decolonial

  • <p>A trav&eacute;s de la construcci&oacute; de la noci&oacute; de &laquo;drets de les dones&raquo;, s&rsquo;ha constitu&iuml;t en les &uacute;ltimes d&egrave;cades un feminisme oficial i institucional la pr&agrave;ctica del qual ha contribu&iuml;t de manera destacada a noves din&agrave;miques de racisme, classisme, conquesta i dominaci&oacute;. &Eacute;s el que Fran&ccedil;oise Verg&egrave;s anomena com a &laquo;feminisme civilitzatori&raquo;, conformat per un discurs i una l&ograve;gica que identifica l&rsquo;alliberament femen&iacute; amb la integraci&oacute; i l&rsquo;adopci&oacute; dels valors d&rsquo;una abstracta &laquo;cultura occidental&raquo; en qu&egrave; el patriarcat seria suposadament menys patriarcal que en altres societats essencialment incapacitades per assumir la llibertat de les dones.</p> <p>Mitjan&ccedil;ant ideals pretesament il&middot;lustrats, democr&agrave;tics i laics, aquest corrent ha construit una mirada altament funcional per al manteniment i l&rsquo;aprofundiment de diferents relacions de poder en el context de la globalitzaci&oacute;. Ha servit per infantilitzar i inferioritzar les dones migrants i racialitzades, convertides en objecte de tutela per part de les seves germanes blanques; per estigmatitzar com a potencialment perillosos als homes amb el color, l&rsquo;origen o la religi&oacute; equivocada; i per justificar tant guerres com circuits de colonitzaci&oacute; tova mitjan&ccedil;ant la cooperaci&oacute; internacional, en qu&egrave; les dones del Sud Global han estat la gran causa civilitzadora.</p> <p><em>Un feminisme descolonial</em> denuncia que aix&ograve; ha posat en perill el projecte pol&iacute;tic del feminisme, reduint el seu paper i el de les dones a un mer grup d&rsquo;inter&egrave;s en el qual nom&eacute;s t&eacute; veu una minoria privilegiada. Davant d&rsquo;aix&ograve;, Fran&ccedil;oise Verg&egrave;s proposa un projecte transformador on l&rsquo;emancipaci&oacute; de les dones &eacute;s inseparable de la transformaci&oacute; de tota la societat i sobretot de les lluites contra el racisme, el classisme i les m&uacute;ltiples relacions de colonialitat.</p> <p>En una reflexi&oacute; en qu&egrave; es pot palpar la r&agrave;bia per les diferents formes d&rsquo;injust&iacute;cia que patim i la intel&middot;lig&egrave;ncia de qui sap que nom&eacute;s ens pot alliberar el q&uuml;estionament te&ograve;ric, pr&agrave;ctic i pol&iacute;tic de les categories constructores d&rsquo;inferioritat, teniu a les vostres mans un dels textos m&eacute;s potents i engrescadors que s&rsquo;han escrit en els &uacute;ltims anys.</p> <p>&nbsp;</p>
  • <p>El presente libro es un compendio de la evoluci&oacute;n que han sufrido el pensamiento y la metodolog&iacute;a de su autor, y con ello, el propio concepto y contenido del pensamiento decolonial. En sus distintos cap&iacute;tulos, se puede comprobar la importancia que tuvo el movimiento antiimperialista y el pensamiento de los autores afro-caribe&ntilde;ios en el or&iacute;gen de los estudios poscoloniales, para luego pasar a las matizaciones y cambios que se fueron produciendo en ellos con el paso de los a&ntilde;os.</p> <p>El &uacute;ltimo bloque, &quot;Crisis de la modernidad colonial y conciencia antisist&eacute;mica&quot;, se centra en lo acontecido en los tiempos m&aacute;s recientes, con la quiebra del paradigma de la Modernidad occidental (y, por consiguiente, de la hegemon&iacute;a estadounidense y del sistema neoliberal) para abrir paso a las distintas alternativas que se han ido forjando en este tiempo, con especial atenci&oacute;n a la experiencia latinoamericana.</p> <p>A lo largo de sus p&aacute;ginas el lector se encontrar&aacute; con uno de los pensadores m&aacute;s importantes e impactantes de la llamada teor&iacute;a decolonial latinoamericana y caribe&ntilde;a, adem&aacute;s de figura clave de los movimientos antiimperialistas y decoloniales en el siglo XXI, y un te&oacute;rico fundamental para comprender las luchas antirracistas desarrolladas por diferentes comunuidades, minor&iacute;as y pueblos a lo largo y ancho del planeta.</p>
  • <p>El llenguatge oficial sobre la igualtat homes-dones &eacute;s un repertori de viol&egrave;ncies: assetjament, violaci&oacute;, maltractament, feminicidi. Aquestes paraules designen una cruel realitat. Per&ograve; no en dissimulen una altra? La de les viol&egrave;ncies que es cometen amb la complicitat de l&rsquo;Estat. En aquesta obra, Fran&ccedil;oise Verg&egrave;s denuncia la tend&egrave;ncia securit&agrave;ria de la lluita contra el sexisme. En focalitzar-nos sobre els &laquo;homes violents&raquo;, eludim preguntar-nos sobre els or&iacute;gens d&rsquo;aquesta viol&egrave;ncia. Per a l&rsquo;autora, no hi ha cap dubte: el capitalisme racial, els populismes ultraconservadors, la destrucci&oacute; dels pa&iuml;sos del Sud per les guerres i els saqueigs imperialistes, els milions de persones exiliades i la recrudesc&egrave;ncia carcer&agrave;ria posen les masculinitats al servei d&rsquo;una pol&iacute;tica de mort. Contra l&rsquo;esperit del temps, Fran&ccedil;oise Verg&egrave;s ens insta a rebutjar l&rsquo;obsessi&oacute; punitiva de l&rsquo;Estat, en benefici d&rsquo;una just&iacute;cia reparadora.</p> <p>&laquo;Davant d&rsquo;aquesta allau de viol&egrave;ncies sist&egrave;miques, als mecanismes i als discursos estatals de &laquo;protecci&oacute;&raquo; els costa dissimular les l&ograve;giques de racialitzaci&oacute; que els sustenten. N&rsquo;hi ha prou de figurar-se la dist&agrave;ncia infranquejable entre, d&rsquo;una banda, la inflaci&oacute; dels discursos sobre la protecci&oacute; de les dones i de la gent m&eacute;s vulnerable i, de l&rsquo;altra, les mesures i les lleis que incrementen brutalment la precarietat i la viol&egrave;ncia institucional. Aquests contrastos tracen una frontera entre qui pot i ha de ser protegit i qui no pot o no ha de ser-ho. Aquesta divisi&oacute; entre una humanitat que tindria dret a la protecci&oacute; i una altra que en pot ser exclosa (gaireb&eacute; per natura) continua sent, per a mi, una divisi&oacute; tangible, organitzadora del m&oacute;n social. Parlar de protegir les dones de les viol&egrave;ncies sist&egrave;miques no es pot concebre d&rsquo;acord amb un plantejament binari, de dones v&iacute;ctimes i homes botxins, en qu&egrave; es tractaria de confiar el rol de protector a l&rsquo;estat mascle, violador, at&egrave;s que els feminicidis s&oacute;n l&rsquo;expressi&oacute; &uacute;ltima d&rsquo;un cont&iacute;nuum de poder que comen&ccedil;a per la imposici&oacute; de les desigualtats socials i econ&ograve;miques, l&rsquo;assetjament sexual, les viol&egrave;ncies sexuals i les representacions sexistes que estructuren l&rsquo;imaginari social i l&rsquo;espai p&uacute;blic&raquo;.</p>
Ir a Arriba