-
<p>La Sand, una pintora, és a casa quan truca una dona amb qui havia coincidit a la universitat. Li explica una experiència trascendental que ha viscut i acut a ella per la facilitat que tenia d’aprofundir en els significats de les coses, sobretot d’allò ocult, com en els poemes… Però la Sand no pot ocupar-se d’això, abans sí que creia en el valor de les paraules, tanmateix, amb el seu pare ingressat, ara només pot pensar en no contagiar-se per poder anar-lo a visitar. En una altra època, una nena, la millor en el seu ofici, hereta la ferreria de la família que l’acull quan moren per tuberculosi.</p> <p>Ali Smith connecta dues històries per formular preguntes sobre el nostre present, conèixer el passat, i mirar el futur.</p> -
<p>Vic Moliner construeix un camí poètic entre la quietud continguda de l’aigua i el viure accelerat que tan sovint ens priva d’aturar-nos a mirar, a escoltar, a preguntar-nos qui som, per què som aquí. Un torrent que, malgrat que resta retingut per moltes preses construïdes sempre amb pressa, troba les esquerdes per seguir el seu curs, desbordant fins i tot la paraula escrita amb les cançons del seu disc <em>Foc i endreces</em> que hi trobareu enllaçades. El debut en paper d’una veu que combina amb delicadesa la musicalitat del ritme de la natura amb la potència de la paraula condensada.</p> -
<p>Kannjawou' és una paraula criolla haitiana per a una celebració espectacular. I això és precisament el que és aquest llibre: un jubileu de totes les coses haitianes: les alegries i riqueses de la seva cultura i la tristesa de la seva història.</p> <p>Cinc joves a punt de ser adults somien en va amb un futur al miserable barri de la rue de l'Enterrement, prop del gran cementiri on fins i tot els morts han de lluitar per trobar un lloc. Davant la violència de les relacions socials i els danys causats per dècades d'ocupació militar-humanitària al seu país sota el control de la comunitat internacional, el seu únic mitjà de subsistència és la fantasia de revolucions improbables, els ensenyaments del "petit professor" i la seva vasta biblioteca, o les ordres de ma Jeanne, ferotge guardià de les regles elementals de la humanitat, regles que els rics i els representants intercanviables de les ONG planetàries ignoren alegrement.</p> <p>A aquests darrers, al vespre, els agrada desplomar-se al “Kannjawou”, un bar local tan pintoresc com autèntic als ulls dels visitants desinhibits que estan sobreentrenats a apartar la mirada decididament de l'infern normal que viu un poble simplement ocupat en no morir. A la cultura popular d'Haití, la paraula "kannjawou" designa originàriament celebració, compartir. Però en quines celebracions pensar quan el patiment, que fa envellir massa ràpid, porta a la resignació fins al punt de destruir la solidaritat de les primeres comunitats?</p> <p>Evocant de manera brillant la dimensió combativa de la qual tota la seva obra porta el rastre ardent, Lyonel Trouillot escenifica a Kannjawou la tragèdia d'un Haití que, sota el domini de qüestions que no li són pròpies, presa d'ostatge per les desigualtats, els jocs de poder i la precarietat, deriva en la seva pròpia història, privada de qualsevol projecte col·lectiu redemptor.</p> <p>«Una novel·la notable sobre Haití, el poder de les paraules i la inutilitat de la història.» – Adam Hocker.</p> -
<p>«Hermann, penso destruir el vostre Imperi.» Han passat més de set-cents anys des del final de la Guerra dels Vint Anys i el món està sota el control d’Alemanya i el Japó, dues potències feixistes. En aquest nou ordre mundial, les dones viuen en barris segregats que funcionen com a granges de reproducció. L’Alfred, un anglès, es retroba a Alemanya amb en Hermann, un pagès nazi analfabet. L’atzar farà que es creuin amb el Cavaller Von Hess, amb qui mantindran una sèrie de converses clandestines que encendran l’espurna de la revolta contra el règim nazi.</p> <p>Katharine Burdekin va escriure aquesta distopia antiimperialista i antifeixista el 1937 anticipant-se a una Segona Guerra Mundial que podien guanyar els nazis. És un text fonamental per a la ficció especulativa i una denúncia desacomplexada del vincle indissociable entre el masclisme i l’extrema dreta. Així mateix, va avançar-se a autors com George Orwell o Margaret Atwood en les temàtiques que els van fer famosos.</p> <p>Burdekin alerta sobre els perills de la destrucció de la memòria històrica, del control social i de la segregació o de les conseqüències del feixisme i l’autoritarisme sobre les persones, l’educació i la cultura.</p> -
<p>Una història punyent sobre la immigració, la feminitat i el que significa ser nord-americà, amb el teló de fons dels Washington Heights de 1965, el cor del moviment pels drets civils.</p> <p>Ana Canción forma part de la primera onada de dominicans que arriba a Nova York, té quinze anys i està casada amb un home que no estima i que li dobla l’edat. El seu matrimoni ha de ser una oportunitat d’emigrar per a tota la família, però també es converteix en una presó per a la jove <em>Dominicana</em>.</p> <p>L’ocupació americana de la República Dominicana suposa un respir per a l’Ana quan el seu marit ha de tornar per a protegir els béns de la seva família i la deixa sota la tutela del seu germà, d’esperit lliure, que permetrà a l’Ana imaginar la possibilitat d’un tipus de vida diferent. Quan el marit torni, es veurà obligada a decidir una vegada més entre el seu cor i el deure amb la seva família.</p> <p>«A través d'una novel·la amb tanta profunditat, bellesa i gràcia, nosaltres, com l'Ana, canviem per sempre» – Jacqueline Woodson, <em>Vanity Fair</em></p> -
<p>Una història sobre la majoria d'edat i una poderosa exploració de l'imperialisme cultural. <em>Neguit permanent</em> dibuixa el viatge de creixement personal de la Tambudzai en una nació també jove, Zimbàbue.</p> <p>Coincidint amb els darrers embats de les lluites contra el règim colonial de minoria blanca, la Tambudzai, una camperola de tretze anys, comença els estudis. Sobre l’esquena li reposen les esperances econòmiques d’una extensa estructura familiar patriarcal i, per dins, li crema el desig d'independència. La lluita de la Tambu per alliberar-se de les limitacions del seu poble i accedir a l’escola de la missió també és el retrat d’una nació que experimenta les tensions entre tradició i modernització, africanisme i europeisme, entre una situació tutelada i oprimida i una condició adulta i autònoma.</p> <p>«Som davant d’una de les obres més significatives de la literatura africana del segle XX.» —Wadzanai Mhute, <em>The New York Times</em></p> -
<p>Publicada per primer cop el 1915 i considerada pel mateix autor com la seva millor novel·la, <em>El bon soldat</em> és la història tràgica sobre la relació entre dues parelles. Ford Madox Ford posa damunt la taula molts dels aspectes que la societat de l'època pretenia amagar: l'angoixa provocada per la degeneració moral i física, la sexualitat... El relativisme i l'ambivalència que imperen en l'obra fan que la castedat i el llibertinatge semblin perfectament intercanviables en tot moment, tot és qüestionat i qüestionable. La riquesa de la seva prosa ha fet que se la consideri una de les novel·les més irresistibles i enlluernadores mai escrites sobre l'engany, el control, la infidelitat i l'amor no consumat.</p>
CONSULTA CONDICIONES DE DISTRIBUCIÓN!ENVÍOS GRATIS A PARTIR DE 60€HAZTE VÍRICA Y APOYA EL PROYECTO APROVECHA AHORA PARA REALIZAR TU PEDIDO
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Proyecto financiado por
la Dirección General del Libro, del Cómic y la Lectura, Ministerio de Cultura
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Proyecto financiado por
la Dirección General del Libro, del Cómic y la Lectura, Ministerio de Cultura