I si poguéssim fer-ho millor que la família? Hem de parlar de la família. Per als que tenen sort, les famílies es poden omplir d'amor i cura, però per a molts són llocs de dolor: des de l'abandonament i la negligència, fins als abusos i la violència. Ningú és més probable que et faci mal que la teva família. Fins i tot en les anomenades famílies felices, el treball no remunerat i no reconegut que cal per criar els fills i cuidar-se els uns als altres és interminable i esgotador. Podria ser d'una altra manera: en aquesta polèmica urgent i incisiva, la principal crítica feminista Sophie Lewis defensa l'abolició de la família.

Abolir la família recorre la història de les demandes abolicionistes de la família, començant amb el socialista utòpic Charles Fourier i El manifest comunista al segle XIX i la feminista russa de principis del segle XX Aleksandra Kol·lontai. Dirigint la seva atenció a la dècada de 1960, Lewis ens recorda la política anti família de feministes radicals com Shulamith Firestone i del moviment gai, una tradició que segueix els seus passos fins als marxistes queer que han portat aquest debat al segle XXI.

Aquest emocionant assaig analitza el pànic històric de la dreta respecte a les famílies negres i la imposició violenta de la família a les comunitats indígenes, i insisteix: només pensant més enllà de la família podem començar a imaginar què en pot venir després.