviments, es torna abstracta i desconnectada del radicalisme que li va donar força a l’inici. Aquest llibre és un retorn a aquest esperit fundacional.</p> <p>En els darrers anys, el feminisme negre ha tornat a emergir com el marc analític per a la resposta activista a l’opressió de les dones trans de color, la lluita pels drets reproductius i, naturalment, el moviment en contra de la violència i l’abús poli-cial. Les organitzacions i les activistes més visibles connectades amb el moviment Black Lives Matter parlen obertament sobre com el feminisme negre conforma les seves polítiques i estratègies actualment. Les entrevistes que s’apleguen en aquest llibre –a les tres autores de la declaració del Combahee River Collective Barbara Smith, Beverly Smith i Demita Frazier, la cofundadora de #BlackLivesMatter Ali-cia Garza i la historiadora i activista Barbara Ransby– pretenen demostrar com aquestes polítiques continuen sent històricament vitals i rellevants per a les lluites d’avui. Tal com diu Demita Frazier, el fet de parlar de Combahee no vol dir ser nostàlgiques, sinó que en parlem perquè les dones negres encara no són lliures.</p> -
<p>«A la vora de l’aigua, les restes d’un bot esventrat vomiten munts d’algues negroses. Detecto un tros de joguina rosa atrapat a dins. Una ràfega de vent aixeca el magma i deixa veure una cara de nina. Les algues m’evoquen unes bestioles immundes que ho haurien devorat tot excepte aquest cap de plàstic. Una nova ventada s’endú unes bosses més enllà. Semblen globus punxats de tots els colors provinents d’una festa. Un núvol vingut d’enlloc amaga el sol i em recorda la tempesta prevista. Que no remugui els dos dies següents. Si el vaixell ha de sotsobrar, que sotsobri a davant.»</p> <p>Quan de l’esperança algú n’ha fet, com diu en Seyoum amb cinisme, el seu fons de comerç, quan s’ha convertit en un dels passadors més grans de la costa líbia, i quan té el cervell devorat pel cat i l’alcohol, encara és capaç de tenir humanitat?. És la qüestió que es planteja quan arriba l’enèsim comboi ple de candidats desesperats a la travessia. Amb aquest carregament particular torna de sobte tot el seu passat: la seva família destruïda per la dictadura a Eritrea, l’allistament forçós al campament de Sawa, les escenes de tortura, la fugida, l’empresonament, el seu amor perdut...</p> <p>A través dels destins creuats d’aquests migrants i del seu botxí, Stéphanie Coste dibuixa una gran crònica de la història d’un continent desfigurat. La seva escriptura, d’una força inaudita, tallada amb cisell en un ritme panteixant, ens arrossega al més profund de la bogeria humana.</p> <p>«La meva veu agredeix el silenci: “Pares ja de les collonades amb les teves angoixes? No, però què són aquests ulls de verge espantada? Ets un senyor de la guerra! Recorda com has arribat aquí! Vols que et refresqui la memòria? Vas patir i ara tu fas patir. Governes l’infern. Tu i ell treballeu braç a braç, només compta això. Amén”».</p> -
<p>Ens podem imaginar una societat en què la raça i la classe social no siguin els determinants principals d’un càstig? Hi ha poques veus més autoritzades per enfocar aquest debat que Angela Davis.</p> <p>La presó funciona ideològicament com un espai abstracte on es dipositen els indesitjables, i això ens deslliura de la responsabilitat de pensar en els problemes reals que afecten les comunitats d’on provenen els presos. El repte més difícil i urgent és el d’explorar creativament nous aspectes de la justícia, en què la presó ja no faci més la funció d’àncora principal.</p> <p>«El repte abolicionista és encara a les beceroles a casa nostra. D’alternatives, n’hi ha, però no hi són ni a l’agenda pública ni a les prioritats institucionals» <br /> —David Fernández, a l’epíleg</p> <p>«El sistema s’acarnissa amb els més dèbils, i això és el que realment cal combatre. Com ens va ensenyar l’Angela, ser radical és anar a l’arrel de les coses» <br /> —Jordi Cuixart, al pròleg</p> -
<p>Presentem una de les obres cabdals del pensament anticolonial. Fanon és un dels intel·lectuals que més ha treballat l’anàlisi crítica de la colonització política, ideològica i cultural. <em>Els condemnats de la terra</em>, publicada el 1961, després de la seva mort, és la seva obra més emblemàtica i es considera el seu testament polític. L’alliberament nacional, per a Fanon, anava molt més enllà de la independència dels poders colonials, implicava un procés d’autoalliberament i reconeixement.</p> <p>L’anàlisi d’'Els condemnats de la terra' i la seva proposta política continuen tenint una vigència indiscutible, un clàssic per a tot moviment revolucionari. El llibre inclou a més una valuosa anàlisi del trauma del colonitzat en el marc del sistema colonial. L'edició en català conserva el pròleg de l’intel·lectual francès Jean-Paul Sartre i n'afegeix un d'actual de la historiadora i professora karo moret-miranda.</p> <p>«Les nacions europees es rebolquen en l’opulència més ostentosa. El benestar i el progrés d’Europa han estat construïts amb la suor i els cadàvers dels negres, els àrabs, els indis i els grocs. Hem decidit no oblidar-ho.» <br /> —Frantz Fanon</p> <p>«Descobrir Fanon és internar-se en una metodologia ambivalent. Fanon en un mateix text escriu per als dos contrincants del joc colonial: colonitzadors i colonitzats, i sobre els seus estats mentals, i és potser aquí on radica la major de les complexitats i les seves respectives controvèrsies.» <br /> —karo moret-miranda, epiloguista</p> -
<p>Una anàlisi implacable de la migració com un dels pilars de la governança global i com un factor determinant en la creació de classes marcades pel gènere i la raça. Harsha Walia defuig les explicacions simplistes de les crisis dels migrants i els refugiats i ens les mostra com a conseqüències inevitables de la conquesta capitalista i, alhora, de l’empobriment mundial derivat del canvi climàtic. Frontera i llei explora les diverses lògiques de la gestió de les fronteres: desplacen, immobilitzen, criminalitzen, exploten i expulsen migrants i refugiats. L’autora esclareix com les fronteres no tan sols divideixen la classe treballadora internacional sinó que, a més, consoliden les elits, la classe governant, i els règims nacionalistes i racistes.</p> <p>Walia posa al descobert la intencionalitat de les mecàniques brutals de les fronteres, amb la dissecció de la inhumana política de gestió de fronteres nord-americana, de les fronteres externalitzades i colonials de l’Europa fortalesa i l’Àustralia blanca o de les migracions del Golf Àrab i Canadà per a la regulació ciutadana i les polítiques de control laboral.</p> <p>Una lectura esclaridora en aquests temps de guerra, desigualtat, canvi climàtic i crisi sanitària mundial. <em>Frontera i llei</em> és una crida inequívoca a la revolució.</p> -
<p>Harsha Walia evita las explicaciones simplistas de las crisis de los migrantes y los refugiados y nos las revela como consecuencias inevitables de la conquista capitalista y, a la vez, del empobrecimiento mundial derivado del cambio climático. Frontera y ley explora las lógicas de la gestión de fronteras: desplazan, inmovilizan, criminalizan, explotan y expulsan migrantes y refugiados. La autora esclarece cómo las fronteras no solo dividen a la clase trabajadora internacional, sino que, además, consolidan las élites, la clase gobernante, y los regímenes nacionalistas y racistas.</p> <p>Walia destapa la dimensión internacional de las mecánicas brutales de las fronteras. Hace una disección de la inhumana política de gestión fronteriza de Estados Unidos; de las fronteras externalizadas y coloniales de la Europa fortaleza y de la Australia blanca; o de cómo las migraciones del Golfo Árabe y de Canadá se usan para implementar políticas de regulación ciudadana y de control laboral.</p> <p>Una lectura reveladora en estos tiempos de guerra, desigualdad, cambio climático y crisis sanitaria mundial. <em>Frontera y ley </em>es una llamada inequívoca a la revolución.</p> -
<p>«Imagina que pudieras escuchar una conversación entre bell hooks y Stuart Hall sobre feminismo, raza, sexualidad y amor. Con este libro no tenemos que recurrir a nuestra imaginación. Esta conversación entre hooks y Hall trata sobre la vida, y está llena de ingenio, cordialidad y sabiduría. El libro nos da la oportunidad de aprender de dos de los más importantes pensadores críticos negros de nuestro tiempo.»</p> <p>Sara Ahmed, autora de <em>Fenomenología queer</em> i <em>Vivir una vida feminista</em></p> <p>En un encuentro asombroso entre pensadores, los teóricos culturales bell hooks y Stuart Hall se reúnen para entablar una serie de conversaciones sobre temas muy variados que Hall resume en «vida, amor, muerte y sexo». Yendo desde lo trivial hasta lo profundo, atravesando las fronteras de la edad, las sexualidades y los géneros, hooks y Hall analizan diversos temas que siguen siendo relevantes hoy en día, como el feminismo, el hogar, el regreso a casa, la clase social, la masculinidad negra, la familia, la política, las relaciones y la enseñanza. En un diálogo fluido y sincero, ambos se provocan mutuamente, y también provocan a lectores y lectoras; el resultado es un libro que habla del poder de la conversación como un espacio de pedagogía crítica.</p> -
<p>Cruzar miradas desde África subsahariana con sus descendientes en América Latina y el Caribe y viceversa, en estos tiempos, como sujetos históricos, es parte de un acercamiento necesario para lograr una mayor comprensión de lo que hemos sido, somos y seremos a la luz de la dinámica global que estamos viviendo, sin mediaciones o enfoques no pertinentes. Escribir desde nosotr@s, desde nuestros territorios y combates históricos, es revisar lo que se ha escrito desde otros enfoques algunas veces interpretados a medias, otras veces con enfoques racistas y discriminatorios.</p> <p><em>Afrodescendientes en América Latina y el Caribe</em>, es un ensayo que parte desde una visión crítica históricamente con la creación del término despectivo “negro” jurídicamente impuesto a finales del siglo XVII por el administrado colonialista francés Jean Batista Colbert. Aquí se aborda con indignación las justificaciones biológicas y espirituales por la intelectualidad eurocéntrica en detrimento de nuestra africania. Las luchas desde el secuestro de nuestros ancestros en África subasahariana hasta nuestros días no han cesado, es un viento que sopla en todas las direcciones por la justicia social, económica, política y espiritual, como lo afirmo el movimiento social afrodescendiente en la III Conferencia contra la Discriminación Racial, la xenofobia y sus formas conexas, convocado por la ONU, en la ciudad de Durban, Sudáfrica (septiembre del 2001).</p>
CONSULTA CONDICIONS DE DISTRIBUCIÓ!ENVIAMENTS GRATUÏTS A PARTIR DE 60€FES-TE VÍRICA I DONA SUPORT AL PROJECTE APROFITA ARA PER REALITZAR LA TEVA COMANDA
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuïdora
Legal
© Creative Commons. • Desenvolupament de Coma Comunicación Creativa per Edita
Proyecto financiado por
la Dirección General del Libro, del Cómic y la Lectura, Ministerio de Cultura
Editorial
Distribuïdora
Legal
© Creative Commons. • Desenvolupament de Coma Comunicación Creativa per Edita
Proyecto financiado por
la Dirección General del Libro, del Cómic y la Lectura, Ministerio de Cultura