-
<p>Quan un científic crea una màquina capaç de viatjar en el temps, no dubta usar-la per conèixer el futur de la humanitat. Però la realitat que descobreix l’any 802.701 és completament diferent de la que espera. Lluny de trobar-se amb l’ideal del desenvolupament humà, s’endinsa en un món en decadència poblat per dues classes d’éssers descendents dels humans: els elois i els morlocks.</p> <p><em>La màquina del temps</em> de H. G. Wells és un dels grans clàssics de la literatura universal. La primera novel·la d’un dels artífexs de la ciència-ficció. Però també és una lúcida crítica de la societat capitalista. Una aventura distòpica que planteja una reflexió plenament actual sobre la nostra responsabilitat respecte del futur que ens espera.</p>
-
<p>La crosta de la Terra no ha deixat d’ondular-se d'ençà que el temps és temps. Valls i muntanyes, rius i oceans, pobles, boscos i ciutats, viuen en un estat de transmutació suau però constant. En l’actualitat, els éssers que l’habiten s’han d’adequar a les normes biofísiques pertinents o més val que es disposin a patir la visita de la Clau i el seu escamot d’assassins professionals. Ecologistes fins al fanatisme, no coneixen altre límit que el de la seva pròpia creativitat, i ara que l’opció de fixar l’oscil·lació terrestre s’ha convertit en un fet factible; ara que la resistència augmenta i el sistema capitalista és un cau de corrupció ambiental, faran el que calgui per preservar l’algoritme en perill d’extinció.</p> <p><em>L’art de l’excés</em> és una història d’amors absoluts i de conviccions devotes, una representació de la humanitat des de l’altre cantó del mirall. En un món fet a imatge del nostre, la Clau i els seus lluitaran amb totes les seves forces per preservar unes posicions ideològiques irrefutables. Mataran i estimaran a parts igual, i acabaran demostrant que, a l’hora de la veritat, els instints naturals són el resultat d’una simple fórmula matemàtica.</p>
-
<p>Una científica està tancada en un laboratori obsessionada per trobar la fórmula definitiva del producte que ha sotmès a la societat: unes pastilles que contenen experiències humanes per sentir emocions i vivències alienes. La societat de consum, incapaç de crear o produir, ha trencat el mecanisme que la feia funcionar. L'home ha substituït la seva capacitat d'imaginar, cooperar i compartir per una set egoista i insaciable a la recerca d'una experiència superior. El culte del jo es reflecteix també en el cos, en la possibilitat de canviar qualsevol part d'un mateix, i deixar de ser per aparentar ser. L'obstinació de viure les vides dels altres provoca l'efecte contrari; l'altre ja no existeix, ja no importa.</p> <p>El lector serà propulsat cap al buit d'una existència que gira al voltant de l'individu i de les aparences, on trobarà les hipocresies i contradiccions del seu temps. Un món on veurem les conseqüències de les notícies falses i d'uns mitjans de comunicació servils amb el poder, on l'home no necessita d'amenaces externes perquè és el seu propi pitjor enemic.</p>
-
<p>Encara n’hi ha que recorden bé els fets del 1976, l’any que van tancar el monstre, quan la gent es va endinsar al canyissar amb escopetes, matxets i garrots; i amb la gàbia. Van creure’s lliures per sempre de la maledicció. Ignoraven que terra endins, embolcallats per una voluntat contrària al món, maligna, hi bategaven diamants, la veta més gran del planeta. Per revertir la decadència que porta a la seva fi, la humanitat només compta amb uns nens esclavitzats en unes mines perilloses, una bruixa vella i un cap tribal deprimit. Però també els que ens vetllen, els que ens estimen.</p> <p>Stalker ens ofereix la seva tercera obra, sisena entrega del cicle Motorsoul: aquest cop viatgem a Sierra Leone.</p>
-
<p><em>Estrella Roja</em> és una fantàstica novel·la sobre la creació d’una societat socialista a Mart. El viatge interplanetari d’un científic revolucionari que s’enamorarà d’una societat que batalla entre la utopia i els seus desafiaments. Una intrigant història plena d’enginys futuristes però també de reflexions sobre els reptes i els perills dels avenços tecnològics, el combustible radioactiu, l’explotació dels recursos naturals o el paper de la sexualitat i la cultura en una societat revolucionària.</p> <p>Una obra de culte escrita l’any 1908 que ha inspirat novel·les i cançons dels Wu Ming, ZOO o l’<em>steampunk</em>. Un llibre fundacional del gènere de la ciència-ficció que com, Jules Verne o Ursula K. Le Guin, continua adreçant-se’ns amb plantejaments visionaris i plenament actuals.</p>
-
<p>Un mercader segresta una dama amb una nau i uns pocs mariners. Una tempesta els condueix cap al pol Nord i els empeny cap a un altre món, el Món Resplendent, i només sobreviu ella. La rescaten uns homes os, la porten a palau i la fan emperadriu d’aquell món. L’emperadriu no podrà oblidar el seu món ni la possibilitat que té ara de millorar-lo.</p> <p>Escrita el 1666, és considerada una de les novel·les precursores de la ciència-ficció, i la primera utopia coneguda escrita per una dona al segle XVII. És una novel·la feminista on una dona dirigeix un imperi i en conquereix un altre amb la voluntat de canviar-lo a millor.</p> <p><em>El món resplendent</em> ha estat font d’inspiració per a molts autors contemporanis com Alan Moore, JG Ballard, Siri Hustvedt o China Miéville. Cavendish va firmar la seva prolífica producció —literària, teatral, científica i filosòfica— amb el seu propi nom, en una època on la majoria d’autores romanien anònimes.</p>
-
<p>L’Imperi Galàctic s’ha expandit i consolidat al llarg de 12.000 anys, de manera que ningú pot sospitar que el cor d’aquest pròsper sistema està podrit. Ningú tret del psicohistoriador Hari Sheldon, que ha utilitzat la seva nova ciència per predir un futur terrible. Exiliat al desolat planeta Términus, Seldon estableix una colònia amb les ments més brillants de l’Imperi, una Fundació que té la clau per canviar el destí de la galàxia. Tanmateix, l’agonia de l’Imperi portarà nous enemics a la Fundació, que es veurà amenaçada abans fins i tot de començar la seva tasca.</p> <p>La sèrie de La <em>Fundació </em>és una obra mestra icònica d’Asimov. Amb el teló de fons d’un Imperi Galàctic en decadència, la història de Hari Seldon és un testimoni clar de l’extraordinària imaginació que va donar forma a la ciència ficció moderna.</p>
-
<p>L’Ai arriba al planeta Hivern amb la intenció que aquest s’aliï a la Federació Galàctica de mons habitats per éssers humans, l’Ekumen. L’habiten dues civilitzacions enfrontades i l’Ai haurà de trobar quina pot ser l’adequada per a l’aliança. A més, es troba una singularitat entre els éssers que hi viuen, no són ni homes ni dones, són hermafrodites que en el període de kèmmer o zel adopten un sexe o l’altre.</p> <p><em>La mà esquerra de la foscor </em>d’Ursula K. Le Guin va canviar la ciència ficció i el feminisme. L’obra tracta temes com la desigualtat de gènere, l’abús de poder, els interessos polítics i la manipulació mediàtica i reflexiona sobre conceptes com el temps, les relacions i les condicions de supervivència. Le Guin aprofita al màxim els seus coneixements antropològics i filosòfics per escriure una obra que perdurarà en el temps.</p>
-
<p>Els «Senyors de les Estrelles» van arribar fa molts anys, i van capgirar per sempre el destí del planeta Fomalhaut II amb les seves guerres interestel·lars. Un d’aquests Senyors, l’etnòleg Gaverel Rocannon, està estudiant el planeta per a la Lliga de Tots els Mons, quan un enemic destrueix la seva nau i l’hi deixa atrapat i incomunicat. Per tal d’alertar la Lliga d’aquest enemic, haurà de recórrer aquest món desconegut, i alhora qüestionar-se tot el que es pensa que en sap, del planeta, dels seus habitants i d’ell mateix.</p> <p>En <em>El món de Rocannon</em> convergeixen moltes fites importants: va ser la primera novel·la publicada per Ursula K. Le Guin, la primera del cicle hainita, i la primera on s’hi van fer servir els <em>responibles</em>. És, per tant i en molts sentits, un puntal indiscutible de la literatura de gènere i universal. Hibridant ciència-ficció i literatura fantàstica, i amb els seus plantejaments sobre el colonialisme, els intercanvis culturals i els conceptes del bé i el mal a través d’un suposat «progrés tecnològic», Le Guin mostra que estava destinada a revolucionar la literatura ja des del començament.</p>
-
<p>Al planeta Werel, fa deu Anys que conviuen a contracor els «llunynats», els colonitzadors de la Lliga de Tots els Mons, i els «egis», els nadius nòmades. Els nadius miren amb desconfiança qualsevol element foraster, i els foramons professen una fe cega en una civilització que els ha oblidat. Totes dues races es menyspreen mútuament, però si volen sobreviure els primers vents del llarg Hivern i l’amenaça emergent dels gaal, un bel·licós poble del nord, hauran de superar els prejudicis racials i cooperar.</p> <p><em>Planeta d’exili</em> va ser la segona novel·la publicada per Ursula K. Le Guin i una de les obres fundacionals de l’univers de l’Ekumen. Va assentar molts dels temes recurrents de la seva obra, com l’ús de l’antropologia i l’etnologia dins de la literatura de gènere, l’intercanvi i el xoc cultural, i la crítica a qualsevol forma d’imperialisme i jerarquia social.</p> <p>Le Guin ja marcava en aquestes novel·les el camí de la seva literatura, una literatura que va canviar el gènere i que va esdevenir una influència i un referent tant dels seus coetanis com dels escriptors actuals.</p>
-
<p>Xina, 1967. Un projecte militar secret envia senyals a l’espai per contactar amb extraterrestres. Aviat, una civilització alienígena a prop de l’extinció capta el senyal i comença a planificar el seu desembarcament a la Terra. Durant les dècades següents, es comunica amb la humanitat a través d’un insòlit mètode: un estrany videojoc esquitxat de continguts històrics i filosòfics. A mesura que els alienígenes comencen a guanyar als jugadors terrícoles, es formen diferents bàndols, uns disposats a donar la benvinguda a aquells éssers superiors i ajudar-los a fer-se càrrec del seu món corrupte, i d’altres preparats per lluitar contra la invasió. El resultat és una experiència tan autèntica com reveladora sobre el nostre temps.</p>