Liberación nacional

  • <p>Joseba Sarrionandia, <em>Sarri</em>, fugit de la pres&oacute; l'estiu de 1985, va viure temporades amagat en cases que li oferien refugi, i en moltes d elles, hi havia nenes i nens petits. A una nena li va ensenyar a caminar, a un altre a acolorir dibuixos, a una altra la va ajudar a fer tasques escolars, no sense el temor que la policia, que el perseguia a ell, pogu&eacute;s tamb&eacute; danyar aquells nens i nenes. Una vegada que se n'anava no els tornava a veure, per&ograve;, passat el temps, imaginant que anaven creixent, els va identificar amb el nom d'Ainhoa i els va escriure una s&egrave;rie de 28 cartes plenes de viv&egrave;ncies, d'afecte i d'idees sobre el m&oacute;n.</p>
  • <p>Quan els focs s&rsquo;encenen &eacute;s un exercici de mem&ograve;ria, de just&iacute;cia i tamb&eacute; de generositat. L&rsquo;anomenada kale borroka a Euskal Herria, les detencions i tortures impartides per les forces (oficials i no) de l&rsquo;Estat, la lluita d&rsquo;una joventut, la basca, incansable i mirall de les lluites juvenils del m&oacute;n sencer, han estat protagonitzades per una generaci&oacute; &agrave;grafa. Ara, podem agrair a Mikel Soto que, a trav&eacute;s de la seva poesia, ens puguem adentrar en una de les lluites i les &egrave;poques m&eacute;s apassionants dels darrers 50 anys.</p> <p>Despr&eacute;s de 10 anys fent d&rsquo;editor a Txalaparta, Mikel Soto passa &ldquo;a l&rsquo;altra banda&rdquo; i ens sorpren amb el seu primer llibre, un llibre apassionant i apassionat tradu&iuml;t al catal&agrave; per Jon Elordi</p>
  • <p>Aquest llibre &eacute;s la segona part d&rsquo;un altre, <em>Visca la Terra i Visca l&rsquo;Anarquia</em>, publicat en aquesta mateixa col&middot;lecci&oacute;, en qu&egrave; l&rsquo;autor exposava els seus pensaments, les seves teories, sobre l&rsquo;anarquisme i el fet nacional als Pa&iuml;sos Catalans. <em>Visca la Terra i Visca l&rsquo;Anarquia (2)</em> consta de dues parts.</p> <p>La primera amb el t&iacute;tol &ldquo;L&rsquo;anarquisme cataluny&egrave;s i el Proc&eacute;s&rdquo;, inclou un llarg text in&egrave;dit titulat originalment &ldquo;1-3 Octobre 2017, the Anarchist and Disobedience in Catalonia&rdquo; que Jordi Mart&iacute; Font va escriure per al Congr&eacute;s &ldquo;Anarchism and the National Question-Contemporany Perspectives&rdquo; que hi havia de tenir lloc a Leiden (Pa&iuml;sos Baixos) del 18 al 21 de mar&ccedil; de 2020 per&ograve; que la COVID-19 va impedir que es realitz&eacute;s.</p> <p>La segona part, amb el t&iacute;tol &ldquo;Un anarquista a la cort del rei Proc&eacute;s&rdquo;, aplega articles escrits per l&rsquo;autor, de 2017 a 2020, sobre el &ldquo;Proc&eacute;s&rdquo; d&rsquo;alliberament nacional desenvolupat a l&rsquo;espai cataluny&egrave;s. &Eacute;s la continuaci&oacute; de la secci&oacute; inclosa en el llibre Visca la Terra i Visca l&rsquo;Anarquia. El llibre inclou dos pr&ograve;legs, de Carlos Taibo, Parla de nacionalisme d&rsquo;Estat&rdquo;, i de Carme Abril &ldquo;Juntes farem nostra la nit&rdquo;.</p> <p>La portada ha estat creada, tal com el primer volum, per la dissenyadora Nerea Borrell.</p>
  • <p>L&rsquo;Ainhoa neix de miracle a La Paz (Bol&iacute;via) despr&eacute;s de la mort, en atemptat parapolicial, de la seva mare Amanda. Creix a Cuba i el 1988, als 21 anys, viatja al Pa&iacute;s Basc per con&egrave;ixer la terra del seu pare, en Manex. En ple conflicte repressiu, coneix la Josune, una periodista compromesa, i la seva quadrilla d&rsquo;amigues i amics. Quan un mor per sobredosi d&rsquo;hero&iuml;na, Ainhoa i Josune parteixen en un viatge inici&agrave;tic que les portar&agrave; pel L&iacute;ban, l&rsquo;Afganistan i la ciutat de Marsella. S&oacute;n els darrers anys de la Guerra Freda i totes dues s&rsquo;endinsaran en el fosc m&oacute;n de les xarxes de narcotr&agrave;fic i els seus estrets vincles amb les trames pol&iacute;tiques.</p>
  • <p>&iquest;Cu&aacute;les fueron los imperios africanos m&aacute;s poderosos? &iquest;Qui&eacute;nes fueron los pioneros del jazz? &iquest;Qu&eacute; provoc&oacute; el movimiento Black Lives Matter? Este libro responde a estas y otras muchas preguntas, explorando la rica y compleja historia de los pueblos de &Aacute;frica y de la di&aacute;spora africana, y las luchas y los triunfos de las comunidades negras de todo el mundo.</p> <p><em>El libro del poder negro</em> proporciona explicaciones claras y concisas de importantes sucesos y fen&oacute;menos culturales, acompa&ntilde;adas de ingeniosas ilustraciones y esclarecedores esquemas. Pone de relieve historias a menudo ignoradas, y recoge citas memorables de grandes figuras de la cultura negra. Tanto el interesado en el tema como el estudiante de historia que desee ampliar sus conocimientos o el lector curioso hallar&aacute;n en este libro muchos datos e ideas interesantes.</p>
  • <p>Sabies que l&rsquo;alcalde de Figueres Abd&oacute; Terrades va ser destitu&iuml;t i deportat a Andalusia per negar-se a jurar fidelitat a la monarquia? O que l&rsquo;inventor del submar&iacute; era Narc&iacute;s Monturiol, un dels primers comunistes catalans?</p> <p>Les 'Mem&ograve;ries d&rsquo;un veter&agrave; de la Rep&uacute;blica', dictades des del llit de mort pel republic&agrave; federal Antoni Feliu i Codina, van ser publicades a principis de segle pel diari republic&agrave; barcelon&iacute; El Diluvio. Fil Roig ha compilat i tradu&iuml;t al catal&agrave; aquestes mem&ograve;ries, que s&oacute;n un retrat de la Barcelona republicana, revolucion&agrave;ria i popular de mitjans del segle XIX.</p> <p>A trav&eacute;s d&rsquo;an&egrave;cdotes i viv&egrave;ncies, per&ograve; sense abandonar el rigor hist&ograve;ric, aquestes Mem&ograve;ries ens submergeixen en una etapa fonamental per entendre l&rsquo;aparici&oacute; del catalanisme i l&rsquo;articulaci&oacute; de l&rsquo;esquerra republicana i obrera. Des de l&rsquo;assassinat d&rsquo;un empresari per part d&rsquo;un grup d&rsquo;obrers fins a l&rsquo;adveniment del Sexenni Revolucionari i la divisi&oacute; dels republicans federalistes entre &laquo;intransigents&raquo; i &laquo;ben&egrave;vols&raquo;. Escenes tan sonades com la baralla a cops de puny entre Anselm Clav&eacute; i el capit&agrave; general de Catalunya, l&rsquo;escridassada a Joan Prim a Barcelona, o com un grup liderat per Valent&iacute; Almirall va ocupar l&rsquo;Ajuntament de Barcelona i va llan&ccedil;ar el retrat de la reina pel balc&oacute;, troben el seu context en aquest volum imprescindible.</p>
  • <p>Este libro apuesta por una reconciliaci&oacute;n entre saharauis y marroqu&iacute;es, solo posible con el di&aacute;logo directo entre el Frente Polisario y el Reino de Marruecos. La desdemonizaci&oacute;n de las partes y un esp&iacute;ritu democr&aacute;tico son condiciones imprescindibles. Por eso el autor ha afirmado en los art&iacute;culos recogidos en este libro, y publicados entre 1999 y 2022 en diarios y revistas de Espa&ntilde;a y Marruecos, que &laquo;la democracia es la clave de la soluci&oacute;n del dosier del S&aacute;hara&raquo;. </p> <p>Los art&iacute;culos que se recogen en este libro exploran la que se llam&oacute; tercera v&iacute;a y tratan de contar las vicisitudes por las que la cuesti&oacute;n del S&aacute;hara est&aacute; imbricada en la historia de las relaciones entre Espa&ntilde;a y Marruecos, actuando como elemento separador de gobiernos y pueblos. La apuesta de la opini&oacute;n p&uacute;blica espa&ntilde;ola por la autodeterminaci&oacute;n e independencia del pueblo saharaui como &uacute;nica salida est&aacute; arraigada en un sentimiento antimarroqu&iacute; alimentado por el car&aacute;cter autocr&aacute;tico del r&eacute;gimen de Hassan II que su hijo Mohamed VI no ha logrado revertir. </p> <p>Los gobiernos espa&ntilde;oles han ido siempre a remolque de esa opini&oacute;n p&uacute;blica que ha condicionado la falsa neutralidad positiva de la Espa&ntilde;a oficial en la cuesti&oacute;n, mientras la realidad cotidiana impel&iacute;a a una pol&iacute;tica de vecindad pragm&aacute;tica obligando a un dif&iacute;cil equilibrio con los humores de una Argelia vecina y militante a favor de los saharaui.</p>
  • <p>Este texto pretende ser cr&oacute;nica y aprendizaje de la historia m&aacute;s reciente de la Otra Am&eacute;rica Latina. Aquella historia que pueden relatar, y que construyen, los movimientos sociales de las &uacute;ltimas d&eacute;cadas: las mujeres y los hombres de las barriadas populares, de las favelas, de las periferias de las grandes y las peque&ntilde;as ciudades, de los campos y las selvas&hellip; en suma, quienes siempre quedaron en los m&aacute;rgenes del sistema dominante. </p> <p>Hombres y mujeres an&oacute;nimas, campesinado que sobrevive en valles, altiplanos o bosques tropicales. Piqueteros que exigen trabajo y condiciones dignas de vida, y madres con pa&ntilde;uelo blanco que demandan por sus hijas e hijos desaparecidos. Mujeres empoderadas que pugnan por sociedades despatriarcalizadas libres de las violencias machistas y equitativas. Mujeres y hombres afroamericanos e ind&iacute;genas que exigen acabar con el racismo y ver no solo reconocidos sus derechos sino la real posibilidad de ejercerlos. </p> <p>Es as&iacute; la historia de las grandes mayor&iacute;as de esa Nuestra Am&eacute;rica que sigue pidiendo, demandando, empujando, exigiendo acabar con el colonialismo y con el modelo de dominaci&oacute;n neoliberal del &uacute;ltimo medio siglo, para poder construir colectivamente sociedades democr&aacute;ticas y justas. Un verdadero nuevo continente. </p> <p>&laquo;Alg&uacute;n d&iacute;a Am&eacute;rica tendr&aacute; una voz de continente, una voz de pueblo unido. Una voz que ser&aacute; respetada y o&iacute;da; porque ser&aacute; la voz de los pueblos due&ntilde;os de su propio destino&raquo;.<br /> &mdash; Salvador Allende</p>
  • <p>El coneixement d&rsquo;una llengua, m&eacute;s enll&agrave; de l&rsquo;aprenentatge reglat, &eacute;s la suma d&rsquo;experi&egrave;ncies que ens ajuden a entendre&rsquo;n la funci&oacute; social. En aquest llibre, resultat del bagatge acumulat durant anys d&rsquo;estudi, l&rsquo;autor ens presenta un objectiu doble: dominar adequadament la llengua i familiaritzar-nos amb els conceptes b&agrave;sics de la socioling&uuml;&iacute;stica.</p> <p>Les lleng&uuml;es s&oacute;n un testimoni imprescindible de la hist&ograve;ria de la humanitat i, com a tals, cal preservar-les. Amb aquest convenciment se&rsquo;ns desbrossa el cam&iacute; cap a la consci&egrave;ncia ling&uuml;&iacute;stica, un proc&eacute;s de conscienciaci&oacute; d&rsquo;especial import&agrave;ncia en situacions d&rsquo;opressi&oacute; i minoritzaci&oacute;, com &eacute;s la que pateix el catal&agrave;.</p> <p>Volem una llengua viva. Per&ograve; no n&rsquo;hi ha prou amb la repetici&oacute; d&rsquo;aquesta proclama: la vitalitat dep&egrave;n de factors que van m&eacute;s enll&agrave; de la intenci&oacute; individual; ha de ser un esfor&ccedil; d&rsquo;afermament i d&rsquo;intel&middot;lig&egrave;ncia col&middot;lectius. Perqu&egrave; l&rsquo;&uacute;nica llengua que es perd &eacute;s la que no es defensa, i per a defensar-la cal con&egrave;ixer-la.</p> <p>&laquo;Carles Castellanos ens proposa un projecte d&rsquo;alliberament ling&uuml;&iacute;stic. Com tot alliberament, no &eacute;s precisament una tasca f&agrave;cil, i per aix&ograve; &eacute;s especialment &uacute;til una guia per estar alerta i no caure en els paranys, at&egrave;s que, com diu l&rsquo;autor, trobarem molts obstacles per a la presa de consci&egrave;ncia&raquo; &mdash;Pr&ograve;leg de <strong>Carme Junyent</strong></p>
  • <p><em>El proc&eacute;s de Burgos. Revoluci&oacute; i viure!</em> &Eacute;s un c&ograve;mic de Mikel Antza i Adur Larrea sobre l&rsquo;anomenat Proc&eacute;s de Burgos, el consell de Guerra que va jutjar, entre el 3 i el 9 de desembre del 1970, setze persones, acusades, entre altres delictes, de pert&agrave;nyer a l&rsquo;organitzaci&oacute; armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA). El proc&eacute;s, alhora que va suposar un desprestigi al r&egrave;gim franquista, va situar la lluita del poble basc a l&rsquo;escena internacional.</p> <p><em>Burgos. Desembre de 1970. Els jutges militars franquistes jutjaran setze militants d&rsquo;ETA. Sis d&rsquo;ells s&rsquo;enfronten a la pena de mort. Qu&egrave; fer per salvar les seves vides? Com es pot donar a con&egrave;ixer al m&oacute;n la repressi&oacute; del Pa&iacute;s Basc? </em></p> <p>Per&ograve; no nom&eacute;s aix&ograve;&hellip; Aquesta novel&middot;la gr&agrave;fica, publicada en la commemoraci&oacute; del 50&egrave; aniversari del Proc&eacute;s de Burgos, ha estat creada per Mikel Antza (pseud&ograve;nim de Mikel Albisu Iriarte) i l&rsquo;il&middot;lustrador Adur Larrea al voltant d&rsquo;un dels fets m&eacute;s decisius de la hist&ograve;ria del Pa&iacute;s Basc, i que d&rsquo;alguna manera va marcar un punt d&rsquo;inflexi&oacute; en la p&egrave;rdua de suport internacional del franquisme.</p> <p>L&rsquo;anomenat Proc&eacute;s de Burgos fou el consell de Guerra que va jutjar, entre el 3 i el 9 de desembre del 1970, setze persones, acusades, entre altres delictes, de pert&agrave;nyer a l&rsquo;organitzaci&oacute; armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA), i que marcaria un abans i un despr&eacute;s en la hist&ograve;ria del franquisme. Els fets jutjats representaven un atac al r&egrave;gim totalitari del general Franco, i tot i que no van mancar veus que demanaven un judici civil per a jutjar delictes civils, finalment, fou la just&iacute;cia militar l&rsquo;encarregada del proc&eacute;s. Tanmateix, cridava l&rsquo;atenci&oacute; l&rsquo;elevat nombre d&rsquo;encausats, aix&iacute; com les penes sol&middot;licitades: sis penes de mort i 752 anys de pres&oacute;.</p>
  • <p>Hay muy poco escrito sobre la identidad c&aacute;ntabra. Ni siquiera parece que haya un consenso sobre qu&eacute; significa la cantabricidad. Por eso, el trabajo de Adri&aacute;n G. G&oacute;mez abre puertas. Tras situar el debate en disputa sobre la identidad y sus significados, el autor se acerca a todas las expresiones de la pol&iacute;tica formal de la Comunidad Aut&oacute;noma para extraer las narrativas &mdash;esencialistas y laxas&mdash; alrededor del sentimiento de pertenencia a Cantabria. Un libro para abrir el apetito investigativo, un texto gasolina para encender los debates que no forman parte de las primeras planas.</p>
  • <p>L&rsquo;obra de James Connolly representa l&rsquo;intent m&eacute;s reeixit d&rsquo;unir la lluita republicana per l&rsquo;alliberament nacional d&rsquo;Irlanda amb la lluita de la classe obrera. Organitzador pol&iacute;tic i sindical infatigable, els seus textos resulten sorprenentment pioners i alhora actuals. El combat contra l&rsquo;imperialisme i el capitalisme, la cr&iacute;tica de la monarquia i la vinculaci&oacute; del republicanisme i la sobirania nacional amb la garantia material dels mitjans d&rsquo;exist&egrave;ncia social del conjunt de la ciutadania mitjan&ccedil;ant la constituci&oacute; d&rsquo;una rep&uacute;blica socialista independent, els l&iacute;mits dels miratges autonomistes, la den&uacute;ncia de la burgesia irlandesa i de les pr&agrave;ctiques xovinistes de les c&uacute;pules del moviment obrer brit&agrave;nic com a c&ograve;mplices de l&rsquo;opressi&oacute; nacional o els riscos de la partici&oacute; d&rsquo;Irlanda s&oacute;n alguns dels motius que travessen aquests escrits.</p> <p>Selecci&oacute; d'articles d'&Agrave;ngel Ferrero i Daniel Escribano. Introducci&oacute; de Daniel Escribano.</p>
Ir a Arriba