memories-d-un-vetera-de-la-republica-9788418705380

Sabies que l’alcalde de Figueres Abdó Terrades va ser destituït i deportat a Andalusia per negar-se a jurar fidelitat a la monarquia? O que l’inventor del submarí era Narcís Monturiol, un dels primers comunistes catalans?

Les 'Memòries d’un veterà de la República', dictades des del llit de mort pel republicà federal Antoni Feliu i Codina, van ser publicades a principis de segle pel diari republicà barceloní El Diluvio. Fil Roig ha compilat i traduït al català aquestes memòries, que són un retrat de la Barcelona republicana, revolucionària i popular de mitjans del segle XIX.

A través d’anècdotes i vivències, però sense abandonar el rigor històric, aquestes Memòries ens submergeixen en una etapa fonamental per entendre l’aparició del catalanisme i l’articulació de l’esquerra republicana i obrera. Des de l’assassinat d’un empresari per part d’un grup d’obrers fins a l’adveniment del Sexenni Revolucionari i la divisió dels republicans federalistes entre «intransigents» i «benèvols». Escenes tan sonades com la baralla a cops de puny entre Anselm Clavé i el capità general de Catalunya, l’escridassada a Joan Prim a Barcelona, o com un grup liderat per Valentí Almirall va ocupar l’Ajuntament de Barcelona i va llançar el retrat de la reina pel balcó, troben el seu context en aquest volum imprescindible.

Antoni Feliu i Codina neix el 1846 a Barcelona en una família de tradició liberal i progressista. La seva activitat política s’inicia a l’institut i s’incrementa a la universitat. No acaba els estudis de Dret, en enfrontar-se a un professor reaccionari, i es dedica al periodisme, apadrinat per l’impressor i editor republicà López Bernagossi. Ingressa al Partit Demòcrata i, amb el triomf de la Revolució de 1868, és cofundador amb Valentí Almirall del Club dels Federalistes, origen del Partit Republicà Democràtic Federal. Amb el desencís per l’evolució de la revolució, s’alinea amb els «intransigents», contraris a negociar amb els liberals i partidaris de la instauració d’una república federal. Amb la victòria dels «benèvols» acompanya Almirall a Madrid per impulsar El Estado Catalán i dirigeix inicialment La Campana de Gràcia. Amb la desfeta republicana participa en la creació del Diari Català, primer diari en llengua catalana, i participa en el I Congrés Catalanista del 1880, a partir del qual funda l’Acadèmia de la Llengua Catalana i participa en el Centre Català. Amb el fracàs d’Almirall abandona la política i dedica la resta de la seva vida a escriure al diari republicà El Diluvio. Mor el 1917.

LA CAUSA OBRERA ÉS LA CAUSA D'IRLANDA - James Connolly
100 ANYS DE MARXISME I QÜESTIÓ NACIONAL ALS PAÏSOS CATALANS - Xavier Milian Nebot
AMNISTIA - Mireia Vehí
BRIGADISTES - Jordi Martí-Rueda
BRUIXES, CAÇA DE BRUIXES I DONES - Silvia Federici
COM COMBATRE EL FEIXISME I VÈNCER - Clara Zetkin
icone subscripcions

A Virus també necessitem recuperar energies.
Tanquem del 6 al 21 d'agost. Les vostres comandes es prepararan a partir del 22.
Gràcies pel vostre suport!