-
<p>Aquesta no és una història de fades, sinó una de bruixes i resistències, a l’origen de la qual trobem el genocidi, l’assetjament i el control disciplinari dels cossos de milers de dones a Europa, l'Àfrica, l'Àsia i Amèrica.</p> <p>Algunes de les moltes lliçons polítiques que podem extreure de Caliban i la bruixa són la implantació d'una nova divisió sexual del treball, la desmitificació de la foscor de l'edat mitjana o la dilució de les pràctiques socials basades en els béns comunals per part d'un capitalisme embrionari.</p> <p>Tant la transformació del model productiu com el fenòmen incipient d'acumulació de riquesa van desembocar en un canvi d'ordre social que va «naturalitzar» la violència cap a les dones, alhora que les arraconava a l'espai domèstic. A partir d'una profunda investigació històrica, Federici ens ensenya els orígens del món en què vivim, un món on les violències dels sistemes capitalista, patriarcal i colonial continuen vigents i ens demostren que la caça de bruixes i els seus efectes històrics es cronifiquen fins als nostres dies.</p> -
<p>El llibre que teniu a les vostres mans no és fruit d'una idea premeditada ni definida des d'uns inicis. Temps enrere sorgí dins del nostre colElectiu l'interès d'indagar i reflexionar sobre el tema de dona i treball. D'una banda ens trobàvem fent una campanya contra la multinacional tèxtil Inditex; mentre organitzàvem un cicle de projeccions per visualitzar i debatre la situació de la dona en relació al treball en diferents contextos socials, històrics i polítics; al mateix temps que a nivell intern teníem varis debats sobre aquesta temàtica. Tant les reflexions internes com les diferents experiències que anàvem tenint, ens crearen més dubtes i més inquietuds, alhora que ens motivaren a profunditzar en aquest tema.</p> -
<p>El relat més popular sobre la transsexualitat ha assenyalat que el malestar que tenim resideix en el nostre cos i que la solució és transformar-lo. Tanmateix, altres veus han volgut impugnar aquest relat amb noves preguntes: i si l’origen del nostre malestar no estigués al nostre cos?, continuaría el remei trobant-se al cos? Trobar una resposta a aquestes qüestions és un exercici col·lectiu que fa dècades que s’està forjant. Aquest llibre és part d’aquest exercici, de la batalla per guanyar el relat sobre l’origen del malestar de les persones trans i així desplaçar el discurs del cos equivocat per proporcionar una altra proposta. O, dit d’una altra manera: aquests cossos nostres, que ens van dir que estaven equivocats, volem reconquerir-los.</p> -
<p>El Despertar, publicat el 1899 als Estats Units va provocar un escàndol considerable i un rebuig generalitzat. El llibre presenta una dona de bona família volent ser alguna cosa més que muller i mare. Una cosa inaudita. Kate Chopin, l’autora, va morir al cap de cinc anys de la seva publicació sense haver escrit gairebé res més. El llibre va ser redescobert per acadèmics als anys seixanta, moment en que la societat Nord Americana estava experimentant canvis socials radicals. El 1964 el llibre era imprès novament i es publicava la primera biografia completa de l’autora; a principis dels anys 70 era un clàssic feminista; a finals de segle era, simplement, un clàssic de la literatura. Des d’aleshores ha estat traduït a dotzenes de llengües i convertit en pel·lícula dues vegades. Tot i que El despertar va destruir la carrera de Chopin com escriptora, també en va assegurar el seu llegat literari.</p> <p> </p> <p>“Edna es va quedar a la galeria frontal mentre ell marxava de casa, i va trencar, absent, uns quants brins del llessamí que creixia enfilat en una tanca de reixeta. Va olorar les flors i se les va encastar al pit del seu vestit blanc. Els nens arrossegaven pel caminet un carretó petit, que havien omplert de troncs i branques. La quarterona els seguia amb passes ràpides, i havia assumit per a l’ocasió una animació i una celeritat fictícies. Un venedor de fruita lloava la seva mercaderia al carrer.</p> <p>Edna mirava directament al seu davant amb una expressió abstreta a la cara. No li interessava res del seu voltant. El carrer, els nens, el venedor de fruita, les flors que creixien al dessota dels seus ulls, tot era part indestriable d’un món estrany que de sobte havia esdevingut antagònic.”</p> -
<p>Les raons que van portar a exercir la lluita armada a Euskal Herria no són més legítimes que les raons de la lluita armada contra el patriarcat. No obstant això, la lluita contra el patriarcat s'ha d'armar amb pedagogia, amb dolçor i maternitat, al contrari de la lluita contra l'Estat i el capitalisme. </p> <p>Des de la perspectiva patriarcal, l'Estat sembla ser l'enemic o la institució principal que exerceix violència. Per això mateix, la gent que lluita contra l'Estat són gudaris. En canvi, les dones que lluitem contra el patriarcat, som putes, traïdores, enemigues, convertides, burgeses o espanyoles. No som gudaris. Doncs ja n'hi ha prou. </p> -
<p>Quan Carla ingressa a l’UCI el món que coneixia sembla haver-se enfonsat. O, almenys, això és el que sembla. Ella i les seues amigues d’institut viuen enfrontant-se als seus propis fantasmes. La passió per la música les ha unit en la creació d’un grup de rock. I a colp de cançons aprenen a sentir-se vives. Però no és fàcil. Els prejudicis i els entrebancs es multipliquen per totes bandes. Encara que elles no cediran. I seguiran avançant per la corda fluixa entre l’eufòria i la tragèdia.</p> <p>A <em>Amb fil de seda</em>, Muriel Villanueva ens captiva amb la història d’un grup de música format per unes joves disposades a no rendir-se. Una història vibrant sobre com una caiguda al buit, un trasllat, una separació, una mort imminent, la pressió estètica i el qüestionament del propi gènere ajunten quatre joves que troben en l’art el llenguatge amb què entendre’s. Un viatge per una revolució interna de dimensió coral, adolescent, rural i amorosa que cavalca sobre la imparable onada de la creativitat.</p> -
<p>El moviment de dones del Kurdistan és al centre d’un dels experiments revolucionaris més emocionants del món: Rojava. Format durant dècades de lluita, i més recentment, en la lluita contra l’Estat Islàmic, Rojava encarna un compromís radical amb l’ecologia, la democràcia i l’alliberament de les dones. Però mentre que proliferen imatges impactants de dones kurdes en uniforme de combat, continua sense haver-hi un coneixement real del moviment de dones.</p> <p>Desmuntant els marcs orientalistes superficials imperants, Dilar Dirik, en canvi, ofereix un informe empíricament ric del moviment de dones del Kurdistan. Valent-se d’una recerca original i treball de camp etnogràfic, fa una enquesta dels orígens històrics del moviment, l’evolució ideològica i la pràctica política durant els últims quaranta anys.</p> <p>Dirik, que va més enllà de les idees abstractes, situa la cultura i ideologia del moviment en la feina concreta que fa per a la revolució de les dones aquí i ara. Emportant-se el lector des dels campaments de la guerrilla a la muntanya fins a les acadèmies de dones radicals i als camps de refugiats autoorganitzats, els lectors d’arreu del món poden implicar-se en la revolució del Kurdistan, tant de manera teòrica com pràctica, com una pedra de toc vital en la lluita més àmplia per un internacionalisme antifeixista, anticapitalista i feminista militant.</p>
CONSULTA CONDICIONES DE DISTRIBUCIÓN!ENVÍOS GRATIS A PARTIR DE 60€HAZTE VÍRICA Y APOYA EL PROYECTO APROVECHA AHORA PARA REALIZAR TU PEDIDO
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Proyecto financiado por
la Dirección General del Libro, del Cómic y la Lectura, Ministerio de Cultura
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Proyecto financiado por
la Dirección General del Libro, del Cómic y la Lectura, Ministerio de Cultura