Feminisme

  • <p>El relat m&eacute;s popular sobre la transsexualitat ha assenyalat que el malestar que tenim resideix en el nostre cos i que la soluci&oacute; &eacute;s transformar-lo. Tanmateix, altres veus han volgut impugnar aquest relat amb noves preguntes: i si l&rsquo;origen del nostre malestar no estigu&eacute;s al nostre cos?, continuar&iacute;a el remei trobant-se al cos? Trobar una resposta a aquestes q&uuml;estions &eacute;s un exercici col&middot;lectiu que fa d&egrave;cades que s&rsquo;est&agrave; forjant. Aquest llibre &eacute;s part d&rsquo;aquest exercici, de la batalla per guanyar el relat sobre l&rsquo;origen del malestar de les persones trans i aix&iacute; despla&ccedil;ar el discurs del cos equivocat per proporcionar una altra proposta. O, dit d&rsquo;una altra manera: aquests cossos nostres, que ens van dir que estaven equivocats, volem reconquerir-los.</p>
  • <p>Quan Carla ingressa a l&rsquo;UCI el m&oacute;n que coneixia sembla haver-se enfonsat. O, almenys, aix&ograve; &eacute;s el que sembla. Ella i les seues amigues d&rsquo;institut viuen enfrontant-se als seus propis fantasmes. La passi&oacute; per la m&uacute;sica les ha unit en la creaci&oacute; d&rsquo;un grup de rock. I a colp de can&ccedil;ons aprenen a sentir-se vives. Per&ograve; no &eacute;s f&agrave;cil. Els prejudicis i els entrebancs es multipliquen per totes bandes. Encara que elles no cediran. I seguiran avan&ccedil;ant per la corda fluixa entre l&rsquo;euf&ograve;ria i la trag&egrave;dia.</p> <p>A <em>Amb fil de seda</em>, Muriel Villanueva ens captiva amb la hist&ograve;ria d&rsquo;un grup de m&uacute;sica format per unes joves disposades a no rendir-se. Una hist&ograve;ria vibrant sobre com una caiguda al buit, un trasllat, una separaci&oacute;, una mort imminent, la pressi&oacute; est&egrave;tica i el q&uuml;estionament del propi g&egrave;nere ajunten quatre joves que troben en l&rsquo;art el llenguatge amb qu&egrave; entendre&rsquo;s. Un viatge per una revoluci&oacute; interna de dimensi&oacute; coral, adolescent, rural i amorosa que cavalca sobre la imparable onada de la creativitat.</p>
  • <p>Aquesta no &eacute;s una hist&ograve;ria de fades, sin&oacute; una de bruixes i resist&egrave;ncies, a l&rsquo;origen de la qual trobem el genocidi, l&rsquo;assetjament i el control disciplinari dels cossos de milers de dones a Europa, l'&Agrave;frica, l'&Agrave;sia i Am&egrave;rica.</p> <p>Algunes de les moltes lli&ccedil;ons pol&iacute;tiques que podem extreure de Caliban i la bruixa s&oacute;n la implantaci&oacute; d'una nova divisi&oacute; sexual del treball, la desmitificaci&oacute; de la foscor de l'edat mitjana o la diluci&oacute; de les pr&agrave;ctiques socials basades en els b&eacute;ns comunals per part d'un capitalisme embrionari.</p> <p>Tant la transformaci&oacute; del model productiu com el fen&ograve;men incipient d'acumulaci&oacute; de riquesa van desembocar en un canvi d'ordre social que va &laquo;naturalitzar&raquo; la viol&egrave;ncia cap a les dones, alhora que les arraconava a l'espai dom&egrave;stic. A partir d'una profunda investigaci&oacute; hist&ograve;rica, Federici ens ensenya els or&iacute;gens del m&oacute;n en qu&egrave; vivim, un m&oacute;n on les viol&egrave;ncies dels sistemes capitalista, patriarcal i colonial continuen vigents i ens demostren que la ca&ccedil;a de bruixes i els seus efectes hist&ograve;rics es cronifiquen fins als nostres dies.</p>
  • <p>El Despertar, publicat el 1899 als Estats Units va provocar un esc&agrave;ndol considerable i un rebuig generalitzat. El llibre presenta una dona de bona fam&iacute;lia volent ser alguna cosa m&eacute;s que muller i mare. Una cosa inaudita. Kate Chopin, l&rsquo;autora, va morir al cap de cinc anys de la seva publicaci&oacute; sense haver escrit gaireb&eacute; res m&eacute;s. El llibre va ser redescobert per acad&egrave;mics als anys seixanta, moment en que la societat Nord Americana estava experimentant canvis socials radicals. El 1964 el llibre era impr&egrave;s novament i es publicava la primera biografia completa de l&rsquo;autora; a principis dels anys 70 era un cl&agrave;ssic feminista; a finals de segle era, simplement, un cl&agrave;ssic de la literatura. Des d&rsquo;aleshores ha estat tradu&iuml;t a dotzenes de lleng&uuml;es i convertit en pel&middot;l&iacute;cula dues vegades. Tot i que El despertar va destruir la carrera de Chopin com escriptora, tamb&eacute; en va assegurar el seu llegat literari.</p> <p>&nbsp;</p> <p>&ldquo;Edna es va quedar a la galeria frontal mentre ell marxava de casa, i va trencar, absent, uns quants brins del llessam&iacute; que creixia enfilat en una tanca de reixeta. Va olorar les flors i se les va encastar al pit del seu vestit blanc. Els nens arrossegaven pel caminet un carret&oacute; petit, que havien omplert de troncs i branques. La quarterona els seguia amb passes r&agrave;pides, i havia assumit per a l&rsquo;ocasi&oacute; una animaci&oacute; i una celeritat fict&iacute;cies. Un venedor de fruita lloava la seva mercaderia al carrer.</p> <p>Edna mirava directament al seu davant amb una expressi&oacute; abstreta a la cara. No li interessava res del seu voltant. El carrer, els nens, el venedor de fruita, les flors que creixien al dessota dels seus ulls, tot era part indestriable d&rsquo;un m&oacute;n estrany que de sobte havia esdevingut antag&ograve;nic.&rdquo;</p>
  • <p>El moviment de dones del Kurdistan &eacute;s al centre d&rsquo;un dels experiments revolucionaris m&eacute;s emocionants del m&oacute;n: Rojava. Format durant d&egrave;cades de lluita, i m&eacute;s recentment, en la lluita contra l&rsquo;Estat Isl&agrave;mic, Rojava encarna un comprom&iacute;s radical amb l&rsquo;ecologia, la democr&agrave;cia i l&rsquo;alliberament de les dones. Per&ograve; mentre que proliferen imatges impactants de dones kurdes en uniforme de combat, continua sense haver-hi un coneixement real del moviment de dones.</p> <p>Desmuntant els marcs orientalistes superficials imperants, Dilar Dirik, en canvi, ofereix un informe emp&iacute;ricament ric del moviment de dones del Kurdistan. Valent-se d&rsquo;una recerca original i treball de camp etnogr&agrave;fic, fa una enquesta dels or&iacute;gens hist&ograve;rics del moviment, l&rsquo;evoluci&oacute; ideol&ograve;gica i la pr&agrave;ctica pol&iacute;tica durant els &uacute;ltims quaranta anys.</p> <p>Dirik, que va m&eacute;s enll&agrave; de les idees abstractes, situa la cultura i ideologia del moviment en la feina concreta que fa per a la revoluci&oacute; de les dones aqu&iacute; i ara. Emportant-se el lector des dels campaments de la guerrilla a la muntanya fins a les acad&egrave;mies de dones radicals i als camps de refugiats autoorganitzats, els lectors d&rsquo;arreu del m&oacute;n poden implicar-se en la revoluci&oacute; del Kurdistan, tant de manera te&ograve;rica com pr&agrave;ctica, com una pedra de toc vital en la lluita m&eacute;s &agrave;mplia per un internacionalisme antifeixista, anticapitalista i feminista militant.</p>
  • <p>El llibre que teniu a les vostres mans no &eacute;s fruit d'una idea premeditada ni definida des d'uns inicis. Temps enrere sorg&iacute; dins del nostre colElectiu l'inter&egrave;s d'indagar i reflexionar sobre el tema de dona i treball. D'una banda ens trob&agrave;vem fent una campanya contra la multinacional t&egrave;xtil Inditex; mentre organitz&agrave;vem un cicle de projeccions per visualitzar i debatre la situaci&oacute; de la dona en relaci&oacute; al treball en diferents contextos socials, hist&ograve;rics i pol&iacute;tics; al mateix temps que a nivell intern ten&iacute;em varis debats sobre aquesta tem&agrave;tica. Tant les reflexions internes com les diferents experi&egrave;ncies que an&agrave;vem tenint, ens crearen m&eacute;s dubtes i m&eacute;s inquietuds, alhora que ens motivaren a profunditzar en aquest tema.</p>
Ir a Arriba