Liberación nacional

  • <p>En aquesta magna obra, Francesc Serra rescata de l&rsquo;anonimat els veritables herois del 1714, els quals, amb noms i cognoms, ens parlen de com varen lluitar en una guerra decisiva per al futur de la naci&oacute;. Un conflicte en qu&egrave; els catalans, abandonats per les pot&egrave;ncies internacionals, varen continuar sols la lluita, conscients del que comportaria la rendici&oacute;.</p> <p>L&rsquo;historiador Francesc Serra, especialista en aquest per&iacute;ode, ens presenta el resultat de les seves darreres investigacions, amb moltes informacions encara in&egrave;dites. M&eacute;s d&rsquo;un centenar de biografies dels lluitadors per les llibertats nacionals en contra de la pol&iacute;tica centralitzadora de Felip V, el primer Borb&oacute; de la Monarquia Hisp&agrave;nica. Per les p&agrave;gines del llibre desfilen vides extraordin&agrave;ries, algunes de patriotes que el temps havia relegat a l&rsquo;oblit.</p> <p>L&rsquo;obra dignifica la mem&ograve;ria de tots aquells catalans que fa 300 anys varen lluitar per defensar les llibertats del pa&iacute;s. Tres segles despr&eacute;s, encara en plena ofensiva contra la naci&oacute; catalana pels hereus dels que varen voler esborrar Catalunya del mapa, cal tenir ben present la perseveran&ccedil;a i l&rsquo;esfor&ccedil; de tots aquests herois del 1714 que varen defensar Catalunya fins a les &uacute;ltimes conseq&uuml;&egrave;ncies.</p>
  • <p><em>L&rsquo;Estat ecol&ograve;gic</em> &eacute;s una aportaci&oacute; innovadora al pensament catalanista contemporani. Si la reivindicaci&oacute; d&rsquo;un Estat propi &eacute;s ja avui una posici&oacute; majorit&agrave;ria de la nostra societat civil, el debat democr&agrave;tic se situa ara en les caracter&iacute;stiques que ha de tenir aquest Estat per superar un model econ&ograve;mic i de desenvolupament que ens ha portat a l&rsquo;atzucac i del qual se&rsquo;ns expliquen els antecedents.</p> <p>L&rsquo;assaig de Santi Vilanova arrela en la tradici&oacute; ecopacifista europea i en l&rsquo;anomenada economia ecol&ograve;gica per sortir de la crisi. M&eacute;s de trenta anys despr&eacute;s d&rsquo;haver escrit <em>L&rsquo;econacionalisme</em>, Vilanova ens ofereix una nova visi&oacute; al caliu de l&rsquo;Assemblea Nacional Catalana, de la qual &eacute;s un dels impulsors de la sectorial E3 per la Independ&egrave;ncia (ecologia, energia i entorn).</p> <p>Aquest llibre &eacute;s una resposta alternativa i mediterr&agrave;nia als estats militars i nuclearitzats, com l&rsquo;espanyol, que han dominat la societat industrial durant el segle XXI.</p>
  • <p>Aquest llibre explica la llarga lluita dels catalans, des del 1714, per assolir el reconeixement nacional i la independ&egrave;ncia. &Eacute;s la hist&ograve;ria de la nostra esperan&ccedil;a, tradu&iuml;da en accions que han obert les portes del pa&iacute;s a un futur en plenitud. Explica tamb&eacute; d&rsquo;una manera alhora rigorosa i planera all&ograve; que ha passat en els darrers trenta anys, durant els quals s&rsquo;ha consolidat el convenciment que ja no era possible una entesa de Catalunya amb Espanya. Explica aix&iacute; mateix les m&eacute;s recents agressions pol&iacute;tiques de qu&egrave; el poble catal&agrave; ha estat v&iacute;ctima per part dels governs espanyols i la resposta que hem donat a aquestes accions de viol&egrave;ncia institucional i pol&iacute;tica contra els trets identitaris, el benestar dels ciutadans i el dret d&rsquo;autodeterminaci&oacute; de Catalunya</p>
  • <p><em>Terra Lliure: punt de partida (1979-1995)</em>. Una biografia autoritzada &eacute;s obra de quatre protagonistes de l&rsquo;experi&egrave;ncia clandestina que va col&middot;locar l&rsquo;independentisme pol&iacute;tic catal&agrave; a la palestra. Els quatres autors van formar part d&rsquo;aquesta organitzaci&oacute; armada en diferents etapes, com desenes d&rsquo;altres persones, amb l&rsquo;objectiu de dinamitzar i clarificar un moviment pol&iacute;tic perseguit i marginat durant els anys de l&rsquo;anomenada Transici&oacute;.<br /> <br /> No es tracta d&rsquo;un llibre de batalletes. Ni es tracta tampoc d&rsquo;un assaig pol&iacute;tic ni d&rsquo;un conjunt de mem&ograve;ries.&nbsp;<em>Terra Lliure: punt de partida (1979-1995)</em>&nbsp;aporta noves informacions, moltes de desconegudes, sobre l&rsquo;exist&egrave;ncia d&rsquo;aquesta organitzaci&oacute; armada i una an&agrave;lisi dels seus errors i dels seus encerts. Per&ograve; l&rsquo;interessant d&rsquo;aquesta biografia pol&iacute;tica &eacute;s, amb tota certesa, el fet que per primer cop s&rsquo;explica des de dins la hist&ograve;ria Terra Lliure i la relaci&oacute; amb el moviment independentista durant totes les seves etapes.</p>
  • <p>A les acaballes del franquisme, un grup de joves catalanistes i revolucionaris van fundar el Partit Socialista d&rsquo;Alliberament Nacional dels Pa&iuml;sos Catalans (PSAN). Un partit que es va estendre arreu dels Pa&iuml;sos Catalans i que va ser el referent de l&rsquo;independentisme catal&agrave; durant tota una d&egrave;cada. Un partit en el qual es van emmirallar moltes altres organitzacions que han vingut m&eacute;s tard.</p> <p>A trav&eacute;s del llibre de Roger Buch es pot resseguir el periple viscut pel PSAN, nascut en temps de gran agitaci&oacute; pol&iacute;tica i que ha esdevingut un dels partits m&eacute;s emblem&agrave;tics de la tortuosa hist&ograve;ria de d&rsquo;independentisme catal&agrave;. Un partit que, si b&eacute; no va aconseguir els seus objectius, va marcar tota una generaci&oacute; de militants.</p> <p>Per&ograve;, per qu&egrave; no es va poder consolidar el PSAN? Qu&egrave; resta avui d&rsquo;aquella &laquo;Independ&egrave;ncia, Socialisme i Pa&iuml;sos Catalans&raquo; que proclamava? Roger Buch ens explica les claus dels &egrave;xits i els fracassos del PSAN i l&rsquo;evoluci&oacute; pol&iacute;tica posterior dels militants i dirigents.</p>
  • <p>Malgrat existir des de l&rsquo;any 1987 i disposar ja d&rsquo;una llarga traject&ograve;ria pol&iacute;tica, no fou fins a la irrupci&oacute; als principals mitjans de comunicaci&oacute; del pa&iacute;s el maig de 2007, amb l&rsquo;obtenci&oacute; d&rsquo;unes desenes d&rsquo;actes de regidor, i quatre anys m&eacute;s tard amb la seva consolidaci&oacute; en obtenir-ne un centenar, que la sigla CUP aparegu&eacute; amb for&ccedil;a en l&rsquo;escenari pol&iacute;tic i medi&agrave;tic del pa&iacute;s.</p> <p>Per&ograve;, qu&egrave; &eacute;s la Candidatura d&rsquo;Unitat Popular i quin &eacute;s l&rsquo;espai pol&iacute;tic que representa, m&eacute;s enll&agrave; dels t&ograve;pics i de les an&agrave;lisis simplistes que sovint s&rsquo;utilitzen per classificar-la? Quins s&oacute;n els fonaments en els quals se&rsquo;n sustenta el corpus ideol&ograve;gic i quina n&rsquo;ha estat l&rsquo;evoluci&oacute; al llarg de la seva exist&egrave;ncia?</p> <p>Unitat Popular. La construcci&oacute; de la CUP i l&rsquo;independentisme d&rsquo;esquerres intenta respondre aquestes q&uuml;estions i repassar els moments m&eacute;s importants en la vida d&rsquo;aquesta organitzaci&oacute; pol&iacute;tica i de l&rsquo;independentisme d&rsquo;esquerres modern al conjunt dels Pa&iuml;sos Catalans. A m&eacute;s, tamb&eacute; pret&eacute;n ser un instrument valu&oacute;s per con&egrave;ixer, de primera m&agrave;, qu&egrave; ha dut aquesta for&ccedil;a a convertir-se, sens cap mena de dubte, en una de les m&eacute;s puixants, arrelades i il&middot;lusionants de la realitat pol&iacute;tica catalana.</p>
  • <p><em>Catalunya, one nation, two states. Un estudi etnogr&agrave;fic de la resist&egrave;ncia no violenta a l&rsquo;assimilaci&oacute;</em>, &eacute;s un llibre d&rsquo;Alexander Alland Jr. i Sonia Alland que recull una recerca etnogr&agrave;fica feta a la Catalunya Nord, durant 10 anys, sobre la resist&egrave;ncia pac&iacute;fica de la gent a l&rsquo;assimilaci&oacute; cultural, a banda i banda de la frontera.</p> <p>Per les seves p&agrave;gines desfilen&nbsp;centenars de situacions que ens ajuden a comprendre&nbsp;com les persones estipulen la seva identitat, a favor&nbsp;o en contra d&rsquo;idees, realitats i somnis. En poques&nbsp;paraules, no &eacute;s f&agrave;cil viure en catal&agrave; i sentir-se d&rsquo;una&nbsp;naci&oacute;, quan dos Estats m&eacute;s grans treballen per ofegar&nbsp;la realitat cultural i social d&rsquo;un grapat d&rsquo;homes i dones.</p> <p>En paral&middot;lel, els autors afegeixen tot un seguit de&nbsp;l&uacute;cides reflexions sobre aquest rac&oacute; de m&oacute;n, i les&nbsp;comparen amb d&rsquo;altres llocs amb problem&agrave;tiques semblants. Reflexions, en tot cas, que s&oacute;n actuals,&nbsp;per&ograve; que falquen les seves arrels en un passat&nbsp;complex. La Catalunya Nord vindria a ser el laboratori&nbsp;on comprovar l&rsquo;anorreament cultural i social que es&nbsp;practica en diverses parts del m&oacute;n.</p> <p>Al llibre trobareu el tractament acurat de la hist&ograve;ria&nbsp;catalana, la Nova Can&ccedil;&oacute;, la llengua, els costums, la&nbsp;vida quotidiana, la pol&iacute;tica i l&rsquo;esport, el batec social, el&nbsp;tremp de l&rsquo;activisme cultural, els vaivens econ&ograve;mics,&nbsp;fins i tot l&rsquo;oblit institucional d&rsquo;una realitat que pugna per no desapar&egrave;ixer.</p> <p>L&rsquo;historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte n&rsquo;ha fet el pr&ograve;leg; i la traducci&oacute; va a c&agrave;rrec de l&rsquo;antrop&ograve;loga Laura Card&uacute;s i Font.</p>
  • <p>La <i>Hist&ograve;ria dels moviments nacionalistes</i> sintetitza la lluita de nombrosos pobles europeus i dels seus moviments d&rsquo;emancipaci&oacute; nacional. Al llarg de les p&agrave;gines que componen el llibre, Rovira analitza diversos pa&iuml;sos com Finl&agrave;ndia, Pol&ograve;nia, Litu&agrave;nia, Flandes, Creta, Hongria, el Pa&iacute;s Basc i Catalunya, entre altres nacionalitats sense Estat propi que pugnen per aconseguir o consolidar la seva independ&egrave;ncia.</p> <p>En aquesta obra, que mant&eacute; plenament la vig&egrave;ncia al cap de gaireb&eacute; un segle d&rsquo;haver estat publicada per primera vegada, Rovira i Virgili aborda la hist&ograve;ria des d&rsquo;un punt de vista cient&iacute;fic, a partir d&rsquo;una concepci&oacute; nacionalista moderna i progressista.</p> <p>Rovira, en un text cabdal que ha esdevingut un cl&agrave;ssic i una obra fonamental per a tots aquells que vulguin con&egrave;ixer les bases hist&ograve;riques dels nacionalismes contemporanis, proposa un nou mapa d&rsquo;Europa, que no t&eacute; res a veure amb la realitat caduca dels imperis ni dels estats que oprimeixen les nacions petites. Rovira situa Catalunya en el context pol&iacute;tic internacional de l&rsquo;&egrave;poca i reivindica el paper de les organitzacions obreres en la defensa de la causa de les nacions sense Estat.</p> <p>&nbsp;</p> <p>EN RESUM</p> <p>&mdash; La m&eacute;s completa hist&ograve;ria de tots els moviments nacionalistes europeus contemporanis.</p> <p>&mdash; Ajuda a entendre la hist&ograve;ria dels nacionalismes catal&agrave; i basc dins del conjunt de la lluita per la llibertat nacional dels petits pobles d&rsquo;Europa.</p> <p>&mdash; Una obra cl&agrave;ssica escrita per un dels millors historiadors catalans del segle xx.</p> <p>&mdash; L&rsquo;alliberament de tants pobles europeus esdev&eacute; un exemple per a aquells que, com Catalunya, encara no han aconseguit la seva plena llibertat.</p>
  • <p>El 14 de noviembre de 1975 se consum&oacute; una de las mayores verg&uuml;enzas hist&oacute;ricas de la Espa&ntilde;a contempor&aacute;nea. El &uacute;ltimo Gobierno de Franco, traicionando la promesa que hab&iacute;a hecho a los habitantes del territorio y el reiterado compromiso adquirido ante las Naciones Unidas, cedi&oacute; la administraci&oacute;n colonial del S&aacute;hara occidental a Marruecos y Mauritania a partir del 27 de febrero de 1976, haciendo imposible con ello el ejercicio del derecho a la autodeterminaci&oacute;n del pueblo saharaui.</p> <p>Desde entonces el S&aacute;hara sigue siendo el &uacute;ltimo territorio africano pendiente de descolonizar y el problema se ha enquistado convirti&eacute;ndose, primero, en una guerra entre Marruecos y los saharauis &mdash;Mauritania fue pronto derrotada por &eacute;stos&mdash; y luego en un problema end&eacute;mico con negativas consecuencias para todas las partes implicadas: para Marruecos, a quien la comunidad internacional niega la legitimidad de su ocupaci&oacute;n militar; para las Naciones Unidas, incapaces de resolver el entuerto; para Espa&ntilde;a porque, lejos de haberse librado del mismo, el contencioso sigue envenenando las relaciones con su vecino meridional; y, por supuesto, para el pueblo saharaui, separado de su patria por un muro tan inhumano como lo fue el de Berl&iacute;n y lo es el de Cisjordania, y obligado a un interminable y desesperanzado exilio.</p> <p>El autor vivi&oacute; como periodista y desde el propio S&aacute;hara los momentos clave de aquellos hechos y relata lo ocurrido con la viveza del que ha sido testigo presencial, e incluso involuntario protagonista, de acontecimientos hist&oacute;ricos.</p> <p>Un testimonio de primera mano a cargo de alguien que estuvo all&iacute; y que, al cabo de 35 a&ntilde;os, nos desvela, por vez primera, la aut&eacute;ntica realidad de lo que sucedi&oacute; aquel oto&ntilde;o de 1975.</p>
  • <p>Secesionismo, independentismo, separatismo, nacionalismo sin Estado... Desde que, hace medio siglo, los estados de &Aacute;frica se independizaron de las metr&oacute;polis europeas, varios movimientos secesionistas han cuestionado la validez de sus fronteras. Este libro presenta trece casos muy diferentes que nos permiten reflexionar sobre la pluralidad y la complejidad de sentimientos nacionales en el continente africano: S&aacute;hara Occidental y Marruecos, tuaregs en N&iacute;ger, Casamance y Senegal, sur de Nigeria, Camer&uacute;n Meridional, Cabinda y Angola, Caprivi y Namibia, Barotseland y Zambia, Katanga y R.D. Congo, Ruwenzururu (Uganda y R.D. Congo), Sud&aacute;n Meridional, Somaliland y Eritrea.</p> <p>&iquest;Cu&aacute;les son los or&iacute;genes de las reivindicaciones independentistas? &iquest;Cu&aacute;les son las principales causas hist&oacute;ricas, pol&iacute;ticas, econ&oacute;micas y culturales que hacen que dichos conflictos sean tan duraderos? &iquest;C&oacute;mo se organizan dichos movimientos? &iquest;Cu&aacute;l es su situaci&oacute;n pol&iacute;tica en la actualidad? &iquest;Cu&aacute;l es el papel de las &eacute;lites locales y los l&iacute;deres religiosos en estos conflictos? &iquest;Y el de la di&aacute;spora? &iquest;Por qu&eacute;, a menudo, los acuerdos de paz entre ambos contendientes acaban siendo papel mojado? &iquest;Y c&oacute;mo vive el ciudadano de a pie esta situaci&oacute;n? &iquest;C&oacute;mo se avecina la situaci&oacute;n pol&iacute;tica en dichas zonas en un futuro inmediato?</p> <p>Varios investigadores de contrastada reputaci&oacute;n internacional responden a &eacute;stas y a muchas m&aacute;s cuestiones para confeccionar uno de los libros m&aacute;s s&oacute;lidos que se han publicado en los &uacute;ltimos a&ntilde;os en Europa sobre el secesionismo en el &Aacute;frica actual.</p>
  • <p>La nit del 19 de maig de 1972 un grup de joves a la punta oest de la Diagonal de Barcelona distreu una parella de vigilants. En aquells moments, explota una bomba sota les columnes del monument A los ca&iacute;dos. El soroll travessa tota la ciutat. L&rsquo;endem&agrave;, els feixistes hi posen flors mentre exigeixen detencions i m&agrave; dura. La bomba, la pedra esmicolada, &eacute;s l&rsquo;expressi&oacute; d&rsquo;un poble enva&iuml;t, executat, silenciat. Un poble que expressa de manera contundent el f&agrave;stic, la r&agrave;bia i els anhels.</p> <p>Aquesta obra ens explica la trepidant hist&ograve;ria del Front d&rsquo;Alliberament Catal&agrave;. En el seu si, un grup de joves s&rsquo;aboca a la lluita clandestina sense esperar res de concret: desitjant nom&eacute;s la llibertat. Un grup que ser&agrave; perseguit, jutjat i dispersat. Que patir&agrave; la tortura, la pres&oacute;, la tra&iuml;ci&oacute; i l&rsquo;exili. Un grup, una veu, que cridar&agrave; a trav&eacute;s d&rsquo;atemptats contra s&iacute;mbols feixistes la seva convicci&oacute; en una Catalunya lliure i igualit&agrave;ria. Que pensar&agrave; en el Maci&agrave; que intent&agrave; alliberar Catalunya i en el Companys que la voldr&agrave; sobirana; i somiar&agrave; en la independ&egrave;ncia, com tants altres abans i despr&eacute;s. Aquesta &eacute;s la seva cr&ograve;nica. S&iacute;, no hi ha dubte que la hist&ograve;ria pot ser vibrant.</p> <p>Aquest llibre d&oacute;na veu a una lluita tants cops silenciada. Deixeu-vos submergir en la clandestinitat de la m&agrave; dels mateixos que la van patir. La lluita armada a Catalunya exist&iacute;. El FAC n&rsquo;&eacute;s el millor testimoni.</p>
  • EPOCA

    14,00
    <p>Durant la d&egrave;cada dels setanta, en el decurs dels darrers anys de la dictadura i al llarg del proc&eacute;s de transici&oacute; que es clogu&eacute; amb la reforma pol&iacute;tica espanyola i la mutaci&oacute; del r&egrave;gim franquista en una monarquia parlament&agrave;ria, una colla d&rsquo;activistes independentistes catalans organitzaren la resist&egrave;ncia armada al r&egrave;gim i al pacte de ren&uacute;ncies i claudicacions posterior, amb la constituci&oacute; d&rsquo;una organitzaci&oacute; militar clandestina i secreta, disposada a actuar al servei del pa&iacute;s quan els seus serveis fossin requerits.</p> <p>El grup que en una de les r&agrave;tzies repressives de qu&egrave; fou objecte va ser batejat per la policia espanyola amb el nom d&rsquo;Ex&egrave;rcit Popular Catal&agrave; (EPOCA), suposava el nexe de continu&iuml;tat hist&ograve;rica entre el vell separatisme resistent, bastit durant el primer ter&ccedil; de segle XX, amb l&rsquo;oposici&oacute; antifranquista i el nou independentisme modern que s&rsquo;estaven gestant, gr&agrave;cies a la influ&egrave;ncia dels moviments d&rsquo;alliberament nacional, que arreu del planeta emprenien el cam&iacute; de la lluita anticolonialista i antiimperialista.</p> <p>Amb <em>EPOCA, l&rsquo;ex&egrave;rcit a l&rsquo;ombra</em>, Edicions el Jonc pret&eacute;n recuperar la hist&ograve;ria oblidada d&rsquo;aquella colla d&rsquo;activistes que van lliurar-se a la causa de la just&iacute;cia i de l'alliberament dels Pa&iuml;sos Catalans, situant la seva lluita, despr&eacute;s de molts anys d&rsquo;ostracisme, al lloc que pertoca en la mem&ograve;ria col&middot;lectiva del pa&iacute;s.</p>
Ir a Arriba