-
<p>“Les gravacions Maiakovski són la transcripció d’una conversa entre quatre de les sensuals muses del poeta, intercanvi que ofereix una radiografia de la vida de Maiakovski i, a través d’ell, d’una Rússia en plena ebullició. Les converses brillen plenes de malícia, gelosia, frases coents, mala intenció, passió i amor. Una manera extraordinària d’explorar el Futurisme, Vladímir Maiakovski, les seves muses, la Revolució Russa, fins i tot Pasternak.”—Garoupe</p> <p>“Abans de disparar-se al cor el 14 d’abril de 1930, Vladímir Maiakovski va estimar Lilia, Tatiana, Elly, Nora. A Les gravacions Maiakovski, Robert Littell les reuneix vint-i-tres anys després de la mort del poeta. Confronten els seus records, ofereixen detalls dels seus secrets més íntims amb el jove bolxevic que es va suïcidar als 36 anys, turmentat, dubtant entre moralitat i compromís. Les obsessions de Littell surten a la superfície en un llibre on les emocions, la intel·ligència, i una escriptura potent es combinen de manera extremadament</p> <p>suggestiva.” —Le Parisien</p> <p>Vladímir Maiakovski, (Geòrgia 1893 – Moscou 1930), poeta futurista rus radicalment compromès amb la innovació poètica i política. Implicat de ben jove amb els moviments socials contra el vell ordre imperial, aviat connecta la seva tasca poètica amb els seus ideals polítics. Esdevé famós per la seva obsessió a dur la poesia a les fàbriques on, a crits, recita els seus poemes als obrers. La seva poesia alterna llenguatge col·loquial i estils èpics refinats, juga amb els espais de la pàgina en blanc construint estructures verbals i visuals amb les paraules. S’implica de seguida amb la Revolució Russa i contribueix amb la seva poesia en la seva propaganda. La qualitat de la seva obra li permet superar l’estigma d’haver estat el poeta del règim bolxevic i perdurar en el temps com una de les grans veus poètiques del segle XX.</p> -
<p>En aquest fantàstic llibre Elsa Morante ens presenta Arturo i la petita illa de Pròixida, flotant, aliena al pas del temps, entre Nàpols i Ísquia. A mig camí entre la infantesa i l'adolescència, amb una prosa delicada i extremadament rica, Morante ens obre de bat a bat els porticons dels finestrals als turons coberts d'espígol batuts pel vent i als esculls de la rocalla que encerclen les cales i les platges de L'illa d'Arturo. Pròixida és el regne d'Arturo, el camp de batalla de les seves fantasies i el lloc on, de manera dolorosa, es farà home. Aquesta és una novel·la d'iniciació, de creixement, de transformació en què veiem a un nen que mentre confronta la bellesa dels paisatges, descobreix per primer cop la feixuguesa de la mort i l'embriaguesa de l'amor.</p> <p>«Als afores, pels tossals, la meva illa té uns camins solitaris vorejats de velles parets, les quals encerclen uns horts i unes vinyes que semblen jardins imperials. Compta també amb diverses platges de sorra clara i fina, i amb petites cales sembrades de còdols i de petxines, i amb nombrosos esculls verdejants. En els alts penya-segats, que dominen les aigües, fan niu les gavines i les tórtores salvatges, les quals, sobretot a primeres hores del matí, llancen llurs veus tristes o alegres. Allí, en dies de bonança, el mar és quiet i fresc i s'estén damunt la platja com una rosada. Ah! Ja no dic que voldria ser una gavina o un dofí! M'acontentaria amb ser una escórpora, que és el peix més lleig del mar, mentre pogués trobar-me allà i jugar en aquella aigua.»</p> -
<p>«Les presons són fetes per als qui roben i els qui maten, però quan mana el príncep Llimona, els qui roben i maten són a la seva cort i a la presó hi van els ciutadans honrats.»</p> <p>Amb motiu del centenari del geni de la imaginació, Gianni Rodari, publiquem una de les seves obres més populars i inoblidables: Les aventures d’en Cebeta. Una divertida faula contra les opressions protagonitzada per unes fruites i verdures entranyables. Amb l’objectiu d’alliberar el seu pare, empresonat injustament pel malvat Príncep Llimona, en Cebeta emprendrà una aventura trepidant aliant-se amb les criatures sotmeses per la reialesa. Seran capaces de derrotar totes juntes la supèrbia del poder? Amb la seva màgia eterna i universal, Gianni Rodari ens ofereix una lliçó emocionant sobre el bé i el mal i el poder de l’amistat, però també una finestra per a imaginar una societat més lliure i més justa per a tothom.</p> <p>Amb pròleg de Xavi Sarrià.</p> -
<p>En Els idus de març, amb una acumulació de fragments de cartes, informes, i dietaris, Thornton Wilder ens explica els darrers mesos de la vida de Juli Cèsar i de la República de Roma. Wilder amb una paciència de miniaturista, a poc a poc, ens va construint un trencaclosques ple de detalls que ens descriu les relacions humanes i polítiques que acabaren amb l’assassinat d’aquell que molts consideraven gairebé un déu vivent. Malgrat que el que ens construeix Wilder és una ficció, és remarcable com, utilitzant un format epistolar, per natura desmanegat i fraccionat, aconsegueix crear una història viva i intensa que reflexiona sobre la grandesa, l’ambició, els límits del poder i la fi dels somnis. Un clàssic inqüestionable de la literatura del segle vint.</p> <p>“Incloc en aquesta tramesa setmanal una mitja dotzena dels innombrables informes que, com a Pontífex Suprem, rebo dels àugurs, els endevins, els aeromàntics i els criadors de pollastres. Incloc també les ordres que he dictat per a la commemoració mensual de la Fundació de la Ciutat.</p> <p>¿Què hi puc fer? He heretat aquesta càrrega de superstició i d’absurditats. Governo una quantitat incomptable d’homes, però he de reconèixer que estic governat per ocells i tronades.”</p> <p>“Ja no sento cap compassió immediata quan em trobo una d’aquestes innombrables persones que arrosseguen al seu darrere una vida desgraciada. I de cap manera intento excusar-les quan veig que ja ho han fet elles mateixes, quan les veig assegudes en un tron imaginari de la seva creació, excusats, absolts, i llançant improperis contra el misteriós Destí que les ha maltractat, mentre s’exhibeixen com a víctimes en estat pur.”</p> -
<p>El huracán se acerca. Los diques de los Archivadores, ya por debajo del nivel del mar, no aguantarán mucho más. Hajira tiene 17 años, un pasado enturbiado, como el de tantos otros, por la Inundación, y una pistola. El huracán se acerca y ella, como todos sus vecinos, va a tener que elegir.</p> <p>El universo dibujado por Francisco Serrano en esta novela corta de ficción climática parece lejos del confortable presente occidental, pero algunos destellos (Benidorm bajo el mar, barcos de refugiados hundidos) nos recuerdan que el futuro está cerca. Hajira es un aviso a navegantes, pero también una invitación a la resistencia.</p> -
<p>Sobre las ruinas de un negocio de combustible unos europeos construyen un local al que llamaron Red Burdel y que altera la tranquilidad de un pequeño pueblo de la costa este de África. Los sucesivos conflictos de intereses y la expectación que genera el local permiten el desvelamiento de unas historias que conducen a un micromundo de mentiras y ocultamientos que sostenían unas vidas poéticamente apasionantes.</p> <p>¿Por qué escribo este libro? Yo respondería a la cuestión preguntando a mí vez por qué no escribirlo. Siendo escritor de Guinea Ecuatorial, lo más probable es que cualquier lector que me lea lo haga con la intención de encontrar respuestas a cuestiones planteadas desde la búsqueda de los elementos que definen la guineanidad. Pero es necesario recordar a los lectores que de vez en cuando me permito la licencia de eludir esta responsabilidad de cronista sobre lo guineano y doy satisfacción a las musas.</p> -
<p>A la rodalia del parc de les Buttes-Chaumeont de París, Vernon Subutex passa els dies amerat d’alcohol i desconnectat del món real. Allà conviu amb altres rodamons lluny de la seva antiga botiga de discos i sense ser conscient que s’ha convertit en una celebritat a Internet. Mentrestant, els seus antics amics de l’underground parisenc el busquen desesperadament. Tots volen conèixer els enregistraments que l’estrella de rock Alex Bleach li va deixar abans de morir.</p> <p>Multipremiada a França, aclamada per la premsa i el públic i seleccionada al premi Man Booker, la trilogia Vernon Subutex de Virginie Despentes ja és un autèntic fenomen literari a Europa. En aquest segon volum, l’autora de Teoria King Kong ens endinsa en la vibrant història d’uns personatges rebels i radicals que es menjaven el París dels anys vuitanta i que ara, en la maduresa, s’enfronten als efectes nefastos de la crisi social i econòmica. Una lectura absorbent, irònica i realista que examina la misoginia, la pornografia, la pobresa, la religió, la raça, el neofeixisme i les violències de gènere de les nostres societats.</p> -
<p>Estío es una antología de relatos que pueden enmarcarse en la ficción climática o clifi. Van desde futuros no tan improbables en la Península hasta universos (casi) irreconocibles. Los cuentos de Estío no son optimistas, pero tampoco se abandonan a la espera del apocalipsis. En él se dibuja un Levante arrasado por un misterioso accidente, las formas de autogestión surgidas tras un nuevo diluvio o una España transformada por las nuevas políticas ecofascistas. Pero también una historia inscrita en la más pura ciencia ficción cuyas heroínas deberán decidir entre el servicio a la comunidad y su propia supervivencia; e incluso un neowestern marcado por los conflictos migratorios. Estos relatos nos hacen imaginar lo inimaginable, y haciéndolo también nos despiertan: el fin del mundo no es un escenario aceptable, aún tenemos tiempo.</p> -
<p>El Despertar, publicat el 1899 als Estats Units va provocar un escàndol considerable i un rebuig generalitzat. El llibre presenta una dona de bona família volent ser alguna cosa més que muller i mare. Una cosa inaudita. Kate Chopin, l’autora, va morir al cap de cinc anys de la seva publicació sense haver escrit gairebé res més. El llibre va ser redescobert per acadèmics als anys seixanta, moment en que la societat Nord Americana estava experimentant canvis socials radicals. El 1964 el llibre era imprès novament i es publicava la primera biografia completa de l’autora; a principis dels anys 70 era un clàssic feminista; a finals de segle era, simplement, un clàssic de la literatura. Des d’aleshores ha estat traduït a dotzenes de llengües i convertit en pel·lícula dues vegades. Tot i que El despertar va destruir la carrera de Chopin com escriptora, també en va assegurar el seu llegat literari.</p> <p> </p> <p>“Edna es va quedar a la galeria frontal mentre ell marxava de casa, i va trencar, absent, uns quants brins del llessamí que creixia enfilat en una tanca de reixeta. Va olorar les flors i se les va encastar al pit del seu vestit blanc. Els nens arrossegaven pel caminet un carretó petit, que havien omplert de troncs i branques. La quarterona els seguia amb passes ràpides, i havia assumit per a l’ocasió una animació i una celeritat fictícies. Un venedor de fruita lloava la seva mercaderia al carrer.</p> <p>Edna mirava directament al seu davant amb una expressió abstreta a la cara. No li interessava res del seu voltant. El carrer, els nens, el venedor de fruita, les flors que creixien al dessota dels seus ulls, tot era part indestriable d’un món estrany que de sobte havia esdevingut antagònic.”</p> -
<p>Tomando como punto de partida algunos hechos reales conservados por fuentes orales, es esta una novela que apela a los recuerdos.</p> <p>Se acaba de votar la constitución de 1978. La elaboración de un trabajo escolar sobre la posguerra y el franquismo se convierte en un viaje interior que se adentra en la memoria histórica de la comarca aragonesa de las Cinco Villas (en la memoria de un país) a través de la figura de Manuel, quien, conversando con su hijo, evoca unos sucesos que transformaron su vida para siempre.</p> <p>En el verano de 1946, con tan solo quince años, hizo de guía para una partida de guerrilleros por los montes de Malpica de Arba y la Sierra de Santo Domingo. Jamás se había olvidado de esos hombres, luchadores por la libertad, y gracias a esta investigación tiene la oportunidad de rescatarlos del olvido. Mientras dialoga con su hijo, Manuel se muestra como un hombre que posee una sensibilidad especial, fruto de aquellas experiencias. A una edad muy temprana la vida le enseñó el triste camino de las ausencias…</p> -
<p>Cuando Baudelaire publicó "La Fanfarlo" faltaban aún diez años para que apareciera "Las flores del mal", obra que fue mutilada judicialmente y multada a instancias del mismo fiscal que incoara ese mismo año un proceso contra Flaubert y "Madame Bovary". Baudelaire no era, todavía, pues, un “poeta maldito”, pero se hallaba en el inequívoco camino de serlo: su padrastro, el general Aupick, luchaba infructuosamente para llevar al joven díscolo por el “buen camino” sin lograr más que organizar alguna trifulca familiar; su amor por la mulata Jeanne Duval acabaría convirtiéndose en un escándalo llevado de boca en boca por los notables parisinos y, para mayor inri, entre visitas a museos, bibliotecas y prostíbulos, el poeta se convertía en traductor y propagandista de un personaje maldito y antirromántico: Edgar Allan Poe.</p> <p>Quizá por ello en "La Fanfarlo", relato en buena medida autobiográfico, de esquema que incluso podría tildarse de vodevilesco (un audaz conquistador, para ganar los favores de la dama de la que se encapricha, emprende la conquista de la bailarina que tiene cautivado al marido de la dama), Baudelaire fustiga la hipócrita moral burguesa al tiempo que elogia al artista como provocador, posturas ambas que conjuga con el dandismo, la seducción y la relación del éxtasis con el pecado.</p> -
<p>Una madre, con los dedos rígidos de triar naranjas en un almacén y limpiar pisos de vacaciones de otros. Una hija, también con los dedos rígidos, pero de teclear papers, tesis y mil trabajos académicos. Y algo que no encaja. La sensación de que debería estar pasando algo que nunca llega a pasar.</p> <p>Este libro nos presenta un rosario de mujeres extenuadas. La falsa promesa del trabajo duro se hace añicos entre estas páginas mientras suenan Camela o Estopa. <em>Yeguas exhaustas</em> es la historia de una hija que tiene una relación de pareja dañina, que piensa en las heridas del cuerpo, en las tremendas diferencias de clase y sus implicaciones, en el clasismo del «mundo de la cultura», en el acceso al mercado laboral, en la endogamia universitaria y sus laberintos… en definitiva, en el averiado ascensor social.</p> <p>Esta novela trata de manera certera el paso del siglo XX al XXI en España a través de la propia experiencia: «Me exploro, investigo, reinterpreto pedazos de vida. Juego y cuestiono. Busco causas. Busco alivio. Busco cómplices». Y sin duda los encuentra. En <em>Yeguas exhaustas</em> Bibiana Collado Cabrera nos lleva a situaciones vividas y sentidas como individuales que en realidad son colectivas. Tan bien contadas, tan reales, que por momentos se nos olvida que estamos ante una novela.</p> <p>«Más que leer a Bibiana Collado parece que estuviéramos conversando con ella, disfrutando de su frescura, honestidad y lucidez. Su arrolladora oralidad refuerza la transmisión de las experiencias narradas, que toman los conflictos y políticas del cuerpo como punto de partida para la reflexión crítica. La tensión entre la calculada candidez del tono y el análisis descarnado de la propia educación sentimental hace que salten chispas en la página. Un ajuste de cuentas de tono introspectivo y resonancias profundamente colectivas».<br /> —Andrés Neuman</p> <p>«Hay ternura y hay rabia en este ejercicio de memoria propia, al mismo tiempo colectiva, sobre el poder y los privilegios, y las violencias con las que nos marcan».<br /> —Elena Medel</p>
CONSULTA CONDICIONES DE DISTRIBUCIÓN!ENVÍOS GRATIS A PARTIR DE 60€HAZTE VÍRICA Y APOYA EL PROYECTO VIRUS CIERRA DEL 10 AL 25 DE AGOSTOAPROVECHA AHORA PARA REALIZAR TU PEDIDO
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita