ciencia ficció

  • <p>Quan un cient&iacute;fic crea una m&agrave;quina capa&ccedil; de viatjar en el temps, no dubta usar-la per con&egrave;ixer el futur de la humanitat. Per&ograve; la realitat que descobreix l&rsquo;any 802.701 &eacute;s completament diferent de la que espera. Lluny de trobar-se amb l&rsquo;ideal del desenvolupament hum&agrave;, s&rsquo;endinsa en un m&oacute;n en decad&egrave;ncia poblat per dues classes d&rsquo;&eacute;ssers descendents dels humans: els elois i els morlocks.</p> <p><em>La m&agrave;quina del temps</em> de H. G. Wells &eacute;s un dels grans cl&agrave;ssics de la literatura universal. La primera novel&middot;la d&rsquo;un dels art&iacute;fexs de la ci&egrave;ncia-ficci&oacute;. Per&ograve; tamb&eacute; &eacute;s una l&uacute;cida cr&iacute;tica de la societat capitalista. Una aventura dist&ograve;pica que planteja una reflexi&oacute; plenament actual sobre la nostra responsabilitat respecte del futur que ens espera.</p>
  • <p>La crosta de la Terra no ha deixat d&rsquo;ondular-se d'en&ccedil;&agrave; que el temps &eacute;s temps. Valls i muntanyes, rius i oceans, pobles, boscos i ciutats, viuen en un estat de transmutaci&oacute; suau per&ograve; constant. En l&rsquo;actualitat, els &eacute;ssers que l&rsquo;habiten s&rsquo;han d&rsquo;adequar a les normes biof&iacute;siques pertinents o m&eacute;s val que es disposin a patir la visita de la Clau i el seu escamot d&rsquo;assassins professionals. Ecologistes fins al fanatisme, no coneixen altre l&iacute;mit que el de la seva pr&ograve;pia creativitat, i ara que l&rsquo;opci&oacute; de fixar l&rsquo;oscil&middot;laci&oacute; terrestre s&rsquo;ha convertit en un fet factible; ara que la resist&egrave;ncia augmenta i el sistema capitalista &eacute;s un cau de corrupci&oacute; ambiental, faran el que calgui per preservar l&rsquo;algoritme en perill d&rsquo;extinci&oacute;.</p> <p><em>L&rsquo;art de l&rsquo;exc&eacute;s</em> &eacute;s una hist&ograve;ria d&rsquo;amors absoluts i de conviccions devotes, una representaci&oacute; de la humanitat des de l&rsquo;altre cant&oacute; del mirall. En un m&oacute;n fet a imatge del nostre, la Clau i els seus lluitaran amb totes les seves forces per preservar unes posicions ideol&ograve;giques irrefutables. Mataran i estimaran a parts igual, i acabaran demostrant que, a l&rsquo;hora de la veritat, els instints naturals s&oacute;n el resultat d&rsquo;una simple f&oacute;rmula matem&agrave;tica.</p>
  • UN FINAL

    16,00
    <p>Una cient&iacute;fica est&agrave; tancada en un laboratori obsessionada per trobar la f&oacute;rmula definitiva del producte que ha sotm&egrave;s a la societat: unes pastilles que contenen experi&egrave;ncies humanes per sentir emocions i viv&egrave;ncies alienes. La societat de consum, incapa&ccedil; de crear o produir, ha trencat el mecanisme que la feia funcionar. L'home ha substitu&iuml;t la seva capacitat d'imaginar, cooperar i compartir per una set egoista i insaciable a la recerca d'una experi&egrave;ncia superior. El culte del jo es reflecteix tamb&eacute; en el cos, en la possibilitat de canviar qualsevol part d'un mateix, i deixar de ser per aparentar ser. L'obstinaci&oacute; de viure les vides dels altres provoca l'efecte contrari; l'altre ja no existeix, ja no importa.</p> <p>El lector ser&agrave; propulsat cap al buit d'una exist&egrave;ncia que gira al voltant de l'individu i de les aparences, on trobar&agrave; les hipocresies i contradiccions del seu temps. Un m&oacute;n on veurem les conseq&uuml;&egrave;ncies de les not&iacute;cies falses i d'uns mitjans de comunicaci&oacute; servils amb el poder, on l'home no necessita d'amenaces externes perqu&egrave; &eacute;s el seu propi pitjor enemic.</p>
  • <p>Encara n&rsquo;hi ha que recorden b&eacute; els fets del 1976, l&rsquo;any que van tancar el monstre, quan la gent es va endinsar al canyissar amb escopetes, matxets i garrots; i amb la g&agrave;bia. Van creure&rsquo;s lliures per sempre de la maledicci&oacute;. Ignoraven que terra endins, embolcallats per una voluntat contr&agrave;ria al m&oacute;n, maligna, hi bategaven diamants, la veta m&eacute;s gran del planeta. Per revertir la decad&egrave;ncia que porta a la seva fi, la humanitat nom&eacute;s compta amb uns nens esclavitzats en unes mines perilloses, una bruixa vella i un cap tribal deprimit. Per&ograve; tamb&eacute; els que ens vetllen, els que ens estimen.</p> <p>Stalker ens ofereix la seva tercera obra, sisena entrega del cicle Motorsoul: aquest cop viatgem a Sierra Leone.</p>
  • <p><em>Estrella Roja</em> &eacute;s una fant&agrave;stica novel&middot;la sobre la creaci&oacute; d&rsquo;una societat socialista a Mart. El viatge interplanetari d&rsquo;un cient&iacute;fic revolucionari que s&rsquo;enamorar&agrave; d&rsquo;una societat que batalla entre la utopia i els seus desafiaments. Una intrigant hist&ograve;ria plena d&rsquo;enginys futuristes per&ograve; tamb&eacute; de reflexions sobre els reptes i els perills dels aven&ccedil;os tecnol&ograve;gics, el combustible radioactiu, l&rsquo;explotaci&oacute; dels recursos naturals o el paper de la sexualitat i la cultura en una societat revolucion&agrave;ria.</p> <p>Una obra de culte escrita l&rsquo;any 1908 que ha inspirat novel&middot;les i can&ccedil;ons dels Wu Ming, ZOO o l&rsquo;<em>steampunk</em>. Un llibre fundacional del g&egrave;nere de la ci&egrave;ncia-ficci&oacute; que com, Jules Verne o Ursula K. Le Guin, continua adre&ccedil;ant-se&rsquo;ns amb plantejaments visionaris i plenament actuals.</p>
  • <p>Un mercader segresta una dama amb una nau i uns pocs mariners. Una tempesta els condueix cap al pol Nord i els empeny cap a un altre m&oacute;n, el M&oacute;n Resplendent, i nom&eacute;s sobreviu ella. La rescaten uns homes os, la porten a palau i la fan emperadriu d&rsquo;aquell m&oacute;n. L&rsquo;emperadriu no podr&agrave; oblidar el seu m&oacute;n ni la possibilitat que t&eacute; ara de millorar-lo.</p> <p>Escrita el 1666, &eacute;s considerada una de les novel&middot;les precursores de la ci&egrave;ncia-ficci&oacute;, i la primera utopia coneguda escrita per una dona al segle XVII. &Eacute;s una novel&middot;la feminista on una dona dirigeix un imperi i en conquereix un altre amb la voluntat de canviar-lo a millor.</p> <p><em>El m&oacute;n resplendent</em> ha estat font d&rsquo;inspiraci&oacute; per a molts autors contemporanis com Alan Moore, JG Ballard, Siri Hustvedt o China Mi&eacute;ville. Cavendish va firmar la seva prol&iacute;fica producci&oacute; &mdash;liter&agrave;ria, teatral, cient&iacute;fica i filos&ograve;fica&mdash; amb el seu propi nom, en una &egrave;poca on la majoria d&rsquo;autores romanien an&ograve;nimes.</p>
  • FUNDACIÓ

    21,90
    <p>L&rsquo;Imperi Gal&agrave;ctic s&rsquo;ha expandit i consolidat al llarg de 12.000 anys, de manera que ning&uacute; pot sospitar que el cor d&rsquo;aquest pr&ograve;sper sistema est&agrave; podrit. Ning&uacute; tret del psicohistoriador Hari Sheldon, que ha utilitzat la seva nova ci&egrave;ncia per predir un futur terrible. Exiliat al desolat planeta T&eacute;rminus, Seldon estableix una col&ograve;nia amb les ments m&eacute;s brillants de l&rsquo;Imperi, una Fundaci&oacute; que t&eacute; la clau per canviar el dest&iacute; de la gal&agrave;xia. Tanmateix, l&rsquo;agonia de l&rsquo;Imperi portar&agrave; nous enemics a la Fundaci&oacute;, que es veur&agrave; amena&ccedil;ada abans fins i tot de comen&ccedil;ar la seva tasca.</p> <p>La s&egrave;rie de La <em>Fundaci&oacute; </em>&eacute;s una obra mestra ic&ograve;nica d&rsquo;Asimov. Amb el tel&oacute; de fons d&rsquo;un Imperi Gal&agrave;ctic en decad&egrave;ncia, la hist&ograve;ria de Hari Seldon &eacute;s un testimoni clar de l&rsquo;extraordin&agrave;ria imaginaci&oacute; que va donar forma a la ci&egrave;ncia ficci&oacute; moderna.</p>
  • <p>L&rsquo;Ai arriba al planeta Hivern amb la intenci&oacute; que aquest s&rsquo;ali&iuml; a la Federaci&oacute; Gal&agrave;ctica de mons habitats per &eacute;ssers humans, l&rsquo;Ekumen. L&rsquo;habiten dues civilitzacions enfrontades i l&rsquo;Ai haur&agrave; de trobar quina pot ser l&rsquo;adequada per a l&rsquo;alian&ccedil;a. A m&eacute;s, es troba una singularitat entre els &eacute;ssers que hi viuen, no s&oacute;n ni homes ni dones, s&oacute;n hermafrodites que en el per&iacute;ode de k&egrave;mmer o zel adopten un sexe o l&rsquo;altre.</p> <p><em>La m&agrave; esquerra de la foscor&nbsp;</em>d&rsquo;Ursula K. Le Guin va canviar la ci&egrave;ncia ficci&oacute; i el feminisme. L&rsquo;obra tracta temes com la desigualtat de g&egrave;nere, l&rsquo;ab&uacute;s de poder, els interessos pol&iacute;tics i la manipulaci&oacute; medi&agrave;tica i reflexiona sobre conceptes com el temps, les relacions i les condicions de superviv&egrave;ncia. Le Guin aprofita al m&agrave;xim els seus coneixements antropol&ograve;gics i filos&ograve;fics per escriure una obra que perdurar&agrave; en el temps.</p>
  • <p>Els &laquo;Senyors de les Estrelles&raquo; van arribar fa molts anys, i van capgirar per sempre el dest&iacute; del planeta Fomalhaut II amb les seves guerres interestel&middot;lars. Un d&rsquo;aquests Senyors, l&rsquo;etn&ograve;leg Gaverel Rocannon, est&agrave; estudiant el planeta per a la Lliga de Tots els Mons, quan un enemic destrueix la seva nau i l&rsquo;hi deixa atrapat i incomunicat. Per tal d&rsquo;alertar la Lliga d&rsquo;aquest enemic, haur&agrave; de rec&oacute;rrer aquest m&oacute;n desconegut, i alhora q&uuml;estionar-se tot el que es pensa que en sap, del planeta, dels seus habitants i d&rsquo;ell mateix.</p> <p>En <em>El m&oacute;n de Rocannon</em> convergeixen moltes fites importants: va ser la primera novel&middot;la publicada per Ursula K. Le Guin, la primera del cicle hainita, i la primera on s&rsquo;hi van fer servir els <em>responibles</em>. &Eacute;s, per tant i en molts sentits, un puntal indiscutible de la literatura de g&egrave;nere i universal. Hibridant ci&egrave;ncia-ficci&oacute; i literatura fant&agrave;stica, i amb els seus plantejaments sobre el colonialisme, els intercanvis culturals i els conceptes del b&eacute; i el mal a trav&eacute;s d&rsquo;un suposat &laquo;progr&eacute;s tecnol&ograve;gic&raquo;, Le Guin mostra que estava destinada a revolucionar la literatura ja des del comen&ccedil;ament.</p>
  • <p>Al planeta Werel, fa deu Anys que conviuen a contracor els &laquo;llunynats&raquo;, els colonitzadors de la Lliga de Tots els Mons, i els &laquo;egis&raquo;, els nadius n&ograve;mades. Els nadius miren amb desconfian&ccedil;a qualsevol element foraster, i els foramons professen una fe cega en una civilitzaci&oacute; que els ha oblidat. Totes dues races es menyspreen m&uacute;tuament, per&ograve; si volen sobreviure els primers vents del llarg Hivern i l&rsquo;amena&ccedil;a emergent dels gaal, un bel&middot;lic&oacute;s poble del nord, hauran de superar els prejudicis racials i cooperar.</p> <p><em>Planeta d&rsquo;exili</em> va ser la segona novel&middot;la publicada per Ursula K. Le Guin i una de les obres fundacionals de l&rsquo;univers de l&rsquo;Ekumen. Va assentar molts dels temes recurrents de la seva obra, com l&rsquo;&uacute;s de l&rsquo;antropologia i l&rsquo;etnologia dins de la literatura de g&egrave;nere, l&rsquo;intercanvi i el xoc cultural, i la cr&iacute;tica a qualsevol forma d&rsquo;imperialisme i jerarquia social.</p> <p>Le Guin ja marcava en aquestes novel&middot;les el cam&iacute; de la seva literatura, una literatura que va canviar el g&egrave;nere i que va esdevenir una influ&egrave;ncia i un referent tant dels seus coetanis com dels escriptors actuals.</p>
  • <p>Xina, 1967. Un projecte militar secret envia senyals a l&rsquo;espai per contactar amb extraterrestres. Aviat, una civilitzaci&oacute; alien&iacute;gena a prop de l&rsquo;extinci&oacute; capta el senyal i comen&ccedil;a a planificar el seu desembarcament a la Terra. Durant les d&egrave;cades seg&uuml;ents, es comunica amb la humanitat a trav&eacute;s d&rsquo;un ins&ograve;lit m&egrave;tode: un estrany videojoc esquitxat de continguts hist&ograve;rics i filos&ograve;fics. A mesura que els alien&iacute;genes comencen a guanyar als jugadors terr&iacute;coles, es formen diferents b&agrave;ndols, uns disposats a donar la benvinguda a aquells &eacute;ssers superiors i ajudar-los a fer-se c&agrave;rrec del seu m&oacute;n corrupte, i d&rsquo;altres preparats per lluitar contra la invasi&oacute;. El resultat &eacute;s una experi&egrave;ncia tan aut&egrave;ntica com reveladora sobre el nostre temps.</p>
Ir a Arriba