-
<p>El conflicte basc ha estat un objecte d’estudi força silenciat i manipulat, ja que darrere d’aquest sempre ens hem trobat un munt d’interessos partidistes. Les lectures de confrontació en termes de derrota o victòria deixen de costat altres elements molt importants per a construir la història del que va passar en l’última pàgina del conflicte armat. En aquest treball no sols es pretén assolir el relat de l’enfrontament i la consegüent violència, sinó que més bé se centra en com va ser possible resoldre la confrontació armada i continuar amb la via política.</p> <p>Quins van ser els elements principals que van possibilitar la fi del conflicte armat a Euskal Herria i què els feia diferents dels altres intents d’assolir la pau? Quines són les motivacions que faran nàixer en l’Esquerra Abertzale diverses reflexions sobre el menester d’un canvi d’estratègia? Quin pes tenen els actors internacionals en la mediació i resolució del conflicte basc?</p> <p>Totes aquestes interrogants són investigades des de la disciplina de la Història del Món Actual per construir una petita crònica des del nostre present sobre com han estat els últims anys de la confrontació entre ETA i l’estat espanyol (2007-2011).</p> <p>Aquest llibre, a més d’incorporar un pròleg de Martxelo Otamendi (director del diari Berria) i una introducció d’Antoni Segura (catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona), ha estat guardonat amb el Premi Temps, Espai i Forma d’assaig en català que atorga la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona a l’edició de 2015, avalant i garantint el rigor de la recerca.</p>
-
<p>El conflicto vasco ha sido un objeto de estudio bastante silenciado y manipulado, puesto que detrás de este siempre nos hemos encontrado un montón de intereses partidistas. Las lecturas de confrontación en términos de derrota o victoria dejan de lado otros elementos muy importantes para construir la historia de lo que pasó en la última página del conflicto armado. En este trabajo no sólo se pretende lograr el relato del enfrentamiento y la consiguiente violencia, sino que más bien se centra en cómo fue posible resolver la confrontación armada y continuar con la vía política.</p> <p>¿Cuáles fueron los elementos principales que posibilitaron el fin del conflicto armado en Euskal Herria y que los hacía diferentes de los otros intentos de lograr la paz? ¿Cuáles son las motivaciones que harán nacer en la Izquierda Abertzale varias reflexiones sobre la necesidad de un cambio de estrategia? ¿Qué peso tienen los actores internacionales en la mediación y resolución del conflicto vasco?</p> <p>Todos estos interrogantes son investigados desde la disciplina de la Historia del Mundo Actual para construir una pequeña crónica desde nuestro presente sobre cómo han sido los últimos años de la confrontación entre ETA y el estado español (2007-2011).</p> <p>Este libro, además de incorporar un prólogo de Martxelo Otamendi (director del diario Berria) y una introducción de Antoni Segura (catedrático de Historia Contemporánea de la Universitat de Barcelona), ha sido galardonado con el premio Temps, Espai i Forma de ensayo en catalán que otorga la Facultad de Geografía e Historia de la Universitat de Barcelona en la edición de 2015, avalando y garantizando el rigor de la investigación.</p>
-
<p><em>Manuel de Pedrolo i la nació (1957-1982) </em>analitza la relació entre literatura i compromís intel·lectual en la trajectòria Manuel de Pedrolo entre els anys cinquanta i vuitanta, un període ben significatiu de presa de posicions. El període que va entre el caient cap al darrer franquisme i la desclosa de la reforma postfranquista és quan es construeix un nou relat oficialista –que encara campa amb prou desvergonyiment (els <em>média </em>del règim “obliden” el que suposa deslegitimació) –sobre una dita 'transició modèlica' (<em>sic</em>) i les seves <em>conseqüències</em>. Conseqüències minoritzadores per repressives que Pedrolo definia amb un <em>altre</em> relat.</p> <p>«No podem sinó destacar –i recomanar, per tant–, aquesta arrodonida biografia politicoliterària de l’autor de l’Aranyó que encerta a trobar una combinació adequada dels eixos literatura/vida nacional i context/ideologia. Havent contribuït a rescatar, una vegada més, l’obra d’una altra destacada figura de la nostra postergada perifèria nacional, Xavier Ferré demostra que, respecte de Manuel de Pedrolo, també des d’un exili interior, en aquest cas literari, fou possible repensar les bases nacionals del nostre país, amb què coadjuvà decisivament en temps tan difícils a la nostra pervivència com a poble.»</p> <p>Extret del Pròleg de Fermí Rubiralta</p>
-
<p>L'edició de qualsevol dels llibres que trobes en una biblioteca, un mercat de llibre vell, a casa d'un company... té darrere una història, una raó de ser; una trama feta de casualitats, complicitats, o dèries. I els llibres publicats a l'entorn d'un espai polític vilipendiat, escrits a contrapèl d'uns anys de renúncies i silencis, no en són una excepció. Més enllà de l'anècdota, les publicacions són l'eina gràcies a la qual la memòria no es perd, i el present torna a ser protagonista: sorgit del passat i anticipant el futur.<br /> <br /> A través de la paraula escrita, Lletra per a la batalla proposa un viatge pels territoris oblidats de la memòria literària de l'esquerra independentista en els quals prenen protagonisme els seus elements principals: llibres, autors, i editorials, per tal que aquesta part del patrimoni col·lectiu que resta en situació d'abandó pugui ser integrada en el paisatge actual que ha contribuït a edificar i serveixi per genenrar reflexió i activitat en l'avui.</p>
-
<p>El moviment nacional català es troba en un moment d’efervescència i s’enfronta a un futur difícil però alhora esperançador. I ho fa amb uns instruments d’anàlisi escassos i ben sovint poc elaborats i amb unes orientacions estratègiques vacil·lants o contradictòries, expressió d’una certa feblesa argumentativa.</p> <p><em>El fenomen nacional</em> vol aportar elements per a l’anàlisi de la qüestió nacional i per al tractament polític del procés de construcció dels Països Catalans. El present llibre té, doncs, un objectiu ben delimitat: incidir en la conjuntura actual amb noves eines. Som conscients que actualment ens juguem bona part de les possibilitats de futur en el repte independentista, unes possibilitats que van lligades, des de la nostra perspectiva d’anàlisi, a la conquesta de l'hegemonia de l'independentisme d'esquerres com a pràctica operativa al si del moviment popular català.</p>
-
<p>Des de la perspectiva del discurs dels catalanoparlants d'adopció, <em>Amb Q de formatge</em> planteja arguments de mediació en una societat que encara arrosega prejudicis lingüístics dels quals mereix alliberar-se. És un llibre sincer, assertiu i original que, tot explicat les experiències i les reflexions de l'adopció lingüística de la seva autora, commou, fa pensar i aporta arguments en defensa de la diversitat lingüística. Amb un llenguatge i un to divulgatius és, a més a més, un gran actiu i un bon argumentari en defensa de la inmersió lingüística a totes les aules del nostre país.</p>
-
<p>«El treball de Marc Santasusana presenta, indubtablement, un interès transversal en diversos aspectes que afecten la història de Catalunya del segle XX: més enllà de la biografia política de Pere Curtiada -l'eix vertebrador del treball i síntesi de les diverses emancipacions-, ens ofereix la història d'un moviment obrer especialment bel·ligerant i l'evolució del separatisme català més colpidor i combatiu durant els anys de la República.<br /> Alhora s'endinsa dins la història local d'una localitat amb moltes peculiaritats, com fou Sitges, i en uns anys especialment convulsos, fins a penetrar obertament en la història de Catalunya. Pocs treballs com el de Marc Santasusana presenten una varietat d'objectes d'interès tan divers.»</p> <p>Pelai Pagès i Blanch (Professor d’història contemporània de la Universitat de Barcelona)</p>
-
<p>Anatomia d’una ruptura. Espanya, Catalunya, 1975-2014. En els darrers anys hem viscut una efervescència política que ens ha conduït a un punt de ruptura entre Catalunya i Espanya que podria concloure amb una separació poc amistosa. L’autor indaga sobre els motius profunds que han portat bona part de la societat catalana a alimentar les files de l’independentisme, i han obligat milions de residents catalans a desitjar la construcció d’un estat propi i a distanciar-se irreversiblement del regne d’Espanya. Tot obviant explicacions simplistes d’ordre econòmic, polític, històric o cultural, la tesi de fons és que són motius molt relacionats amb el passat recent els que han reforçat aquesta decisió col·lectiva de trencar amb Espanya.</p> <p>L’actual implosió del règim de la Segona Restauració espanyola ha deixat al descobert una estructura estatal corcada, amarada de franquisme i involució política, social i nacional. El projecte reformador de la Transició, que des de l’inici mostrava les seves carències, ha permès constatar que, davant la ruptura frustrada del 1975, els sectors més reaccionaris s’han apropiat del relat espanyol. Paral·lelament, dècades de normalitat institucional en una Catalunya sociològicament antifranquista, políticament democràtica i nacionalment plural han anat desenvolupant el seu propi projecte nacional, creixentment allunyat de l’Espanya monàrquica, uniformista i autoritària. La crisi de les relacions entre Catalunya i Espanya de les darreres dècades ha comportat un xoc de cultures polítiques, socials i nacionals. La independència representa la gran oportunitat de la ruptura pendent i definitiva.</p>
-
<p>Aprofitant l’experiència de més de trenta anys de docència i direcció en les escoles catalanes de Catalunya Nord, la Bressola, l’autor explica les tècniques pedagògiques i organitzatives emprades per aconseguir que els alumnes nord-catalans recuperin l’ús normal d’una llengua socialment gairebé perduda.<br /> <br /> En un moment històric en què a la Catalunya que encara depèn de l’Estat espanyol esperem grans canvis, ens és imprescindible conèixer i valorar degudament els resultats d’èxit que s’han fet en altres parts de la nació per recuperar l’ús espontani de la llengua catalana entre els infants. Perquè, malgrat els enormes esforços que aquests darrers trenta anys s’han fet aquí per aconseguir que la catalana sigui la llengua vehicular majoritària en l’ensenyament, no hem aconseguit, ni de bon tros, que en la major part del territori sigui la llengua natural i espontània dels alumnes entre ells, la qual cosa ens acabaria abocant tard o d’hora a una substitució lingüística en tota regla. La prova és que el percentatge a Catalunya de persones que coneixen la llengua catalana no para de créixer, però en canvi el percentatge dels joves que l’usen espontàniament no para de baixar.<br /> <br /> La verticalitat de diferents edats d’alumnes dins de cada aula és un dels punts determinants de l’estratègia lingüística de l’escola, ja que permet que el nen petit que inicia l’escolarització vegi la llengua no només com la llengua dels mestres, sinó també com la llengua del grup de nens més grans on ell es voldrà integrar. A més a més, la idoneïtat dels professors per fer la tasca d’atenció a la llengua és indispensable per garantir-ne l’èxit. Finalment, un capítol dedicat a la familiarització dels alumnes amb l’ampli ventall dialectal català clou aquest text absolutament imprescindible en la nova etapa historicopolítica catalana que tants desitgem encetar.</p>
-
<p>El modelo territorial es un problema históricamente no resuelto ni siquiera en la Transición. La voluntad de la mayoría de la sociedad catalana de ejercer el derecho a decidir su futuro mediante una consulta no vinculante choca con las interpretaciones dominantes de la Constitución de 1978. Sin embargo, experiencias como las de Quebec y Escocia demuestran que es posible llegar a acuerdos para su reconocimiento legal, una vez agotadas las vías de “acomodo” posible de esas realidades nacionales dentro de los estados de los que forman parte. Ese es el caso de Cataluña, sobre todo después de la sentencia que adoptó el Tribunal Constitucional en julio de 2010 sobre el nuevo Estatut.<br /> <br /> En este libro se aborda una explicación histórica de cómo ha ido evolucionando la relación entre el proceso de construcción del Estado español y la progresiva formación de una identidad nacional catalana, hasta llegar al momento actual de conflicto abierto. Se analizan también las posiciones de los principales actores políticos y sociales al respecto, así como los factores que ayudan a entender el ascenso de un movimiento soberanista-independentista plural y transversal catalán en el marco de la actual crisis del régimen político español.</p>
-
<p>L’objectiu d’aquesta introducció a la història dels Països Catalans és oferir uns elements per a endinsar-se en el coneixement de la formació i el desenvolupament de la nació catalana, descrivint-ne les estructures socials i intentant sempre d’analitzar els fets des d’un enfocament global.</p> <div> <p>L’obra és una interpretació concreta de la història esdevinguda als Països Catalans, des dels temps dels primers pobladors fins a l’època contemporània, i en cada capítol no s’ha volgut pas amagar l’orientació que inspira els autors. Com és prou sabut, tota història respon a una orientació ideològica ben determinada, per molt que es vulgui disfressar aquest inevitable alineament. Així doncs, tota interpretació històrica, tota selecció i ordenació de fets, té relació amb una visió social determinada.</p> <p>Els autors de l’obra han procurat sempre de mantenir-se en un nivell de rigor màxim en la descripció dels fets passats, i alhora no han volgut mai reduir la seva tasca a una simple enumeració. Conscientment, han volgut avançar en el camí de fer una introducció a una història nacional i popular i, en aquest sentit, hi destaquen aquells factors que donen testimoniatge d’una continuïtat del nostre país, i d’aspectes d’una unitat nacional, així com de la resistència popular a la submissió.</p> </div>