-
<p>No ho va escriure ella [Però si és evident que no ho va fer…] Ho va escriure ella, però no hauria d’haver-ho fet [És polític, sexual, masculí, feminista] Ho va escriure ella, però fixa’t sobre quines coses va escriure [El dormitori, la cuina, la seva família. Altres dones!] Ho va escriure ella, però només en va escriure un [Jane Eyre. Pobreta, va ser la seva única…] Ho va escriure ella, però no és una artista de veritat i no es tracta d’art autèntic [És un thriller, una novel·la romàntica, un llibre infantil. És ciència ficció!] Ho va escriure ella, però algú la va ajudar [Robert Browning, Branwell Brontë. El seu mateix «costat masculí»] Ho va escriure ella, però és una anomalia [Woolf. Amb l’ajuda de Leonard] Ho va escriure ella, però…</p> <p>Un clàssic de la teoria feminista que analitza com la història de la literatura ha tractat d’ometre el paper de les dones en les lletres universals.</p> -
<p><em>El llibre de Phoenix</em> és un treball únic de futurisme africà. Preqüela de l’aclamada i guanyadora novel·la del World Fantasy Award <em>Qui tem la mort</em>, l’obra ens presenta una altra de les poderoses i memorables superdones d’Okorafor.</p> <p>Phoenix va néixer i es va criar entre altres experiments genètics a la Torre 7 de Nova York. És una “dona accelerada”: amb dos anys de vida, té el cos i la ment d’un adult. Les seves habilitats, a més, superen amb escreix les d’un ésser humà normal. Innocent i sense cap experiència al món real, Phoenix és feliç tancada a la seva habitació i gaudint de l’amor de Saeed, un altre humà alterat biològicament. Una nit, però, en Saeed és testimoni d’un fet tan terrible que es treu la vida. Devastada per la seva mort, Phoenix se n’adona que la seva casa és en realitat la seva presó, i decideix escapar-ne. Però la seva escapada és només el principi de la història…</p> <p>En aquesta preqüela de <em>Qui tem la mort</em> Nnedi Okorafor explora el procés de creació dels mites, així com el seu poder, superposant ciència ficció i realisme màgic en un relat que exposa de manera impertorbable les brutalitats del colonialisme, el racisme i la cobdícia.</p> -
<p>Dotze anys després de convertir-se en l’emperador de l’univers conegut, en Paul Muad’Dib Atreides observa impotent la jihad que havia vaticinat i no ha pogut aturar. Els fanàtics arrasen civilitzacions i cometen atrocitats sota el seu estendard. Mentrestant, la cort imperial d’Arrakis bull de conxorxes i disputes pel poder. Els seus enemics voldran aprofitar la situació i faran el que calgui per fer caure o sotmetre la Casa Atreides.</p> <p>Reprenent el camí que havia començat a <em>Dune</em>, Herbert continua explorant qüestions sobre l’ecologisme, la teologia, la política o el poder. <em>El messies de Dune</em> és el segon llibre de la trilogia de les Cròniques de Dune, una de les sagues de ciència-ficció més importants de la història del gènere.</p> -
<p>Els «Senyors de les Estrelles» van arribar fa molts anys, i van capgirar per sempre el destí del planeta Fomalhaut II amb les seves guerres interestel·lars. Un d’aquests Senyors, l’etnòleg Gaverel Rocannon, està estudiant el planeta per a la Lliga de Tots els Mons, quan un enemic destrueix la seva nau i l’hi deixa atrapat i incomunicat. Per tal d’alertar la Lliga d’aquest enemic, haurà de recórrer aquest món desconegut, i alhora qüestionar-se tot el que es pensa que en sap, del planeta, dels seus habitants i d’ell mateix.</p> <p>En <em>El món de Rocannon</em> convergeixen moltes fites importants: va ser la primera novel·la publicada per Ursula K. Le Guin, la primera del cicle hainita, i la primera on s’hi van fer servir els <em>responibles</em>. És, per tant i en molts sentits, un puntal indiscutible de la literatura de gènere i universal. Hibridant ciència-ficció i literatura fantàstica, i amb els seus plantejaments sobre el colonialisme, els intercanvis culturals i els conceptes del bé i el mal a través d’un suposat «progrés tecnològic», Le Guin mostra que estava destinada a revolucionar la literatura ja des del començament.</p> -
<p>Un mercader segresta una dama amb una nau i uns pocs mariners. Una tempesta els condueix cap al pol Nord i els empeny cap a un altre món, el Món Resplendent, i només sobreviu ella. La rescaten uns homes os, la porten a palau i la fan emperadriu d’aquell món. L’emperadriu no podrà oblidar el seu món ni la possibilitat que té ara de millorar-lo.</p> <p>Escrita el 1666, és considerada una de les novel·les precursores de la ciència-ficció, i la primera utopia coneguda escrita per una dona al segle XVII. És una novel·la feminista on una dona dirigeix un imperi i en conquereix un altre amb la voluntat de canviar-lo a millor.</p> <p><em>El món resplendent</em> ha estat font d’inspiració per a molts autors contemporanis com Alan Moore, JG Ballard, Siri Hustvedt o China Miéville. Cavendish va firmar la seva prolífica producció —literària, teatral, científica i filosòfica— amb el seu propi nom, en una època on la majoria d’autores romanien anònimes.</p> -
<p>Xina, 1967. Un projecte militar secret envia senyals a l’espai per contactar amb extraterrestres. Aviat, una civilització alienígena a prop de l’extinció capta el senyal i comença a planificar el seu desembarcament a la Terra. Durant les dècades següents, es comunica amb la humanitat a través d’un insòlit mètode: un estrany videojoc esquitxat de continguts històrics i filosòfics. A mesura que els alienígenes comencen a guanyar als jugadors terrícoles, es formen diferents bàndols, uns disposats a donar la benvinguda a aquells éssers superiors i ajudar-los a fer-se càrrec del seu món corrupte, i d’altres preparats per lluitar contra la invasió. El resultat és una experiència tan autèntica com reveladora sobre el nostre temps.</p> -
<p>En Shevek, el protagonista, és un físic que intenta desenvolupar una teoria temporal general. Anarres, el seu planeta, és una societat sense govern, jerarquies o institucions autoritàries. Fent recerca, en Shevek es va adonant que la revolució que va crear aquest món està estancada, envoltada de murs que haurà d’enderrocar. Les estructures de poder comencen a sorgir allà on no n’hi havia. En aquest moment decideix emprendre un viatge molt arriscat al planeta original, Urras, buscant un diàleg obert entre els dos mons per poder divulgar les seves teories lliurement fora d’Anarres. La novel·la detalla la lluita per alliberar-se que ha de dur a terme tant a Urras com al seu propi món, Anarres.</p> <p><em>Els desposseïts</em> d’Ursula K. Le Guin és un clàssic de la ciència-ficció, reclamada com la millor literatura des del feminisme, el pacifisme i l’ecologisme, i des de la construcció de la primera utopia que no està basada en un imperi. Una novel·la imprescindible, d’una profunda crítica social i política, escrita amb l’habilitat i el detallisme del que només és capaç Le Guin.</p> -
<p>L’any 2130, es detecta un misteriós asteroide creuant el sistema solar. L’objecte, batejat com a Rama, és un cilindre perfecte de més de cinquanta quilòmetres de llargada que es desplaça en línia recta a una velocitat vertiginosa. Els científics arriben a una conclusió: la humanitat es troba per primera vegada davant d’un senyal de vida extraterrestre intel·ligent. Però, qui són els ramans i què pretenen? Què amaga la seva tecnologia incomprensible? I, sobretot, què suposarà per a la humanitat l’encontre entre ambdues civilitzacions?</p> <p><em>Encontre amb Rama</em> és un clàssic de la ciència-ficció signat per un dels millors autors de gènere de tots els temps. Guardonada amb els premis Hugo, Nebula, Locus, John W. Campbell i BSFA, aviat serà adaptada al cinema per Denis Villeneuve.</p>
CONSULTA CONDICIONES DE DISTRIBUCIÓN!ENVÍOS GRATIS A PARTIR DE 60€HAZTE VÍRICA Y APOYA EL PROYECTO APROVECHA AHORA PARA REALIZAR TU PEDIDO
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Proyecto financiado por
la Dirección General del Libro, del Cómic y la Lectura, Ministerio de Cultura
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Proyecto financiado por
la Dirección General del Libro, del Cómic y la Lectura, Ministerio de Cultura