-
<p>Joseba Sarrionandia, <em>Sarri</em>, fugit de la presó l'estiu de 1985, va viure temporades amagat en cases que li oferien refugi, i en moltes d elles, hi havia nenes i nens petits. A una nena li va ensenyar a caminar, a un altre a acolorir dibuixos, a una altra la va ajudar a fer tasques escolars, no sense el temor que la policia, que el perseguia a ell, pogués també danyar aquells nens i nenes. Una vegada que se n'anava no els tornava a veure, però, passat el temps, imaginant que anaven creixent, els va identificar amb el nom d'Ainhoa i els va escriure una sèrie de 28 cartes plenes de vivències, d'afecte i d'idees sobre el món.</p> -
<p>Quan els focs s’encenen és un exercici de memòria, de justícia i també de generositat. L’anomenada kale borroka a Euskal Herria, les detencions i tortures impartides per les forces (oficials i no) de l’Estat, la lluita d’una joventut, la basca, incansable i mirall de les lluites juvenils del món sencer, han estat protagonitzades per una generació àgrafa. Ara, podem agrair a Mikel Soto que, a través de la seva poesia, ens puguem adentrar en una de les lluites i les èpoques més apassionants dels darrers 50 anys.</p> <p>Després de 10 anys fent d’editor a Txalaparta, Mikel Soto passa “a l’altra banda” i ens sorpren amb el seu primer llibre, un llibre apassionant i apassionat traduït al català per Jon Elordi</p> -
<p>Aquest llibre és la segona part d’un altre, <em>Visca la Terra i Visca l’Anarquia</em>, publicat en aquesta mateixa col·lecció, en què l’autor exposava els seus pensaments, les seves teories, sobre l’anarquisme i el fet nacional als Països Catalans. <em>Visca la Terra i Visca l’Anarquia (2)</em> consta de dues parts.</p> <p>La primera amb el títol “L’anarquisme catalunyès i el Procés”, inclou un llarg text inèdit titulat originalment “1-3 Octobre 2017, the Anarchist and Disobedience in Catalonia” que Jordi Martí Font va escriure per al Congrés “Anarchism and the National Question-Contemporany Perspectives” que hi havia de tenir lloc a Leiden (Països Baixos) del 18 al 21 de març de 2020 però que la COVID-19 va impedir que es realitzés.</p> <p>La segona part, amb el títol “Un anarquista a la cort del rei Procés”, aplega articles escrits per l’autor, de 2017 a 2020, sobre el “Procés” d’alliberament nacional desenvolupat a l’espai catalunyès. És la continuació de la secció inclosa en el llibre Visca la Terra i Visca l’Anarquia. El llibre inclou dos pròlegs, de Carlos Taibo, Parla de nacionalisme d’Estat”, i de Carme Abril “Juntes farem nostra la nit”.</p> <p>La portada ha estat creada, tal com el primer volum, per la dissenyadora Nerea Borrell.</p> -
<p>L’Ainhoa neix de miracle a La Paz (Bolívia) després de la mort, en atemptat parapolicial, de la seva mare Amanda. Creix a Cuba i el 1988, als 21 anys, viatja al País Basc per conèixer la terra del seu pare, en Manex. En ple conflicte repressiu, coneix la Josune, una periodista compromesa, i la seva quadrilla d’amigues i amics. Quan un mor per sobredosi d’heroïna, Ainhoa i Josune parteixen en un viatge iniciàtic que les portarà pel Líban, l’Afganistan i la ciutat de Marsella. Són els darrers anys de la Guerra Freda i totes dues s’endinsaran en el fosc món de les xarxes de narcotràfic i els seus estrets vincles amb les trames polítiques.</p> -
<p>¿Cuáles fueron los imperios africanos más poderosos? ¿Quiénes fueron los pioneros del jazz? ¿Qué provocó el movimiento Black Lives Matter? Este libro responde a estas y otras muchas preguntas, explorando la rica y compleja historia de los pueblos de África y de la diáspora africana, y las luchas y los triunfos de las comunidades negras de todo el mundo.</p> <p><em>El libro del poder negro</em> proporciona explicaciones claras y concisas de importantes sucesos y fenómenos culturales, acompañadas de ingeniosas ilustraciones y esclarecedores esquemas. Pone de relieve historias a menudo ignoradas, y recoge citas memorables de grandes figuras de la cultura negra. Tanto el interesado en el tema como el estudiante de historia que desee ampliar sus conocimientos o el lector curioso hallarán en este libro muchos datos e ideas interesantes.</p> -
<p>Sabies que l’alcalde de Figueres Abdó Terrades va ser destituït i deportat a Andalusia per negar-se a jurar fidelitat a la monarquia? O que l’inventor del submarí era Narcís Monturiol, un dels primers comunistes catalans?</p> <p>Les 'Memòries d’un veterà de la República', dictades des del llit de mort pel republicà federal Antoni Feliu i Codina, van ser publicades a principis de segle pel diari republicà barceloní El Diluvio. Fil Roig ha compilat i traduït al català aquestes memòries, que són un retrat de la Barcelona republicana, revolucionària i popular de mitjans del segle XIX.</p> <p>A través d’anècdotes i vivències, però sense abandonar el rigor històric, aquestes Memòries ens submergeixen en una etapa fonamental per entendre l’aparició del catalanisme i l’articulació de l’esquerra republicana i obrera. Des de l’assassinat d’un empresari per part d’un grup d’obrers fins a l’adveniment del Sexenni Revolucionari i la divisió dels republicans federalistes entre «intransigents» i «benèvols». Escenes tan sonades com la baralla a cops de puny entre Anselm Clavé i el capità general de Catalunya, l’escridassada a Joan Prim a Barcelona, o com un grup liderat per Valentí Almirall va ocupar l’Ajuntament de Barcelona i va llançar el retrat de la reina pel balcó, troben el seu context en aquest volum imprescindible.</p> -
<p>Este libro apuesta por una reconciliación entre saharauis y marroquíes, solo posible con el diálogo directo entre el Frente Polisario y el Reino de Marruecos. La desdemonización de las partes y un espíritu democrático son condiciones imprescindibles. Por eso el autor ha afirmado en los artículos recogidos en este libro, y publicados entre 1999 y 2022 en diarios y revistas de España y Marruecos, que «la democracia es la clave de la solución del dosier del Sáhara». </p> <p>Los artículos que se recogen en este libro exploran la que se llamó tercera vía y tratan de contar las vicisitudes por las que la cuestión del Sáhara está imbricada en la historia de las relaciones entre España y Marruecos, actuando como elemento separador de gobiernos y pueblos. La apuesta de la opinión pública española por la autodeterminación e independencia del pueblo saharaui como única salida está arraigada en un sentimiento antimarroquí alimentado por el carácter autocrático del régimen de Hassan II que su hijo Mohamed VI no ha logrado revertir. </p> <p>Los gobiernos españoles han ido siempre a remolque de esa opinión pública que ha condicionado la falsa neutralidad positiva de la España oficial en la cuestión, mientras la realidad cotidiana impelía a una política de vecindad pragmática obligando a un difícil equilibrio con los humores de una Argelia vecina y militante a favor de los saharaui.</p> -
<p>Este texto pretende ser crónica y aprendizaje de la historia más reciente de la Otra América Latina. Aquella historia que pueden relatar, y que construyen, los movimientos sociales de las últimas décadas: las mujeres y los hombres de las barriadas populares, de las favelas, de las periferias de las grandes y las pequeñas ciudades, de los campos y las selvas… en suma, quienes siempre quedaron en los márgenes del sistema dominante. </p> <p>Hombres y mujeres anónimas, campesinado que sobrevive en valles, altiplanos o bosques tropicales. Piqueteros que exigen trabajo y condiciones dignas de vida, y madres con pañuelo blanco que demandan por sus hijas e hijos desaparecidos. Mujeres empoderadas que pugnan por sociedades despatriarcalizadas libres de las violencias machistas y equitativas. Mujeres y hombres afroamericanos e indígenas que exigen acabar con el racismo y ver no solo reconocidos sus derechos sino la real posibilidad de ejercerlos. </p> <p>Es así la historia de las grandes mayorías de esa Nuestra América que sigue pidiendo, demandando, empujando, exigiendo acabar con el colonialismo y con el modelo de dominación neoliberal del último medio siglo, para poder construir colectivamente sociedades democráticas y justas. Un verdadero nuevo continente. </p> <p>«Algún día América tendrá una voz de continente, una voz de pueblo unido. Una voz que será respetada y oída; porque será la voz de los pueblos dueños de su propio destino».<br /> — Salvador Allende</p> -
<p>El coneixement d’una llengua, més enllà de l’aprenentatge reglat, és la suma d’experiències que ens ajuden a entendre’n la funció social. En aquest llibre, resultat del bagatge acumulat durant anys d’estudi, l’autor ens presenta un objectiu doble: dominar adequadament la llengua i familiaritzar-nos amb els conceptes bàsics de la sociolingüística.</p> <p>Les llengües són un testimoni imprescindible de la història de la humanitat i, com a tals, cal preservar-les. Amb aquest convenciment se’ns desbrossa el camí cap a la consciència lingüística, un procés de conscienciació d’especial importància en situacions d’opressió i minorització, com és la que pateix el català.</p> <p>Volem una llengua viva. Però no n’hi ha prou amb la repetició d’aquesta proclama: la vitalitat depèn de factors que van més enllà de la intenció individual; ha de ser un esforç d’afermament i d’intel·ligència col·lectius. Perquè l’única llengua que es perd és la que no es defensa, i per a defensar-la cal conèixer-la.</p> <p>«Carles Castellanos ens proposa un projecte d’alliberament lingüístic. Com tot alliberament, no és precisament una tasca fàcil, i per això és especialment útil una guia per estar alerta i no caure en els paranys, atès que, com diu l’autor, trobarem molts obstacles per a la presa de consciència» —Pròleg de <strong>Carme Junyent</strong></p> -
<p><em>El procés de Burgos. Revolució i viure!</em> És un còmic de Mikel Antza i Adur Larrea sobre l’anomenat Procés de Burgos, el consell de Guerra que va jutjar, entre el 3 i el 9 de desembre del 1970, setze persones, acusades, entre altres delictes, de pertànyer a l’organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA). El procés, alhora que va suposar un desprestigi al règim franquista, va situar la lluita del poble basc a l’escena internacional.</p> <p><em>Burgos. Desembre de 1970. Els jutges militars franquistes jutjaran setze militants d’ETA. Sis d’ells s’enfronten a la pena de mort. Què fer per salvar les seves vides? Com es pot donar a conèixer al món la repressió del País Basc? </em></p> <p>Però no només això… Aquesta novel·la gràfica, publicada en la commemoració del 50è aniversari del Procés de Burgos, ha estat creada per Mikel Antza (pseudònim de Mikel Albisu Iriarte) i l’il·lustrador Adur Larrea al voltant d’un dels fets més decisius de la història del País Basc, i que d’alguna manera va marcar un punt d’inflexió en la pèrdua de suport internacional del franquisme.</p> <p>L’anomenat Procés de Burgos fou el consell de Guerra que va jutjar, entre el 3 i el 9 de desembre del 1970, setze persones, acusades, entre altres delictes, de pertànyer a l’organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA), i que marcaria un abans i un després en la història del franquisme. Els fets jutjats representaven un atac al règim totalitari del general Franco, i tot i que no van mancar veus que demanaven un judici civil per a jutjar delictes civils, finalment, fou la justícia militar l’encarregada del procés. Tanmateix, cridava l’atenció l’elevat nombre d’encausats, així com les penes sol·licitades: sis penes de mort i 752 anys de presó.</p> -
<p>Hay muy poco escrito sobre la identidad cántabra. Ni siquiera parece que haya un consenso sobre qué significa la cantabricidad. Por eso, el trabajo de Adrián G. Gómez abre puertas. Tras situar el debate en disputa sobre la identidad y sus significados, el autor se acerca a todas las expresiones de la política formal de la Comunidad Autónoma para extraer las narrativas —esencialistas y laxas— alrededor del sentimiento de pertenencia a Cantabria. Un libro para abrir el apetito investigativo, un texto gasolina para encender los debates que no forman parte de las primeras planas.</p> -
<p>L’obra de James Connolly representa l’intent més reeixit d’unir la lluita republicana per l’alliberament nacional d’Irlanda amb la lluita de la classe obrera. Organitzador polític i sindical infatigable, els seus textos resulten sorprenentment pioners i alhora actuals. El combat contra l’imperialisme i el capitalisme, la crítica de la monarquia i la vinculació del republicanisme i la sobirania nacional amb la garantia material dels mitjans d’existència social del conjunt de la ciutadania mitjançant la constitució d’una república socialista independent, els límits dels miratges autonomistes, la denúncia de la burgesia irlandesa i de les pràctiques xovinistes de les cúpules del moviment obrer britànic com a còmplices de l’opressió nacional o els riscos de la partició d’Irlanda són alguns dels motius que travessen aquests escrits.</p> <p>Selecció d'articles d'Àngel Ferrero i Daniel Escribano. Introducció de Daniel Escribano.</p>
CONSULTA CONDICIONES DE DISTRIBUCIÓN!ENVÍOS GRATIS A PARTIR DE 60€HAZTE VÍRICA Y APOYA EL PROYECTO VIRUS CIERRA DEL 10 AL 25 DE AGOSTOAPROVECHA AHORA PARA REALIZAR TU PEDIDO
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita