-
<p>La gran pregunta que ens formulen els autors és la següent: «D’acord, és possible que assolim una Catalunya independent. Però a partir d’aquell dia, de què omplirem aquest fastuós futur?» (...) <br /> Tradició i Llibertat és una gran aportació a aquest futur col•lectiu perquè, per sobre de totes les condicions necessàries, a una Nació que vol construir-se li cal un requisit suprem, previ a tots els altres: pensar-se (...) <br /> Vet aquí la clau de volta, la profunda originalitat de Tradició i Llibertat: una invocació a tots els elements no materials que envolten el procés sobiranista. <br /> <br /> Del pròleg d’Albert Sànchez Piñol </p> <p> </p> -
<p>Aquest llibre recull les momòries de militància, presó i exili d'Àlvar Valls, que a la dècada de 1970 va ser un independentista enquadrat primer al Front Nacional de Catalunya i després a l'organitació militar EPOCA. </p> <p>Seguint el fil autobiogràfic de l'autor, se'ns fan presents, narratas per un tetimoni de primera mà, els convulsos anys del final del franquisme i el començament de la transició, l'acció unitària dels partits democràtics clandestins i la lluita particular de l'independentisme, el pas de l'acció política a la lluita armada, la quotidianitat dels militants armats alliberats, la detenció i l'empresonament de l'autor i, més tard, el seu llarg exili de vint anys, primer a París i després a Andorra. </p> -
<p>Charles Taylor, profesor titular de filosofía y ciencias políticas de la Universidad de McGill, es ampliamente conocido po sus aportaciones en una amplia gama de materias: filosofía de la psicología y el lenguaje, epistemología de las ciencias humanas, estudio del pensamietno alemás desde el siglo <span class="caps">XVIII</span> hasta nuestros días, interpretación de la civilización moderna y desarrollo de una filosofía política original.</p> <p>En esta obra se recogen sus trabajos más importantes sobre el federalismo y el nacionalismo en Canadá, analizando las complejas y conflictivas relaciones entre el Quebec francés y el Canadá inglés y exponiendo las bases de un modelo de sociedad que trate de respetar las exigencias de lo que él llama “diversidad profunda”</p> <p>Además, como señala Javier de Lucas, Taylor plantea dos hilos conductores que atraviesan el libro: la prioridad de pensar a fondo el pluralismo como elemento de legitimiidad democrática y la importancia del disenso.</p> <p>El conocimiento de estas reflexiones puede ser de gran utilidad en un momento como el actual en el que el marco jurídico-político está cuestionado como modelo satisfactorio para encajar la plurinacionalidad del estado español.</p> -
<p>La rebelión catalana de 1640 fue un acontecimiento capital en la Europa del siglo XVII. Sus antecedentes y sus causas –uno de los ejes de este magistral y clásico estudio– iluminan extraordinariamente la cuestión, largamente debatida, de la decadencia de España.</p> <p>John H. Elliott perfila con trazo firme el progresivo deterioro de las relaciones entre el Principado de Cataluña y el gobierno de la monarquía en Madrid a lo largo de la primera mitad del siglo XVII. De la feroz represión del bandolerismo catalán a la presión que suponían las nuevas políticas centralizadoras de Olivares, la tensión creciente acabó desembocando en una rebelión que, en última instancia, desempeñó un papel crucial en el declive español. Investigación ejemplar y obra fundamental, <em>La rebelión de los catalanes</em> no solo es una lectura esencial para comprender las razones del declive español sino que constituye, igualmente, un caso paradigmático de la lucha perenne entre las libertades regionales y las necesidades de los gobiernos centrales.</p> <div>La presente edición ha sido revisada en su totalidad e incluye, además, un nuevo prólogo del autor y un estudio de los profesores Pablo Fernández Albaladejo y Julio Pardos Martínez sobre la obra e influencia de J. H. Elliott.</div> -
<p>Anarquisme i Catalunya són dos conceptes que la història universal ha aplegat. Internacionalment Barcelona és coneguda com la capital de la «divina acràcia» o la Rosa de Foc. També va ser la capital on es constituí el 1907 la Solidaritat Obrera, i tres anys més tard la Confederació Nacional del Treball, el sindicat de caràcter anarquista més important del món pel que fa a l’afiliació i la transcendència històrica.</p> <p>Malgrat això, estem avesats als tòpics contemporanis que presenten els habitants de Catalunya com a gent treballadora, ordenada i profundament assenyada, llocs comuns que redueixen la realitat a la mínima expressió i es presenten com una tergiversació interessada amb un pòsit de veracitat, un instrument de propaganda subtil al servei d’un objectiu. Per a molts observadors dels segles XVII i XVIII, els catalans són violents perquè no es volen sotmetre a una lògica política imposada, perquè no comparteixen els valors dominants de submissió i desigualtat. En canvi, els cànons analítics elaborats des de mitjans del XIX presenten els catalans com a amants del treball, de l’ordre i el seny perquè els grups dominants locals, que també dominen els discursos intel·lectuals, anhelen un paí­s modelat pels valors de l’ordre i el progrés propis de la burgesia.</p> <p>Encara que una minoria poderosa, aliada amb un estat aliè, i amb prou capacitat per bastir un imaginari col·lectiu i una hegemonia cultural, hagi expulsat de la memòria històrica el món llibertari o l’hagi reduït a categories inferiors, el fet és que aquest llegat hi és. Hi és i propicià una revolució que il·luminà (o aterrí) el món, viscuda (o patida) pels nostres avis. Malgrat aquest procés d’invisibilització, el pòsit es pot percebre en bona part de les pràctiques, creences i actituds de la societat catalana.</p> -
<p>Inscrit en la memòria amb les lletres del vent… Són uns versos del poeta Àlvar Valls escri ts el 1977 en règim d’incomunicació a la cinquena galeria de la presó Model i, per tant, apresos de memòria, donada la impossibilitat de comptar amb paper i llapis.</p> <p>Aquest recull d’articles remet a una memòria més viscuda que escrita, una memòria de vençuts i d’obstinats. Memòria històrica, memòria sentimental i memòria de combat. I difícilment podrem discernir en aquestes pàgines la funció de l’historiador del viatge vital com a home, ni escindir el seu paper militant del seu pas pel temps com a persona, com a company, camarada, familiar o saludat.</p> <p>L’autor evoca o recupera la vida de lluitadors i lluitadores de l’independentisme català, explica moments transcendentals d’aquest moviment polític, o n’analitza els encerts i les marrades. A ell li devem el rescat de l’oblit de molts dels protagonistes de la nostra història petita: Josep Tramunt, Magí Colet, Joan Layret, Jaume Fortuny, Esteve Albert i Corp, Ocatavi Viladrosa, Mait Carrasco, Ramon Subirats, Josep de Calassanç Serra<br /> “Cala”, etcètera.</p> <p>Tanmateix, no es tracta d’una compilació de semblances i notes obituàries. Inscrit en la memòria històrica, obra d’un inusual intel·lectual-militant, aporta grans dosis d’anàlisi, experiència i interpretació d’una important part de la història nacional, vàlides com les claus que ens obren tots els panys.</p> -
<p>No tots els mal vénen d’Almansa. Els Països Catalans com a projecte nacional han tingut al llarg de la història moments de major i menor efervescència per a les diferents cultures polítiques nacionalistes. En ple procés sobiranista obert a Catalunya, conceptes com territorialitat, nació, ritmes, subjecte polític, confederació i federalisme, entre d’altres, estan a l’ordre del dia en el discurs independentista tradicional i nouvingut.</p> <p>En aquest sentit, l’autor del llibre pretén analitzar l’evolució històrica de la idea dels Països Catalans, els elements que ens porten a afirmar que són una sola o diverses nacions i la viabilitat de crear un mateix projecte polític des de la diversitat, l’heterogeneïtat i el realisme que els tempos polítics dels diferents territoris marquen.</p> <p>En definitiva, <em>No tots els mals vénen d’Almansa</em> pretén mantenir viu el debat sobre els Països Catalans, des d’una visió oberta i crítica, per donar eines als defensors del projecte davant d’un creixent independentisme i nacionalisme als diferents territoris que, d’una manera o altra, no contempla la construcció nacional de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.</p> -
<p>La independència política de Catalunya és condició necessària però no suficient per construir un país just, democràtic i sostenible. Necessitem aplicar el dret a decidir que, com tot poble, ens correspon, a tots els dominis de la vida col·lectiva, incloent-hi l’economia. La història demostra que molts pobles que s’han dotat d’estats independents no han pogut disposar lliurement dels seus recursos, sinó que han continuat al servei d’altres estats o de les elits. Si volem ser un poble lliure, no podem limitar el procés de decisió col·lectiva a la independència política; necessitem també posar l’economia al servei de les nostres necessitats. Perquè sense sobirania econòmica no hi haurà mai veritable sobirania política.</p> <p>El nou model socioeconòmic de la futura República Catalana ha d’estar guiat per valors com la cooperació, la qualitat de vida, la sostenibilitat, l’equitat i la participació. Tots ells es troben en el nucli del que anomenem economia social i solidària, una economia que és democràtica, que arrela al territori i que sorgeix de l’autoorganització de la societat civil, precisament les mateixes bases que sostenen qualsevol procés d’alliberament nacional.</p> <p>Aquest llibre explora les relacions entre emancipació nacional i economia solidària, i formula un conjunt de propostes per a la futura organització socioeconòmica de la Catalunya independent. Tenim davant nostre un gran repte: saber aprofitar tota l’energia col·lectiva que genera el procés independentista per reconstruir la societat catalana sobre fonaments més democràtics, equitatius, solidaris i sostenibles.</p> <p>Els autors son cooperativistes i membres de la Xarxa d´Economia Solidària<i>.</i></p> -
<p>Aquest llibre explica com els Grups de Defensa de la Llengua (GDL) van aplicar a l’activisme lingüístic les teories i conceptes desenvolupats o creats pel conegut sociolingüista valencià Lluís Vicent Aracil. S’hi analitzen i comparen diversos textos produïts per aquest autor amb els que van produir els GDL, així com amb les declaracions, fetes en exclusiva, per testimonis i protagonistes d’aquella època (Núria Camps, Carles Castellanos, Josepa Huguet, Bernat Joan, Teresa Marbà i Blanca Serra), les quals es reprodueixen íntegrament a l’apartat d’annexos.</p> <p>La relació dels GDL i la sociolingüística crítica amb les teories aracilianes constitueix un exemple molt clar d’aprofitament i aplicació d’un corpus teòric a l’objectiu de capgirar la subordinació lingüística d’una nació sense Estat, unint pensament i acció, sociolingüística araciliana i voluntat de mobilització.</p> <p>L’acció dels GDL es proposava conscienciar el poble català de la necessitat de reivindicar la llengua en tots els àmbits d’ús, a diferència de la Crida (organització que els era coetània i que va tenir molt més ressò mediàtic), que feia una reivindicació més propera als postulats dels estaments oficials. Tal com remarca Blanca Serra a l’entrevista, els GDL van pretendre canviar la realitat, trencar el pacte de silenci establert durant la Transició, mitjançant el qual la llengua catalana havia de continuar subordinada socialment en els aspectes fonamentals.</p> <p>El llibre permet entendre per què el llegat dels GDL va fructificar als anys 90 amb la superació, dins la societat catalana, del discurs bilingüista oficial de l’autonomisme.</p> <p>En uns moments convulsos com els actuals, en què la llengua catalana rep atacs frontals en les diverses zones del territori nacional —incloent-hi la Catalunya estricta— i en què, per altra banda, es produeix una revifalla de l’independentisme, escau revisitar les activitats dels GDL i la sociolingüística crítica, i fer palès el servei que van fer a la llengua i la nació catalanes en els moments incerts de després del franquisme.</p> -
<p>En los siglos XVI y XVII, cuando Irlanda fue conquistada por su vecina Inglaterra, el proletariado irlandés se convirtió inevitablemente en el principal motor de la lucha por la emancipación nacional y social del país. Por tanto, a partir del siglo XVIII, cualquier momento histórico adquirió una filosofía populista, socialdemócrata o socialista. En el proceso de explicar dicha dinámica, fui consciente de que no podía tratar muchos aspectos del desarrollo de la clase obrera con toda la profundidad que me hubiera gustado. Aspectos como los movimientos revolucionarios agrícolas del siglo XVIII, el desarrollo de comunas en el siglo XIX, el nacimiento de los sóviets irlandeses durante la guerra de Independencia (1919-21) y la lucha filosófica entre el <i>tradeunionismo</i> y sindicalismo. El derecho de asociación obrera no consiguió implantarse hasta veinte años después de que los sindicatos fuesen aceptados en Inglaterra.</p> <p>Desde 1922, momento en que logra la independencia de la mayor parte del territorio, Irlanda sigue siendo un país dividido. Cuando Inglaterra no pudo seguir ejerciendo su viejo rol imperial en todo el país, aceptó un autogobierno para 26 de los 32 condados, pero conservó el control sobre los 6 condados del nordeste. Esta área se denominó erróneamente Irlanda del Norte, pues la mayor parte del territorio del norte de Irlanda está en la República de Irlanda, mal denominada Irlanda del Sur. Como la partición había pasado por alto la voluntad, expresada políticamente, de la inmensa mayoría del pueblo irlandés, y se había impuesto por medio de la fuerza militar, sólo había una manera de mantener el poder y de conservar ese territorio dentro del Reino Unido. Como se podrá ver en los capítulos más relevantes de este libro, la única manera de hacerlo fue la negación de los derechos civiles de un tercio de la población (o sea, los católicos que se identificasen con la causa nacionalista). El sectarismo religioso nunca fue la raíz del problema en Irlanda del Norte, sino un síntoma cínicamente utilizado por el Gobierno para mantener dividida a la población.</p> <p>Incluso en nuestros días, mucha gente sigue sin entender que Irlanda del Norte formara parte del Reino Unido cuando, en la década de 1960, allí no existía nada parecido al sistema de “un hombre, un voto”. Se regía por una legislación (Specials Powers Act, Ley de Poderes Especiales) que habría despertado la admiración de Adolf Hitler o del régimen del Apartheid sudafricano. En la década de 1960, esa negación de los derechos civiles, y la violenta represión del movimiento por los derechos civiles de Irlanda del Norte, fue la chispa que en 1969 desencadenó la erupción de la “larga guerra” en el Norte.<br /> Hoy día, tras décadas de derramamiento de sangre y años de nefastas negociaciones y tensiones, se ha creado una nueva administración en la que los derechos civiles están amparados por ley, y los representantes de todas las comunidades pueden ser elegidos y reunirse para decidir su futuro en el gobierno local. No todos lo aceptan como una vía de futuro. Persisten la suspicacia y la malestar por parte de ambos bandos, y disidentes de ambos lados se han mostrado reacios al abandono de las balas y las bombas como forma de avanzar. Que una nueva vía conduzca o no a la reunificación pacífica del país y a una Irlanda unida como la existente antes de la partición de 1922, aún está por ver.</p> -
<p>En aquest llibre no hi trobareu una història general i raonada de l’independentisme d’esquerres. Només tracta dels primers anys d’aquesta història; i a més a més, es limita als aspectes i qüestions amb els quals l’autor discrepa d’altres opinions que s’han expressat —o deixat d’expressar— i que avui conformen el relat [canònic] que ja coneixem. Tanmateix, el llibre no pretén omplir cap buit, però sí completar aquest trencaclosques que és la història de l’independentisme combatiu i revolucionari, de la qual encara no s’ha escrit la darrera paraula.</p> <p>És un relat trepidant, que enganxa, i pertany a la categoria de llibres de “jo hi vaig ser”. Escrit pel primer detingut de Terra Lliure, és eminentment un relat en clau política, i alguns temes que hi són tractats, ho són per primera vegada.</p> <p>Així, per primera vegada es fan públics els documents contraposats que es van discutir a la I Assemblea de Terra Lliure</p> <p>Per tot això, la seva lectura és aconsellable pels bons coneixedors d’aquesta història que vulguin aprofundir en el seu coneixement.I pel que fa als recentment incorporats a l’independentisme d’esquerres, la lectura del llibre els permetrà conèixer de primera mà els seus orígens.</p>
CONSULTA CONDICIONES DE DISTRIBUCIÓN!ENVÍOS GRATIS A PARTIR DE 60€HAZTE VÍRICA Y APOYA EL PROYECTO VIRUS CIERRA DEL 10 AL 25 DE AGOSTOAPROVECHA AHORA PARA REALIZAR TU PEDIDO
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita