-
<p>Una científica està tancada en un laboratori obsessionada per trobar la fórmula definitiva del producte que ha sotmès a la societat: unes pastilles que contenen experiències humanes per sentir emocions i vivències alienes. La societat de consum, incapaç de crear o produir, ha trencat el mecanisme que la feia funcionar. L'home ha substituït la seva capacitat d'imaginar, cooperar i compartir per una set egoista i insaciable a la recerca d'una experiència superior. El culte del jo es reflecteix també en el cos, en la possibilitat de canviar qualsevol part d'un mateix, i deixar de ser per aparentar ser. L'obstinació de viure les vides dels altres provoca l'efecte contrari; l'altre ja no existeix, ja no importa.</p> <p>El lector serà propulsat cap al buit d'una existència que gira al voltant de l'individu i de les aparences, on trobarà les hipocresies i contradiccions del seu temps. Un món on veurem les conseqüències de les notícies falses i d'uns mitjans de comunicació servils amb el poder, on l'home no necessita d'amenaces externes perquè és el seu propi pitjor enemic.</p> -
<p>Quan un científic crea una màquina capaç de viatjar en el temps, no dubta usar-la per conèixer el futur de la humanitat. Però la realitat que descobreix l’any 802.701 és completament diferent de la que espera. Lluny de trobar-se amb l’ideal del desenvolupament humà, s’endinsa en un món en decadència poblat per dues classes d’éssers descendents dels humans: els elois i els morlocks.</p> <p><em>La màquina del temps</em> de H. G. Wells és un dels grans clàssics de la literatura universal. La primera novel·la d’un dels artífexs de la ciència-ficció. Però també és una lúcida crítica de la societat capitalista. Una aventura distòpica que planteja una reflexió plenament actual sobre la nostra responsabilitat respecte del futur que ens espera.</p> -
<p><em>El llibre de Phoenix</em> és un treball únic de futurisme africà. Preqüela de l’aclamada i guanyadora novel·la del World Fantasy Award <em>Qui tem la mort</em>, l’obra ens presenta una altra de les poderoses i memorables superdones d’Okorafor.</p> <p>Phoenix va néixer i es va criar entre altres experiments genètics a la Torre 7 de Nova York. És una “dona accelerada”: amb dos anys de vida, té el cos i la ment d’un adult. Les seves habilitats, a més, superen amb escreix les d’un ésser humà normal. Innocent i sense cap experiència al món real, Phoenix és feliç tancada a la seva habitació i gaudint de l’amor de Saeed, un altre humà alterat biològicament. Una nit, però, en Saeed és testimoni d’un fet tan terrible que es treu la vida. Devastada per la seva mort, Phoenix se n’adona que la seva casa és en realitat la seva presó, i decideix escapar-ne. Però la seva escapada és només el principi de la història…</p> <p>En aquesta preqüela de <em>Qui tem la mort</em> Nnedi Okorafor explora el procés de creació dels mites, així com el seu poder, superposant ciència ficció i realisme màgic en un relat que exposa de manera impertorbable les brutalitats del colonialisme, el racisme i la cobdícia.</p> -
<p>No ho va escriure ella [Però si és evident que no ho va fer…] Ho va escriure ella, però no hauria d’haver-ho fet [És polític, sexual, masculí, feminista] Ho va escriure ella, però fixa’t sobre quines coses va escriure [El dormitori, la cuina, la seva família. Altres dones!] Ho va escriure ella, però només en va escriure un [Jane Eyre. Pobreta, va ser la seva única…] Ho va escriure ella, però no és una artista de veritat i no es tracta d’art autèntic [És un thriller, una novel·la romàntica, un llibre infantil. És ciència ficció!] Ho va escriure ella, però algú la va ajudar [Robert Browning, Branwell Brontë. El seu mateix «costat masculí»] Ho va escriure ella, però és una anomalia [Woolf. Amb l’ajuda de Leonard] Ho va escriure ella, però…</p> <p>Un clàssic de la teoria feminista que analitza com la història de la literatura ha tractat d’ometre el paper de les dones en les lletres universals.</p> -
<p>L’Imperi Galàctic s’ha expandit i consolidat al llarg de 12.000 anys, de manera que ningú pot sospitar que el cor d’aquest pròsper sistema està podrit. Ningú tret del psicohistoriador Hari Sheldon, que ha utilitzat la seva nova ciència per predir un futur terrible. Exiliat al desolat planeta Términus, Seldon estableix una colònia amb les ments més brillants de l’Imperi, una Fundació que té la clau per canviar el destí de la galàxia. Tanmateix, l’agonia de l’Imperi portarà nous enemics a la Fundació, que es veurà amenaçada abans fins i tot de començar la seva tasca.</p> <p>La sèrie de La <em>Fundació </em>és una obra mestra icònica d’Asimov. Amb el teló de fons d’un Imperi Galàctic en decadència, la història de Hari Seldon és un testimoni clar de l’extraordinària imaginació que va donar forma a la ciència ficció moderna.</p> -
<p><em>Estrella Roja</em> és una fantàstica novel·la sobre la creació d’una societat socialista a Mart. El viatge interplanetari d’un científic revolucionari que s’enamorarà d’una societat que batalla entre la utopia i els seus desafiaments. Una intrigant història plena d’enginys futuristes però també de reflexions sobre els reptes i els perills dels avenços tecnològics, el combustible radioactiu, l’explotació dels recursos naturals o el paper de la sexualitat i la cultura en una societat revolucionària.</p> <p>Una obra de culte escrita l’any 1908 que ha inspirat novel·les i cançons dels Wu Ming, ZOO o l’<em>steampunk</em>. Un llibre fundacional del gènere de la ciència-ficció que com, Jules Verne o Ursula K. Le Guin, continua adreçant-se’ns amb plantejaments visionaris i plenament actuals.</p> -
<p>Ursula K. Le Guin és una dels escriptors més importants del segle XX. Les seves reflexions i idees són tan valuoses com la seva ficció i han canviat la mirada i l’ofici de molts autors contemporanis. El seu compromís amb la literatura transcendeix a tots els àmbits, no es conforma amb la revolució del gènere, ni amb la reivindicació d’un món millor sinó que ens demana implicació i acció partint d’una mirada crítica que s’inicia en nosaltres mateixos.</p> <p>La seva convicció en el poder transformador de la lectura i la seva coherència a l’hora d’escriure, converteixen <em>L’onada a la ment</em> en un refugi al qual tornarem una vegada i una altra. El seu univers captivador i valent ens descobreix una forma de veure l’escriptura més enllà de les paraules i ens empeny a imaginar alternatives per al futur que hem de començar en el nostre present.</p> -
<p>Les dotze direccions del vent recull disset narracions d’Ursula K. Le Guin, algunes de les quals van ser el germen de les novel·les que va desenvolupar al llarg de la seva trajectòria literària. A cavall entre la ciència-ficció i la fantasia, els contes que composen aquesta antologia han estat escollits i prologats per la mateixa autora.</p> <p>Reconeguda amb guardons com el National Book, el Premi Kafka, el Premi Nebula o l’Hugo, Le Guin és famosa per la seva escriptura lírica, els seus personatges rics i la imaginació del seu univers literari. Els relats que composen aquest recull en són una clara mostra, i la seva força reafirma el llegat de l’autora com una dels millors escriptors de gènere de tots els temps.</p> -
<p>«Hermann, penso destruir el vostre Imperi.» Han passat més de set-cents anys des del final de la Guerra dels Vint Anys i el món està sota el control d’Alemanya i el Japó, dues potències feixistes. En aquest nou ordre mundial, les dones viuen en barris segregats que funcionen com a granges de reproducció. L’Alfred, un anglès, es retroba a Alemanya amb en Hermann, un pagès nazi analfabet. L’atzar farà que es creuin amb el Cavaller Von Hess, amb qui mantindran una sèrie de converses clandestines que encendran l’espurna de la revolta contra el règim nazi.</p> <p>Katharine Burdekin va escriure aquesta distopia antiimperialista i antifeixista el 1937 anticipant-se a una Segona Guerra Mundial que podien guanyar els nazis. És un text fonamental per a la ficció especulativa i una denúncia desacomplexada del vincle indissociable entre el masclisme i l’extrema dreta. Així mateix, va avançar-se a autors com George Orwell o Margaret Atwood en les temàtiques que els van fer famosos.</p> <p>Burdekin alerta sobre els perills de la destrucció de la memòria històrica, del control social i de la segregació o de les conseqüències del feixisme i l’autoritarisme sobre les persones, l’educació i la cultura.</p> -
<p>L’Ai arriba al planeta Hivern amb la intenció que aquest s’aliï a la Federació Galàctica de mons habitats per éssers humans, l’Ekumen. L’habiten dues civilitzacions enfrontades i l’Ai haurà de trobar quina pot ser l’adequada per a l’aliança. A més, es troba una singularitat entre els éssers que hi viuen, no són ni homes ni dones, són hermafrodites que en el període de kèmmer o zel adopten un sexe o l’altre.</p> <p><em>La mà esquerra de la foscor </em>d’Ursula K. Le Guin va canviar la ciència ficció i el feminisme. L’obra tracta temes com la desigualtat de gènere, l’abús de poder, els interessos polítics i la manipulació mediàtica i reflexiona sobre conceptes com el temps, les relacions i les condicions de supervivència. Le Guin aprofita al màxim els seus coneixements antropològics i filosòfics per escriure una obra que perdurarà en el temps.</p>
CONSULTA CONDICIONES DE DISTRIBUCIÓN!ENVÍOS GRATIS A PARTIR DE 60€HAZTE VÍRICA Y APOYA EL PROYECTO APROVECHA AHORA PARA REALIZAR TU PEDIDO
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Proyecto financiado por
la Dirección General del Libro, del Cómic y la Lectura, Ministerio de Cultura
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Proyecto financiado por
la Dirección General del Libro, del Cómic y la Lectura, Ministerio de Cultura