Còmic

  • <p>Unes setmanes abans que la Vella Dama ens arrabass&eacute;s en la flor de la vida a l enyorat Jaume Perich, aquest havia reunit en un volum els seus estimad&iacute;ssims gats. Malauradament, el Perich no va poder veure publicat el seu darrer llibre per&ograve; qui sap si ens contempla des de l altra banda del mirall amb una rialleta ir&ograve;nica als seus llavis. Els gats del Perich s&oacute;n un paradigma d'humor i de tendresa on queda perfectament reflectida una de les constants de l autor, el seu indestructible amor per la llibertat. Llibertat a la qual va servir amb el seu incisiu llapis des dels dies foscos de la Dictadura i des de les trinxeres pac&iacute;fiques de la ironia, la tendresa, la defensa dels desvalguts i el fustigament dels poderosos. Jaume Perich (Barcelona 1941-1995) va comen&ccedil;ar la seva carrera professional en l editorial Bruguera. En 1968 va publicar els seus primers dibuixos com a il lustrador per&ograve; no va ser fins al 1970 que Perich va irrompre com a autor independent amb la publicaci&oacute; de Perich Mach i Autopista, obra que el va catapultar a la fama. Cal assenyalar que Autopista (par&ograve;dia de Cam&iacute;, vadem&egrave;cum de l Opus Dei) va causar la irritaci&oacute; de les autoritats franquistes, que com a repres&agrave;lia, van obligar a plegar l empresa editora. Des de llavors la popularitat de Perich va anar en augment i va publicar una vintena m&eacute;s de llibres. El seu darrer original es va publicar en 1989. Cal remarcar que al llarg de gaireb&eacute; 30 anys de vida professional Perich va col laborar ass&iacute;duament en els m&eacute;s diversos mitjans de la premsa escrita. Sense cap dubte, Perich ha estat un dels millors humoristes del nostre temps.</p>
  • <p>Unas semanas antes que la Vieja Dama nos arrebatara en la flor de la vida al a&ntilde;orado Jaume Perich, &eacute;ste hab&iacute;a reunido en un volumen sus amadis&iacute;mos gatos. Desgraciadamente, el Perich no pudo ver publicado su &uacute;ltimo libro pero qui&eacute;n sabe si nos contempla desde el otro lado del espejo con una sonrisa ir&oacute;nica en sus labios. Los gatos del Perich son un paradigma de humor y de ternura donde queda perfectamente reflejada una de las constantes del autor, su indestructible amor por la libertad. Libertad a la cual sirvi&oacute; con su incisivo l&aacute;piz desde los d&iacute;as oscuros de la Dictadura y desde las trincheras pac&iacute;ficas de la iron&iacute;a, la ternura, la defensa de los desvalidos y la fustigaci&oacute;n de los poderosos. Jaume Perich (Barcelona 1941-1995) empez&oacute; su carrera profesional en la editorial Bruguera. En 1968 public&oacute; sus primeros dibujos como ilustrador pero fue en 1970 cuando Perich irrumpi&oacute; como autor independiente con la publicaci&oacute;n de Perich Mach y Autopista, obra que le catapult&oacute; a la fama. Es necesario se&ntilde;alar que Autopista (parodia de Camino, vadem&eacute;cum de Opus Dei) caus&oacute; la irritaci&oacute;n de las autoridades franquistas, que como represalia, obligaron a cerrar a la empresa editora. Desde entonces la popularidad de Perich fue en aumento y public&oacute; unos veinte libros m&aacute;s. Su &uacute;ltimo original se public&oacute; en 1989. Es de remarcar que a lo largo de casi 30 a&ntilde;os de vida profesional colabor&oacute; asiduamente en los m&aacute;s diversos medios de la prensa escrita. Sin duda alguna, Perich ha sido uno de los mejores humoristas de nuestro tiempo.</p>
  • <p>&quot;Rossinyol que vas a Fran&ccedil;a, rossinyol; encomana m a la mare, rossinyol...&quot; Talment com ell, en Jan Castres va ser mobilitzat per l'armada francesa quan va esclatar la gran guerra l agost del 1914. Va ser traslladat a un pa&iacute;s que no era el seu, malgrat que la seva nacionalitat deia el contrari, i juntament amb reclutes de l altre costat dels Pirineus, vestits com ell amb l uniforme blau i pantalons vermells, van ser condu&iuml;ts cap a la frontera belga en mig d un infern anomenat Charleroi... Aix&iacute; acabava a La muntanya m&agrave;gica, amb la incertesa sobre el dest&iacute; del desconcertat protagonista. La meva gosadia &eacute;s ara fabular sobre com en Jan Castres es lliura d una mort quasi segura i maquilla la seva deserci&oacute; per convertir-se en un heroi. El seu instint de superviv&egrave;ncia, adobat per una imaginaci&oacute; singular, pr&ograve;pia d un somiatruites arrogant, no exempta a parts iguals de bondat i ro&iuml;ndat, el portar&agrave; fins a Par&iacute;s... El personatge del protagonista est&agrave; basat en Hans Castorp, del genial Thomas Mann. He procurat no desviar-me de la curiosa personalitat que li va atorgar el mestre alemany, aquest jove que va ingressar volunt&agrave;riament durant anys al balneari de La muntanya m&agrave;gica, refugi d inseguretats i pors, on va trobar l amistat, el mestratge i tamb&eacute; l amor m&eacute;s apassionat. L amor que no havia renunciat a retrobar algun dia amb la seva adorada Claudia Chauchat, ingressada al sanatori de Davos...</p>
  • <p>&quot;Mambr&uacute; se fue a la guerra, qu&eacute; dolor, qu&eacute; pena! Mambr&uacute; se fue a la guerra, no s&eacute; cu&aacute;ndo vendr&aacute;...&quot; Al igual que &eacute;l, Jan Castres fue movilizado por la armada francesa al estallar la gran guerra de agosto de 1914. Fue trasladado a un pa&iacute;s que no era el suyo, pese a que su nacionalidad dec&iacute;a lo contrario, y junto con reclutas del otro lado de los Pirineos, vestidos como &eacute;l con el uniforme azul y pantalones rojos, fueron conducidos hacia la frontera belga en medio de un infierno llamado Charleroi As&iacute; finalizaba en La monta&ntilde;a m&aacute;gica, con la incertidumbre sobre el destino del desconcertado protagonista. Mi atrevimiento es ahora fabular sobre c&oacute;mo Jan Castres se libra de una muerte casi segura y maquilla su deserci&oacute;n para convertirse en un h&eacute;roe. Su instinto de supervivencia, aderezado por una singular imaginaci&oacute;n, propia de un iluso arrogante, no exenta a partes iguales de bondad y ruindad, le llevar&aacute; hasta Par&iacute;s El personaje del protagonista est&aacute; basado en Hans Castorp, del genial Thomas Mann. He procurado no desviarme de la curiosa personalidad que le otorg&oacute; el maestro alem&aacute;n, ese joven que ingres&oacute; voluntariamente durante a&ntilde;os en el balneario de La monta&ntilde;a m&aacute;gica, refugio de inseguridades y miedo, donde encontr&oacute; la amistad, el maestrazgo y tambi&eacute;n el m&aacute;s apasionado amor. El amor que no hab&iacute;a renunciado a encontrar alg&uacute;n d&iacute;a con su adorada Claudia Chauchat, ingresada en el sanatorio de Davos</p>
  • <p>Estamos ante un intrincado y espectacular libro iluminado, en edici&oacute;n facs&iacute;mil en tapa dura, repleto de im&aacute;genes de &aacute;ngeles, serpientes, templarios o crucifixiones junto a cientos de citas b&iacute;blicas &mdash;muchas de ellas del Apocalipsis&mdash; y fragmentos de poemas de Shakespeare, Wordsworth o Dante, entre otros. Su autor, John Bingley Garland, realiz&oacute; 41 espectaculares l&aacute;minas de una apabullante belleza que eran un regalo para cuando su hija Amy se hiciese mayor y abandonase el hogar familiar. Su objetivo era mostrarle c&oacute;mo era el mundo, tanto el visible como el invisible, a trav&eacute;s de un incre&iacute;ble scrapbook que, a mediados del pasado siglo, lleg&oacute; a manos de un conocido coleccionista de libros extra&ntilde;os. Traducci&oacute;n magistral de Javier Calvo y edici&oacute;n facs&iacute;mil.</p>
  • <p>Incluye un estuche a todo color dedicado al MADRID BOHEMIO, desde finales del siglo XIX hasta la Guerra Civil, que contiene un gigantesco plano del Madrid de la &eacute;poca con los principales caf&eacute;s cantantes, tabernas del mal vivir, casas de dormir, domicilios de escritores, poetas y cupleteras, librer&iacute;as de viejo, cementerios y enclaves siniestros, tertulias y teatros de variedades, con informaci&oacute;n detallada de estos y de aquel fascinante mundo. Todo ello junto a un cuaderno de 32 p&aacute;ginas con una selecci&oacute;n de ensayos sobre la bohemia y un cartel, tambi&eacute;n a color, realizado en exclusiva para esta edici&oacute;n por la maravillosa Ajo Galv&aacute;n. El nuevo Agente Provocador es bello, &uacute;nico y coleccionable.</p>
  • <p>Peregrinaci&oacute;n salvaje es una novela proletaria sin palabras, ejecutada en 108 grabados en madera que alternan los colores rojo y negro. La historia muestra a un obrero que abandona la urbe inh&oacute;spita y su trabajo alienante en la f&aacute;brica para buscar una vida libre en el campo, refugio que se revela nada id&iacute;lico y al que acaba renunciando para regresar al medio urbano, donde finalmente sucumbir&aacute; -muy a pesar de agarrarse a sus propias fantas&iacute;as- en un combate a muerte entre el trabajo y el gran capital.</p>
  • <p>La Sombra del C&oacute;ndor es una trilog&iacute;a enmarcada en la Guerra Civil Espa&ntilde;ola. Una saga de guerra, aviaci&oacute;n, aventuras y romance. Un conflicto en una Espa&ntilde;a desgarrada que tiene en vilo al mundo entero, pues ser&aacute; el pre&aacute;mbulo de la Segunda Guerra Mundial. Dos historias paralelas enfrentan en los cielos de Espa&ntilde;a a dos hombres en los bandos opuestos: Dieter von Moltlke, un arist&oacute;crata alem&aacute;n, piloto de &eacute;lite de la Legi&oacute;n C&oacute;ndor, y Pedro Goya, un joven mec&aacute;nico republicano, que se convertir&aacute; en artillero de la escuadrilla Malraux.</p>
  • Maus

    24,00
    «Maus és un llibre que no es pot deixar, ni tan sols per anar a dormir. Quan dos dels ratolins parlen d'amor, et commouen; quan sofreixen, plores.» —Umberto Eco
  • El noi

    24,80
    <p>Qu&egrave; o qui &eacute;s una dona o un home lliure? Dif&iacute;cil resposta, cert? Conven&ccedil;ut que el Noi del Sucre en fou un, aquest volum va dedicat a la seva convulsa i curta vida. Com tants camperols, la fam&iacute;lia Segu&iacute;, procedent de Tornabous, a l&Uacute;rgell, abandonaren la terra per anar a la ciutat. En Salvador tenia nom&eacute;s 4 anys...</p>
  • Andreu Nin

    28,00
    <p>L'any 1892 va n&eacute;ixer al Vendrell, a la comarca del Baix Pened&egrave;s, en el si de la fam&iacute;lia humil d'un sabater afeccionat a la m&uacute;sica, un nen destinat a convertir-se en catal&agrave; universal. Amb el pare director de la Coral Vendrellenca, amic del mestre Pau Casals, l'Andreu ben aviat despunt&agrave; per la seva capacitat intel lectual i per les seves preocupacions pol&iacute;tiques i socials i amb tretze anys va publicar el seu primer article en un peri&ograve;dic local. Catalanista conven&ccedil;ut -l'11 de setembre del 1906 va fer el discurs de salutaci&oacute; a la senyera al Centre Catalanista del Vendrell- va comen&ccedil;ar a militar a les files del republicanisme federal i va estudiar magisteri, primer a Tarragona i despr&eacute;s a Barcelona, mentre col laborava intensament a la premsa local, comarcal i tamb&eacute; a la barcelonina, on esdevingu&eacute; redactor d'El Poble Catal&agrave;. La seva consci&egrave;ncia social es va concretar en una primera milit&agrave;ncia a les files del socialisme, per&ograve; sobretot a partir del 1919 al gran sindicat de la CNT, on n'esdevingu&eacute; secretari general. Fou amic i company de dirigents com Salvador Segu&iacute; i &Agrave;ngel Pesta&ntilde;a, i amb ells hagu&eacute; de fer front als anys durs del pistolerisme i la repressi&oacute; governamental. Entusiasta de la revoluci&oacute; russa del 1917, l'any 1921 viatj&agrave; a Moscou tot representant la CNT, i romangu&eacute; a la p&agrave;tria dels soviets fins a les darreries del 1930. All&iacute; es f&eacute;u comunista, va aprendre el rus, es va comprometre amb la revoluci&oacute;, es va enamorar de l'Olga Tareeva -que li va donar dues filles precioses-, es f&eacute;u trotskista i profundament antiestalinista, i comen&ccedil;&agrave; a traduir al catal&agrave; els cl&agrave;ssics russos. De retorn a Catalunya, en vig&iacute;lies de la proclamaci&oacute; de la Rep&uacute;blica, va viure amb intensitat els canvis que s'estaven propiciant, primer com a dirigent de l'Esquerra Comunista i despr&eacute;s del Partit Obrer d'Unificaci&oacute; Marxista, i va publicar llibres emblem&agrave;tics com Les dictadures dels nostres dies o Els moviments d'emancipaci&oacute; nacional. Amb l'esclat de la guerra civil, el juliol del 1936, es convert&iacute; en conseller de just&iacute;cia de la Generalitat de Catalunya, des d'on desenvolup&agrave; una tasca ingent, per&ograve; el seu comprom&iacute;s amb la revoluci&oacute; i les seves cr&iacute;tiques a Stalin i a l'estalinisme li valgueren una intensa campanya en contra per part dels estalinistes catalans i espanyols. Despr&eacute;s dels fets de maig del 1937, iniciada la injusta repressi&oacute; contra el POUM, l'Andreu fou segrestat per la policia pol&iacute;tica sovi&egrave;tica -que actuava clandestinament a l'Espanya republicana- i mor&iacute; assassinat. Per&ograve; el seu record i la seva her&egrave;ncia no han desaparegut mai i han deixat una profunda empremta entre tots aquells que segueixen lluitant per l'emancipaci&oacute; social i nacional, a les quals l'Andreu havia dedicat la seva vida. Pelai Pag&egrave;s. Professor d'Hist&ograve;ria Contempor&agrave;nia a la UB.</p>
  • El noi

    24,80
    <p>&iquest;Qu&eacute; o qui&eacute;n es una mujer o un hombre libre? Dif&iacute;cil respuesta, &iquest;cierto? Convencido de que el Noi del Sucre fue uno de ellos, este volumen va dedicado a su convulsa y corta vida. Como tantos otros campesinos, la familia Segu&iacute;, procedente de Tornabous, en el Urgell, abandon&oacute; la tierra para ir a la ciudad. Dalvador ten&iacute;a a penas 4 a&ntilde;os...</p>
Ir a Arriba